Anar al contingut

Centaurea ornata

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Centaurea ornata (Centaurea ornata)






Centaurea ornata, el abrepuños —nom compartit en atres espècies espinoses—, és una espècie de planta herbácea del gènero Centaurea de la família Asteraceae.

Descripció

[editar | editar còdic]

És una planta herbácea perenne en tallos erectos i ramificados de fins a 80cm d'altura, acostillados i coberts d'un indumento de pèls araneosos i atres glandulares. Les fulls, de fins a 40 per 10 cm, són molt variables: les basals, en roseta i pecioladas, des de sanceres fins a pinnatipartidas o pinnatisectas en lòbuls mucronados, en màrgens sancers o alguna cosa serrats i de envés densament pelut; les caulinares, escasses i més pequeñás feya l'àpiç del talle, són semblants pero assentades, de màrgens plans i eventualment alguna cosa revoluto, en lòbuls mucronados; les terminals, similars pero en menys lòbuls o inclús sanceres. Els capítuls són terminals i solitaris acompanyats o no pels últims fulls caulinares. El involucre és ovoide, de 15-35 per 10-25 mm, en 7-8 séries de bràcteas espiralmente imbricadas: les miges ovadas, de color vert pàlit, a sovint tomentosas, en apèndixs, lateralment decurrentes, des de groguencs fins a pardo rojosos en una espina apical recurvada de fins a 4 cm i pectinadd d'espinelles molt més curtes pels costats; dita espina central és cada volta més llarga de l'exterior fins a l'interior de l'involucre i les bràctees de les últimes files internes són molt més senzilles, en un apèndix apical escarioso, més o menys pectinado, i sense espina apical. El receptàcul és cóncau en alvéolos poli/pentagonals marcats, i páleas peloso-cerdosas traslucidas/blanques molt fines i caedizas. Els flósculos perifèrics, neutres, tenen la corola en el tubo blanquecino i el llim groguenc o anaranjado, a voltes rojós, en 4(5) lòbuls de 3-7 mm, lineares o linear-lanceolados, desiguals; els flósculos centrals, hermafroditos, la tenen en el tubo blanquecino i el llim groc o anaranjado, rarament rojós, en 5 lòbuls de 3,5-9 mm, més o menys iguals. Els estams tenen les anteras groguenques o anaranjadas, a voltes rojoses. El estil, té les seues branques enterament soldadas, a penes obertes i apicalmente erecto-paleses. El Frut és una cipsela blanquecina/beich —que es torna parda en madurar— en pubescencia sedosa/lanuda-plateada adpresa més o menys densa i vilano doble, persistent: l'extern en vàries files de cerdes setáceas, lineares, desiguals (6-12 mm), denticuladas, blanques o pardas, i l'intern en una sola fila de bolets molt més curts (1-2 mm), laceradas apicalmente, erectas i conniventes. Té el fil cárpico lateral en eleosoma, eventualment molt discret i rodejat de curts pèls erectos.[1][2]

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

L'espècie és un Endemisme estricte de la península ibèrica (Espanya i Portugal) a on es distribuïx per pràcticament tot el territori, llevat en la franja costera humida cantàbrica. Es pot trobar inclús fins a en descampats d'ambient suburbà (per eixemple en Madrit Capital). Absent de les Illes Balears i les Illes Canàries.[3][4][5]

És una espècie Hemicriptófita (en el sistema de Raunkiaer) que creix, i abunda, en llocs secs/àrits, arenencs o pedregosos, vores de camí i carretera, camps, pasturages i clars de bosc o xara, en sols àcits o bàsics alguna cosa nitrificados, des del nivell de la mar fins a casi 2000 m d'altitut Florix i fructifica des de març-abril fins a octubre.[2]

Usos

[editar | editar còdic]

En medicina popular espanyola s'usa per a dolor i úlceres d'estòmec, escoriaciones, hemorroides i ferides diverses; també com diurético.CRLa decocció de la raïl s'utilisa localment (Ciutat Real i en atres zones rurals com La Tuda, de Zamora) com cicatrizante de fístolas.[6]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Centaurea ornata va ser descrita per Carl Ludwig Willdenow i publicat, sense figuració, en Species Plantarum, ed. 4 (Willdenow), vol. 3(3), n.º 103, p. 2320[1] en 1803.[7] Locus typicus: Espanya («Hàbitat in Hispania»).

