Sanitari ecològic sec

Sanitari ecològic sec (SES) és un element sanitari utilisat per a arreplegar i evacuar adequadament l'orina i excretas del ser humà sense la necessitat d'usar aigua. Va representar una enorme milloria respecte a les latrines i atres parents propencs per ser més cómodo sobre instalació, us i manteniment, i més saludable gràcies al seu disseny que evita la fauna nociva i permet una millor higiene. S'han realisat varis proyectes en la seua difusió i promoció, sobretot en les zones rurals de Llatinoamèrica, en resultats molt favorables. Un variant més específic és el Vàter Ecològic Sec en Separació de l'Orina.

Antecedents i justificació

En el món habiten aproximadament 7 000 000 000 de persones, lo que es pot traduir en la generació de 1 400 000 tonellades de excretas humanes al dia. Una miqueta més de la mitat d'estes persones conta en un sistema de drenage que conduïx les aigües negres llunt de les seues cases alluntant d'esta forma el problema; pero el restant, normalment els habitants de les zones rurals o suburbanes dels països pobres o tercermundista, no conta en açò. Per a elles la disposició de excretas és riesgosa per a la salut ademés de complicada, ya que normalment es veuen obligades a la defecación l'aire lliure, en ocasions en un lloc comú per a tot el poblat normalment propenc a un riera, pou o alguna atra font d'aigua, a on genera brutea i provoca malalties a la població; en atres casos es produïx en àrees propenques a les cases i torna insalubre l'hàbitat més propenc de les persones. En el millor dels casos moltes d'elles utilisen latrines o dispositius similars per mig dels quals les excretas són depositades en un forat en la terra, lo que també presenta complicacions i molèsties als seus usuaris puix genera males olors, atrau i propicia la reproducció de mosques, panderoles i una atra fauna nociva, que són agents que propaguen les malalties gastrointestinals, ademés d'açò l'aigua de pluja arrastra i du als cossos acuífero subterràneus els agents patógenos presents en les excretas. En omplir-se la latrina té que sagellar en terra i, d'acort en les normes de salut, deixar el lloc aïllat al voltant de 15 a 20 anys per a les excretas es convertixquen en terra i estiguen lliure de malalties, de lo contrari el lloc es convertix en una font d'infeccions. Estes latrines deurien localisar-se a varis metros de la casa i de la font d'aigua (pou, riera); no obstant, en freqüència no complixen en este requisit per falta d'espai en el terreny, lo que representa un risc adicional per a les persones. El sanitari ecològic sec es presenta com una solució als problemes prèviament exposts en brindar-li a les comunitats, sobretot rurals i suburbanes, la possibilitat de tindre una bona gestió de excretas que evita aspectes desagradables i riesgosos com la fauna nociva o les diverses malalties gastrointestinals que poden generar el mal maneig de les heces; per un atre costat, brinda un sistema digne per a qualsevol persona per ser un dispositiu net i higiènic. Ademés d'açò el SES també brinda a les comunitats abone i fertilisant, per al seu us en les plantacions o collites locals o per a tornar-li a la terra de forma segura la matèria orgànica de les heces, en lloc de tirar-la als cossos d'aigua.

Història

El sanitari ecològic sec és producte de l'evolució de varis dispositius a lo llarc dels anys; els següents són alguns dels més importants:

1939

Tal volta el primer antecedent modern és el Clivus Multrum, sanitari compostero (composting toilet) dissenyat pel Suec Rikard Linström. El primer model consistia en una cambra de compostage d'aproximadament cinc metros cúbics que es construïa baix de la casa, en un sòtol, i que tenia terra en el fondo que funcionava en el procés de compostage de les excretas i del fem orgànic que eren depositades ahí; despuix d'alguns mesos d'us la composta generada es retirava des del sòtol per una comporta de la cambra de compostage

Década anys 50

Latrina vietnamita, dissenyada pel Dr. Nguyen Dang Duc, este va ser el model en el que es va basar el disseny de el SES. Consistix en dos cambres de ciment d'aproximadament 200 dm³ de capacitat que s'usen alternadamente i aïllen la matèria fecal del sol; despuix de cada us es deu cobrir la matèria fecal en terra i cendra o calç per a evitar la fauna nociva i les males olors, ademés de propiciar el seu compostage. Conta en un separador que conduïx l'orina fòra de les cambres, per a mantindre l'interior més sec i facilitar la descomposició de les excretas. La latrina vietnamita no contava en una tassa, per lo que l'usuari devia posar-se en posició de cuclillas en utilisar-ho.

1987

Latrina abonera seca familiar (LASF): Va ser un proyecte impulsat pel Programa de les Nacions Unides per al Desenroll com a part del programa per a erradicar la pobrea en Guatemala. El disseny d'esta latrina es va basar totalment en la latrina vietnamita, en la diferència de que se li va afegir una tassa de separació d'orina per a un us més cómodo. Este provablement siga el model més semblat a el SES

Década anys 80

Latrina abonera de secat solar: Es tracta d'una modificació de la latrina abonera seca familiar descrita dalt. Consta d'una sola cambra que ha segut prolongada uns 60 cm fòra de la caseta. La tapa d'esta prolongació es cobrix en una làmina metàlica pintada de negre que calfa el material en la cambra i accelera el seu secat.

1990

És possible que el terme ‘sanitari ecològic sec’ haja segut falcat en un curs sobre sanejament ambiental alternatiu impartit per radiodifusió en Oaxaca, quan els participants varen propondre no usar el terme ‘latrina’ per a este tipo de servici sanitari, puix esta paraula s'associa en dispositius bruts i generadors de fauna nociva i males olors, lo que genera en freqüència el rebuig de molta gent. Sanitari ecològic sec, pel contrari, fa referència a un servici modern i d'acort en la conservació de l'ambient, lo que ajuda a conseguir que siga acceptat en major facilitat pels seus usuaris potencials.

1993-1998

El govern del Estat d'Oaxaca en Mèxic, va promoure la construcció i us de 75,000 sanitaris ecològics secs en centenars de comunitats rurals que no contaven en un mig adequat per a la gestió de excretas. En la colaboració d'Unicef i Espais d'Innovació Tecnològica va implementar un sistema de monitoreo i capacitació a usuaris que va permetre que molts d'eixos sanitaris es convertiren en una solució real.

Década 2000

Es va realisar un proyecte de difusió i promoció en l'us dels SES, també coneguts com a eco-vàter en les zones rurals i suburbanes o periurbanas en Llima, Perú, com a part del programa “Ecosan” que va portar a terme el govern Peruà per a millorar la calitat de vida de les persones dels mijos rurals i suburbans.