Sanatori Sant Francisco de Borja
El Sanatori Sant Francisco de Borja més conegut com a Sanatori de Fontilles està situat en el municipi de Vall de Laguar, comarca de la Marina Alta (província d'Alacant, Espanya) i va ser fundat per l'advocat de Tormos Joaquín Ballester Lloret i el pare jesuïta d'Albal Carlos Ferris Vila.[1]
Va ser obert en 1909 per la fundació Fontilles i des de llavors ha atés malalts de llepra procedents de tots els racons d'Espanya.[2] Els pacients són atesos per voluntaris, Germanes Franciscanas de l'Inmaculada i Pares Jesuïtes. Ademés de l'equip de professionals sanitaris: meges, enfermeres...
Durant més de 100 anys el Sanatori de Fontilles ha segut referència fonamental en la curació i eliminació de la llepra en Espanya. Ademés dispon d'un laboratori especialisat a on es realisen proyectes d'investigació en colaboració en universitats i entitats nacionals i estrangeres. En l'actualitat el Sanatori seguix funcionant, atenent les necessitats d'uns 29 residents i més de 150 malalts en tractament ambulatori.[3]
Instalacions
[editar | editar còdic]Planificació urbanística
[editar | editar còdic]El Sanatori comprén unes 70 hectàrees de parages de gran bellea, espais màgics, racons de pau i tranquilitat, a on la naturalea es mostra generosa en el resident.
Des del punt de vista del programa, la leprosería respon al concepte d'una ciutat tancada, autosuficient, en la pràctica totalitat dels servicis; aixina, dins de l'espai delimitat per la muralla que la circunda, s'obri una ciutat en les seues hortes que tracta de satisfer les necessitats d'una població peculiar, disponent d'iglésia, teatre, imprenta, tallers, clínica, presó, etc. tot això dispers entre un entramat d'espais lliures.
En cert sentit respon al programa d'una ciutat ideal, si ben i com a contraposició a la ciutat ideal de Chaux no apareix una disposició clara ni una jerarquización de les construccions. En este cas les edificacions es desenrollen funcionalmente a lo llarc d'un recorregut sense un atre criteri sobre disposició que el de la seua bona adaptació al terreny. Vist en planta no es distinguix cap espai principal al que queden supeditades el restant d'edificacions. No obstant sí podem considerar que dit espai es conforma per la proximitat entre iglésia, teatre, clínica laboratori i biblioteca.
Com des del principi el Sanatori es va concebre com una colónia-sanatori que ademés d'atenció sanitària oferia als malalts activitats laborals i culturals, existixen molts edificis, hui en dia tancats o reconvertits, que són vestigi d'aquell menut poble que casi es autoabastecía: fusteria, herrería, sabateria, teatre que també s'utilisava com a cine…
L'Iglésia, el bar i el cementeri són edificis que mai queden obsolets. També seguix oberta la residència per als cursillistas dels cursos de Formació que s'impartixen anualment des de 1947.
Els centres d'atenció als residents que hi ha en l'actualitat són:
- el Pabelló Pare Ferris (anteriorment Pabelló de Santa Isabel)
- el Pabelló de Matrimonis
- el Centre Geriàtric Borja
Pabelló Pare Ferrís
[editar | editar còdic]Edifici emblemàtic en prop de 80 anys d'història, dispon hui en dia de 90 llits distribuïts en habitacions dobles i individuals, totes elles en bany, TV i calefacció. Este edifici conta en oficina per a l'equip mèdic, control d'enfermeria, sala de retors, sala de rehabilitació, capella privada, dos menjadors generals, sala de recree, sala de reunions, un pati interior ajardinat etc. En la planta baixa es troben també els despachos de consultes externes a on s'atén als pacients controlats de forma ambulatoria.
Descripció
[editar | editar còdic]El pabelló Santa Isabel, també cridat pabelló d'hòmens, se situa sobre un cerro, en lloc predominant dins del conjunt de Fontilles. En la seua construcció es busca, no solament el crear un gran edifici per a albergar als leprosos en un moment en el que es fa necessari aumentar el número de places per a malalts, sino també el crear un gran edifici que es convertixca en el símbol i emblema del Sanatori. La seua situació en el cerro ho fa visible no solament des de tot l'interior del recint sino també des de la lluntea.
