Santolina rosmarinifolia
Santolina rosmarinifolia és una planta de la família de les asteráceas.
Descripció
[editar | editar còdic]La botonera, Santolina rosmarinifolia, és planta perenne que aguanta molt ben les condicions seques d'algunes zones de la península ibèrica. S'utilisa en jardineria ya que permet aforrar aigua, puix s'adapta molt be a les condicions xéricas extremes.
Per un atre costat la seua floració és molt espectacular, puix de cada talle sorgix una flor composta de color groc. Brancas jóvens poc o res leñosas, herbáceas, verdes. Fulls molt allargades, lineares, rugosas, marge en menuts lòbuls o dents, de color vert intens o vert-grisáceo pel fes i blanquecinas pel envés. Inflorescència en capítuls terminals solitaris, grocs i de molta densitat. Bràcteas aquilladas, papiráceas i laciniadas. Floració de primavera a l'estiu segons zones i altitut.
Hàbitat
[editar | editar còdic]Llocs pedregosos i arenencs, roquedos secs. És planta de encinar en xares poc denses i pastures de zones montanyoses des de 1000 a 1700 m s. n. m.
Es diuen bolinares als xaraés de menut porte en els que apareix la bolina o botonera. Són plantes freqüents en els bolinares: Artemisia campestris, Marrubium vulgare, Chondrilla juncea, Cichorium intybus, Centaurea ornata. Es troben sobre sols silíceos, en desmontes, terraplens, vores de camins i inclús en guaret de varis anys.
Distribució
[editar | editar còdic]En el Mediterràneu occidental, en l'interior de la península ibèrica (Sistema Central), i en el nort d'Àfrica en el Atles i en la Cabilia.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Santolina rosmarinifolia va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 2: 842. 1753.[1]
Santolina: nom genèric que deriva del llatí sanctus = "sagrat" i linum = "lli", basada en un antic nom d'una espècie d'este gènero.[2]
rosmarinifolia: epítet latino que significa "en els fulls de Rosmarinus".[3]
- Santolina rosmarinifolia subsp. pectinata (Lag.) Maire
- Santolina pectinata Lag. [1816]
- Santolina chamaecyparissus ssp. pectinata (Lag.) Bonnier & Layens [1894]
- Santolina variifolia Salisb. [1796]
- Santolina tuberculosa Lam.[4]
- Santolina chamaecyparissus subsp. viridis Rouy
- Santolina pectinata Lag.
- Santolina rosmarinifolia subsp. canescens (Lag.) Nyman
- Santolina rosmarinifolia subsp. rosmarinifolia
- Santolina viridis Willd.[5]
Castellà: abrótano femella, abrótano femella en fulls de romer, abrótano femella, axea, boja negra, bolina, botonera, brochera, campanilla, campanillera, esparrillera, flors, guardarropa, hagea de cabezuela, herba piojera, camamirla amarga, camamirla fina, matuecas, meaperros, perpètues de mont, tomello botonero, tomello perruno, tomello sanjuanero, tonina, verdolan, zanca d'aranya.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Santolina rosmarinifolia». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 7 de novembre de 2013.
- ↑ En Noms Botànics
- ↑ En Epítets Botànics
- ↑ «Tela Botànica». Archivat des d'el original, el 29 de juny de 2012. Consultat el 13 de març de 2008.
- ↑ 5,0 5,1 «Santolina rosmarinifolia». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 25 de novembre de 2009.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Santolina rosmarinifolia.
Wikispecies té un artícul sobre Santolina rosmarinifolia.- Flora Europaea: Santolina
- Este artícul conté una traducció derivada de «Santolina rosmarinifolia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.