Etimologia
  • Centaurea: nom genèric que procedix del grec χενταυρος, centaurēus, -a, -um en llatí, «propi del Centauro», vocablo que designava uns sers mitològics de les montanyes de Tesalia, mitat home i mitat cavall, a on descollava Quirón, mege i preceptor de molts héroes mitològics, com Hércules, puix segons conte Plinio el Vell, Història Naturalis, 25, 66: “Es diu que Quirón es va curar en la ‘centaura’ quan va caure sobre el seu peu una flecha en manejar les armes d'Hércules, per lo que alguns la criden «planta de Quirón»”(«Centaurio curatus dicitur Chiron, cum Herculis excepti hospitio pertractanti arma sagitta excidisset in pedem, quare aliqui Chironion vocant.»).[2] O siga, i en definitiva, «la planta que va usar el Centauro Quiron per a curar-se d'una ferida». També en Virgilio en les Georgicas (4,270) com centaurēum, -i, i, molt més vesprada, en Isidorus Hispalensis (17, 9, 33), com centauria, -ae.[8]
  • ornata: prestat del llatí ornāels teus, -a, -um, derivat de orno, -āvaig vore,ātum, -āre, adornar, embellir, o siga "adornada", per les seues bràctees involucrales profusamente cinceladas d'espines i apèndixs pectinados.[8]
Sinonímia
  • Acrocentron ornatum Webb
  • Acosta coerulescens (Willd.) Holub
  • Centaurea caerulescens Willd.
  • Centaurea gabrielis-blancae Fern. Casas
  • Centaurea galianoi Fern.Casas & Susanna
  • Centaurea incana subsp. ornata (Willd.) Maire
  • Centaurea interrupta Hoffmanns. & Link
  • Centaurea ornata subsp. interrupta (Hoffmanns. & Link) Franco
  • Centaurea ornata var. agustisquama Pau
  • Centaurea ornata var. galianoi (Fern. Casas & Susanna) Fern. Casas
  • Centaurea ornata var. interrupta (Hoffmanns. & Link) Cout.
  • Centaurea ornata var. macrocephala Willk.
  • Centaurea ornata var. microcephala Willk.
  • Centaurea ornata var. purpureiflora Pau
  • Centaurea ornata var. tenuispina Pau
  • Centaurea virgata Cav.
Número bàsic de cromosomas
x= 10; en formes diploides i tetraploides[2][11]

Noms comuns

[editar | editar còdic]
  • Castellà: abrepuños (5), agarzoya, argolla, arzolla (7), arzoya (4), azolla, cap d'espines, penca abrepuños, penca groga de calvero, penca burrero, penca cabezudo, penca de argolla, penca de arzolla, penca uvero, encojaperros, espines de calvero (2), garzoya, garzoya groga, lazoya, raïl de arzoya (2), raïl de lozoya, zolla. Les sifres entre paréntesis indiquen la freqüència de l'us del vocablo en Espanya.[3] També: Raïl del gorc, gorc, penca la zolla, raïl de arzolla, zoillia, cardansole[12]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Penes Á. et al., Plantes Selvades de Castella i Lleó, Àmbit, Valladolit, 1991
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Devesa J.A. & al., Centaurea en Flora Ibèrica, vol. XVI(I), p. 342-603, CSIC/RJB, Madrit, 2015
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Centaurea ornata (Fam. Compositae) i táxones infraespecíficos en Anthos, Sistema d'informació sobre les plantes d'Espanya - CSIC/RJB, 2012 (requerix busca interna)
  4. ↑ [enllaç trencat]
  5. ↑ Santa-Bàrbara Carrascosa C. & Valdés Castrillón B., Guia de la Flora i Vegetació del Andévalo, Conselleria de Mig ambient de la Junta d'Andalusia, Sevilla, 2008
  6. ↑ La Arzolla o Centaurea ornata, una planta medicinal d'Arrova dels Monts, Arrova dels Monts, Ciutat Real, Spain - Plataforma Carpetiana, 2013
  7. ↑ «Centaurea ornata». Tropicos.org, Missouri Botanical Garden, St Louis. Consultat el 2 d'agost de 2012.
  8. ↑ 8,0 8,1 Gaffiot F., Dictionnaire Latin-Français, Hachette, Paris, 1934
  9. ↑ Centaurea ornata en The Plant List, vers. 1.1, actualisat 11-02-2012, publ. 2013
  10. ↑ Centaurea ornata en Flann C. (ed.) Global Compositae Checklist, 2009+
  11. ↑ Caryosystematic study of some species of the genus Centaurea L...in: Walters S.M. (Ed.), Fernández Morales, M. J. & Gardou C., Europ. Fl. Taxon. Stud. Cambridge, p. 61-75, 1975
  12. ↑ Carrasco Ramos M.C., Peral Pacheco D. & Vallejo Villalobos J.RR., Les plantes medicinals en la cultura Guadianera front a les medicines tradicionals i la fitoterapia oficial, p. 63 i sig. - Editorial Club Universitari, 2009

Enllaços externs

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Centaurea_ornata&oldid=577880»