La construcció dona començ en 1926 en prou posterioritat al restant de pabellons disgregados per tot el recint, i termina en 1929 segons el proyecte redactat per l'arquitecte Manuel Peris. Tenint en conte les premisses impostes aixina com l'ubicació sobre el tossal, dissenya un edifici de planta quadrada i dos altures, en pati central i arrematat en cantons per torreones, si ben i per a adaptar-se al terreny, en el seu cara sur dispon d'una planta semienterrada que diferencia del restant en un tractament distint de frontera. A grans traces es podria definir el pabelló com d'una arquitectura simple i elemental, de construcció senzilla pero molt sòlida, que no presenta grans problemes estructurals, realisant-se a pur de murs de càrrega de pedra procedent de la pròpia explanación i forjats de viguetas metàliques.
No obstant lo anterior, baix eixa aparent senzillea es descobrix una geometria compositiva clara que genera i establix la proporció entre els distints cossos de l'edifici. La planta sorgix del círcul i els seus quadrats circumscrit i inscrit. D'este últim i la seua divisió en tres parts sorgix el mòdul, visible en cada u dels torreones, i que repetit sèt voltes establix el tamany del pabelló. Torreones interiors i claustre sorgixen de la relació de la malla generada pel mòdul i el ya mencionat quadrat circumscrit. Dins del quadrat establix un eix principal (Nort-Sur) a on situa les escals i accés.
La proposta consistix en crear un edifici tancat cap a l'exterior i obert cap al seu gran pati interior. El claustre, al modo clàssic, apareix com a element de relació dins de l'edifici, desenrollant-se el restant de dependències com a elements funcionals i complementaris lligats al mateix. El pati, en font central i aspecte entranyable i assossegat es constituïx com a centre del microcosmos, desenrollant-se la vida de l'edifici al voltant del mateix.
Com a contraposició, l'image exterior es veu reduïda fronteres neutres tractades en gran simplicitat. En la frontera d'accés no es manifesta cap element singular a excepció de la porta d'entrada, resolta per mig d'arc de mig punt de rajola vist. El restant de fronteres ho constituïxen panys cegos de morter en buits equidistants, a on resalta el color vert de les fusteries, característic de tot el sanatori.
És en les fronteres interiors del pati a on l'obra adquirix major riquea. Per un costat s'establix un joc de volums en els torreones interiors. Per un atre es resolen de distinta manera les dos plantes, fent-se us d'arcs en planta baixa i de llindarés en planta alta. Sobre el color es juga en el vert de les rebancs, el pétreo dels pilarés, el blanc dels panys, la llum i ombra dels claustres, etc.
Pabelló de matrimonis
[editar | editar còdic]Este edifici, el pabelló més antic del sanatori, està reformat en menuts apartaments per a matrimonis. Els servicis sanitaris que necessiten diàriament són atesos en el pabelló Pare Ferris.
Centre Geriàtric Borja
[editar | editar còdic]Este centre era un antic pabelló que va quedar en desús. Va ser reformat i convertit en residència per a majors. Inaugurat en 1998, cobrix una forta demanda sanitària dels pobles confrontants donant servicis a residents assistits i vàlits. Conta en un servici mèdic ininterromput de 24 hores, un equip de treball de servicis generals, un equip de DUES i un atre d'auxiliars.
El Centre Geriàtric Borja pertany a l'Associació de Residències de Vells no lucratives de la Comunitat Valenciana RENOVA. Ademés, està adherit al programa de la Consellería per a finançar estàncies en residències de tercera edat.
Galeria
[editar | editar còdic]-
Vista parcial del Sanatori de Fontilles en Vall de Laguar (Alacant), 2017.
-
Vista parcial del Sanatori de Fontilles en Vall de Laguar (Alacant), 2017.
-
Vista parcial de l'Hospital Ferris de Fontilles en Vall de Laguar (Alacant), 2017.
-
Vista parcial del Sanatori de Fontilles en Vall de Laguar (Alacant), 2017.
-
Vista general de l'Hospital Ferris en el Sanatori de Fontilles, en Vall de Laguar (Alacant), 2017.
-
Paisage des de l'Hospital Ferris en el Sanatori de Fontilles en Vall de Laguar (Alacant), 2017.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «abc. es/20110130/sociedad/rc-fontilles-ultima-leproseria-europa-201101292330. html », ABC. és. Consultat el 14 de juny de 2017.
- ↑ «diarioinformacion. com/alcoy/2016/01/30/fontilles-ultima-leproseria-europa/1722214. html », Diari Informació. Consultat el 14 de juny de 2017.
- ↑ «elmundo. es/salud/2016/01/31/56acb007e2704ee15c8b4622. html », El Món. Consultat el 14 de juny de 2017.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Sanatori Sant Francisco de Borja.- fontilles. org Fontilles
- archive. org/web/20071008215451/http://www. fvmp. es/fvmp3/guia/4.0. guia-municipio. html? codine=3137 La Vall de Laguar
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sanatorio San Francisco de Borja» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.