Sanc de cordonera umbilical
La sanc de la cordonera umbilical és la sanc que queda en la placenta i en el cordonera umbilical despuix del naiximent del bebé. S'arreplega perque conté cèlules mare que poden utilisar-se per a tractar trastorns hematológicos, metabòlics, inmunitario i genètics. També s'ha investigat en neurologia pediàtrica per a aplicacions terapèutiques experimentals.[1] Ademés, les cèlules derivades de la sanc de cordonera s'ampren com a material de partida en determinades teràpies celulars alvançades, entre elles les teràpies celulars basades en cèlules natural killer (assessines naturals) en receptor de antígeno quimérico (CAR-NK).[2][3]
Constituents
[editar | editar còdic]La sanc de la cordonera umbilical es compon de tots els elements que es troben en la sanc: glòbuls rojos, glòbuls blancs, plasma i plaquetas.[4] La seua diferència radica en la seua cantitat de components; per eixemple, la sanc de la cordonera umbilical conté un major número de cèlules NK, i una cantitat més baixa de cèlules T en una major proporció de cèlules T inmaduras.[5] No obstant, lo que més interessa és que la sanc de la cordonera umbilical també conté varis tipos de cèlules mare i progenitores, principalment cèlules mare hematopoyéticas.[4][5][6] Alguns tipos de cèlules mare no hematopoyéticas també estan presents en la sanc de la cordonera umbilical, per eixemple, les cèlules mare mesenquimales, no obstant, estan presents en números molt més baixos que en la mèdula òssea de l'adult.[5][6] Les cèlules progenitores endoteliales i les cèlules mare adultes multipotentes no restringides estan presents en la sanc de la cordonera umbilical.[6] Les cèlules mare que es troben en la sanc de la cordonera umbilical a sovint es confonen en les cèlules mare embrionàries; a diferència d'estes, les cèlules mare de la cordonera umbilical són tots tipos de cèlules mare adultes, tenen un linaje restringit i no són pluripotentes.[6][7][8]
Usos mèdics
[editar | editar còdic]Aixina com s'usa el transplant de cèlules mare hematopoyéticas s'usa la sanc de cordonera umbilical per a reconstituir la mèdula òssea despuix de la quimioteràpia i/o radioteràpia. Usat per a tractar varis càncers de la sanc i per a diverses formes d'anèmia.[9][10] El seu nivell d'eficàcia és similar.[9] Segons informes de la Societat Europea de Transplant de Sanc i Mèdula Òssea (EBMT), la sanc de cordonera s'ha utilisat en el tractament de més de 80 malalties, principalment neoplasia hematológicas, síndromes d'insuficiència medular, trastorns metabòlics hereditaris i algunes inmunodeficiencias.[11] En medicina de transplants, la sanc de cordonera constituïx una font alternativa de cèlules mare hematopoyéticas.[11] Un anàlisis de senyes del Center for International Blood and Marrow Transplant Research (CIBMTR), realisat en 2.429 pacients que varen rebre un transplant de sanc de cordonera umbilical entre 1999 i 2024 per anèmia aplásica o autoinmunidad, errors congènits de l'immunitat i del metabolisme, hemoglobinopatías i atres malalties hematológicas, va indicar que este tipo de transplant deu considerar-se una de les opcions de donant més eficaços per a pacients en malalties no malignes. La supervivència global a l'any, als cinc anys i als dèu anys va ser del 75 %, el 71 % i el 68 %, respectivament.[12]
En els últims anys, els ensajos clínics també han investigat el possible us de la sanc de cordonera en malalties neurològiques. Alguns estudis han comunicat possibles beneficis clínics en chiquets en trastorn de l'espectre autiste (TEA)[13] i paràlisis cerebral (PC),[14] encara que estes aplicacions no es consideren tractaments estàndar. Existixen protocols d'accés ampliat en Estats Units, Austràlia i alguns països d'Europa. Els ensajos clínics inicials també han explorat teràpies celulars derivades de la sanc de cordonera per al síndrome pos-COVID, encara que estes aplicacions seguixen sent experimentals.[15]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Pediatrics.155(5)
- i2024068999.ISSN 1098-4275.doi:10.1542/peds.2024-068999.Consultat el 2026-07-07.
- ↑ Molecular Therapy Methods & Clinical Development.32(4)ISSN 2329-0501.doi:10.1016/j.omtm.2024.101374.Consultat el 2026-07-07.
- ↑ Frontiers in Immunology.16ISSN 1664-3224.doi:10.3389/fimmu.2025.1561174.Consultat el 2026-07-07.
- ↑ 4,0 4,1 (2001).Acta Haematologica.105(2)
- 71–76.ISSN 0001-5792.doi:10.1159/000046537.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 (2007).Cell Transplant.16(2)
- 151-8.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 (2017).Frontiers in Pharmacology.8ISSN 1663-9812.doi:10.3389/fphar.2017.00628.
- ↑ «Cord Blood Stem Cells: An Overview | The Center for Bioethics & Human Dignity». cbhd.org. Archivat des d'el original, el 9 de decembre de 2018. Consultat el 9 de decembre de 2018. «pluripote»
- ↑ «How do embryonic stem cells, somatic stem cells, and cord blood stem cells differ? | NYSTEM». stemcell.ny.gov. Consultat el 9 de decembre de 2018. «plurip»
- ↑ 9,0 9,1 Frontiers in Immunology.7
- 470.doi:10.3389/fimmu.2016.00470.
- ↑ Blood.122(4)
- 491–8.doi:10.1182/blood-2013-02-453175.
- ↑ 11,0 11,1 «EBMT Handbook» (en en). EBMT. Consultat el 2026-07-07.
- ↑ Transplantation and Cellular Therapy, Official Publication of the American Society for Transplantation and Cellular Therapy.32(2)
- S102–S103.ISSN 2666-6367.doi:10.1016/j.jtct.2025.12.149.Consultat el 2026-07-07.
- ↑ Stem Cells Translational Medicine.9(10)
- 1118–1120.ISSN 2157-6580.doi:10.1002/sctm.20-0260.Consultat el 2026-07-07.
- ↑ Current Neurology and Neuroscience Reports.20(2)ISSN 1528-4042.doi:10.1007/s11910-020-1022-z.Consultat el 2026-07-07.
- ↑ eClinicalMedicine.91ISSN 2589-5370.doi:10.1016/j.eclinm.2025.103737.Consultat el 2026-07-07.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sangre de cordón umbilical» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.