Anar al contingut

Chondrilla juncea

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
chicòria dolça (Chondrilla juncea)

La chicòria dolça o alijungera (Chondrilla juncea) és una espècie de la família de les asteràcees. És originària d'Europa.

Erro al crear miniatura:
Detall de la flor
Erro al crear miniatura:
Vista de la planta


Descripció

Planta bienal o perenne verda grisosa, normalment en talle solitari de fins a 1 m, molt ramosas per dalt. Fulles caulinares inferiors oblanceoladas, molt i irregularment dentadas, en pecíol alado, fulls superiors generalment menudes, llineals, sanceres o finamente dentadas. Capítuls grocs aproximadament de 1 cm de diàmetro, en 9-12 flors, numeroses en #inflorescència de cabillos curts brot dalt. Involucre 9-12 mm, en bràctees llineal-lanceoladas, glabres o tomentosas. Aquenios en pic prim la mitat de llarc que el aquenio. Florix en estiu.

Hàbitat

Habita en llocs pedregosos oberts i secs.

Distribució

En gran part d'Europa. Falta en Bèlgica, Gran Bretanya, Dinamarca, Finlàndia, Irlanda, Holanda, Islàndia, Noruega i Suècia.

Propietats

Indicacions: s'usa com aperitiu.[1]

Taxonomia

Chondrilla juncea va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 2: 796–797. 1753.[2]

Sinonímia:
  • Chondrilla acantholepis Boiss.
  • Chondrilla brevirostris Fisch. & C.A.Mey.
  • Chondrilla canescens Kar. & Kir.
  • Chondrilla graminea M.Bieb.
  • Chondrilla gummifera Iljin
  • Chondrilla latifolia M.Bieb.[3]
  • Chondrilla virgata C.Presl in J.Presl & C.Presl [1822, Delic. Prag. : 116]
  • Chondrilla rigens Rchb. [1831, Fl. Germ. Exc. : 271]
  • Chondrilla laciniata Steven [1856, Bull. Soc. Imp. Naturalistes Moscou, 29 (2) : 410]
  • Chondrilla intybacea Friv. [1835, Flora, 18 : 335]
  • Chondrilla hispida Desf. [1829, Tabl. Écol. Bot. Paris, éd. 3 : 144]
  • Chondrilla gaudinii Hegetschw. in Suter [1822, Fl. Helv., ed. 2, 2 : 162]
  • Chondrilla crepoides Lam. [1786, Encycl. Méth. Bot., 2 : 77] senar L. in Murray [1774]
  • Chondrilla angustissima Hegetschw. [1839, Fl. Schweiz : 762]
  • Chondrilla viminea Bubani [1899, Fl. Pyr., 2 : 105] senar (L.) Lam. [1786] [nom. illeg.]
  • Chondrilla lutea Dulac[4]

Noms comuns

  • Castellà: abaleas, aballaderas, abujera, chicòria, chicòria dolça, #chicòria dolces, agujera, agujeras, ajonjera, ajonjera comuna, ajonjera prima, ajonjera de penyes, ajonjera dolça, ajonjera juncal, ajonjera lletera, ajonjeras, ajujera, ajunjera (6), alijonjera, alijonjeras, aljonjera, aljunjera, almerón, #almidó, almirón, almirón dolç, angujera, asonjera, aujera, baleas, baleguera, baleo, baliadera, balladeras, llit-roig espinós, carneruelos, carnigüelos, carrigüelos, carrihuelo, chicòria, chicòria de cotó, chicòria descarnada, chicòria dolça, chicòria resinosa llegítima, chorrina, chorrinas, cogol, condrila, condrilla, granera, granera aujera, granera de hojera, graneres, graneres de ajunjera, graneres de baleo, granereta, graneretes, fusillos, gayombo, gayumbo, herba de la pallola, hojavera, fuset, fusets, jonjera, junjera, junquerina, lecherina, lecherinas, lletuga d'entre els plans, lechuguilla, lenjunjera, lijonjera, lijonjeras, lisonjera, lizón, lizones, lonjera, manporrina, pajo, pimpájaros, ripias, salmerón, sonjera, talleras, tallos, tamarillas, ternilla, ternillo, terniño, terniya, terrao, usillos, venaetes.[3]

Referències

  1. ↑ «Chondrilla juncea». Plantes útils: Linneo. Archivat des d'el original, el 23 de novembre de 2010. Consultat el 4 de decembre de 2009.
  2. ↑ «Chondrilla juncea». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 24 de maig de 2013.
  3. ↑ 3,0 3,1 «Chondrilla juncea». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 4 de decembre de 2009.
  4. ↑ «Chondrilla juncea». Tela Botànica. Consultat el 4 de decembre de 2009.

Bibliografia

  1. Cronquist, A.J. 1980. Asteraceae. 1: i–xv, 1–261. In Vasc. Fl. S.I. O. S.. The University of North Carolina Press, Chapel Hill.
  2. Cronquist, A.J. 1994. Asterales. 5: 1–496. In A.J. Cronquist, A. H. Holmgren, N. H. Holmgren, J.L. Reveal & P. K. Holmgren (eds.) Intermount. Fl.. Hafner Pub. Co., New York.
  3. Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
  4. Flora of North America Editorial Committee, i. 2006. Magnoliophyta: Asteridae, part 6: Asteraceae, part 1. Fl. N. Amer. 19: i–xxiv.
  5. Gleason, H. A. 1968. The Sympetalous Dicotyledoneae. vol. 3. 596 pp. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. O.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York.
  6. Gleason, H. A. & A.J. Cronquist. 1991. Man. Vasc. Pl. N.I. O.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.
  7. Hickman, J. C. 1993. The Jepson Manual: Higher Plants of Califòrnia 1–1400. University of Califòrnia Press, Berkeley.
  8. Munz, P. A. 1968. Suppl. Calif. Fl. 1–224. University of Califòrnia Press, Berkeley.
  9. Voss, I. G. 1996. Michigan Flora, Part III: Dicots (Pyrolaceae-Compositae). Cranbrook Inst. of Science, Ann Arbor.
  10. Zuloaga, F. O., O. N. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & I. Marchesi. (eds.) 2008. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107: 3 Vols., 3348 p.