San Gimignano
San Gimignano és un menut poble amurallado d'orige medieval, erigit en la part alta dels tossals de la Toscana, en Italia. Es localisa a prop de 35 minuts en coche al noroest de la ciutat de Siena i prop de la mateixa distància al suroest de la ciutat de Florencia. Nomenat aixina en honor a Sant Geminiano de Módena, este poble és molt famós principalment per la seua arquitectura medieval, especialment les seues torres. El «centre històric de San Gimignano» va ser declarat Patrimonio de la Humanidad per la Unesco en 1990, en número d'identificació 550.[1]
En els pobles amurallados toscanos de l'época medieval, les famílies adinerades competien entre sí per l'erecció de torres més altes, que simbolisava més poder i riquea, i al mateix temps les torres servien com a hostals i fortalees. Degut a que San Gimignano s'assenta en la part alta d'un tossal, des del poblat es pot vore molt ben l'horisó a varis kilómetros de distància. En els temps medievals i de la Renaixença era un punt de pausa en la marcha dels pelegrinages cap a Roma.
Història
San Gimignano va ser fundat com un menut poble en el III pels etruscos. Els documents històrics comencen en el X, quan va adoptar el nom del obispo San Geminiano, que l'havia defés dels hunos de Atila.
En l'Edat Mija i el Renacimiento, era un punt de parada per als peregrinos católicos en el seu camí a Roma, ya que quedava en la medieval Vía Francígena. El desenroll de la ciutat es va vore també favorit pel comerç de productes agrícoles dels fèrtils tossals que la rodejaven.
En 1199, durant el periodo de major esplendor, la ciutat va conseguir independisar-se dels bisbes de Volterra. Les divisions entre els güelfos i els gibelinos varen pertorbar la vida interior de la comuna, pero —a pesar de tot— va conseguir embellir-se en obres d'art i arquitectòniques.
Santa Fina, coneguda també com Serafina, va ser una santa italiana del XIII naixcuda en San Gimignano en 1238. ya que santa Fina va morir el 12 de març de 1253 la seua festa se celebra eixe dia. El seu principal santuari es troba en San Gimignano i la casa que es diu que va ser la seua llar encara es conserva en peu.
El 8 de maig de 1300, San Gimignano va estajar a Dante Alighieri en el seu paper d'embaixador de la Liga güelfa en Toscana. La ciutat va florir fins a l'any 1348, quan la Peste Negra que va afectar a tota Europa, la va obligar a sometre's a Florencia. San Gimignano es va convertir en un centre secundari fins al XIX, quan la seua categoria com a centre turístic i artístic va començar a reconéixer-se.
Lugares de interés
La ciutat moderna s'estén hui alguns quilómetros fòra de la muralla, per la que s'entra per la cridada Porta Sant Giovanni.
El cor de la ciutat té quatre places: Piazza della Cisterna, Piazza del Duomo, a on està la colegiata, Piazza Pecori, i Piazza delle Erbe. Els carrers principals són Via San Matteo i Via San Giovanni, que creuen la ciutat de nort a sur.
En l'actualitat, el poble de Sant Giminiano és eminentment turístic, puix és ideal per a una excursió de mig dia o un dia: En el carrer principal (Via Sant Giovanni) existixen multitut de tendes de recorts (particularment destaquen les de ceràmica toscana, en el seu bellísmas ánforas de vius colors i gran tamany), aixina com varis restaurants, pizzeries per a dur, i hotels rurals de gran encant en el poble i les rodalies. En estiu el poble està absolutament invadit de turistes, per ser una de les atraccions turístiques més visitades d'Itàlia, per lo que és recomanable aplegar pronte. Per a aplegar a Sant Gimigniano es pot agarrar un autobús des de Siena, o be l'autobús des de Florencia, transbordant en Poggibonsi. Si es va en coche, cal aparcar en les afores del poble, puix el caixco antic és solament peatonal. S'entra per la porta amurallada de Sant Giovanni. Particularment recomanable és pujar-se a una de les numeroses torres i gojar de les maravelloses vistes del poble i el camp de la Toscana.
Torres
A diferència d'atres ciutats com Bolonia o Florencia, en a on la majoria de les seues torres es varen vindre avall ya siga per guerres, catàstrofe naturals o renovació urbana, San Gimignano ha conseguit conservar prop de 15 de el seu 72 torres de diferents altures que s'han convertit en el seu símbol internacional. Estes són:
- Campanile della Collegiata
- Torri degli Ardinghelli
- Torre dei Becci
- Torre Campatelli
- Torre Chigi (1280)
- Torre dei Cugnanesi
- Torre del Diavolo
- Torre Ficherelli or Ficarelli
- Torre Grossa (1300-1311), 54 metros.
- Torre vaig donar Palazzo Pellari
- Casa-torre Pesciolini
- Torre Pettini
- Torre Rognosa, 51 metros.
- Torri dei Salvucci
Monumentos
Existixen moltes iglésies en el poble: les dos principals són la Colegiata, anteriorment una catedral i San Agustín, que alberga una àmplia representació d'obres d'art d'alguns dels principals artistes del Renacimiento italià.
El Palacio Comunal, en un temps sede del podestà, és actualment l'edifici a on s'expon la Galeria de la ciutat, en obres de Pinturicchio, Benozzo Gozzoli, Filippino Lippi, Domenico di Michelino, Pier Francesco Fiorentino, i uns atres. De la Sala Dante del palau, pot accedir a una Maestà pintada al fresco per Lippo Memmi, aixina com la Torre del Podestà o Torre Grossa, 1311, que s'alça fins als 54 metros d'alt.
Museos
La visita del museu SanGimignano1300 és una ocasió ideal per a conéixer els aspectes arquitectònics, històrics, i socials del Medioevo Toscano. Ubicats en el cor de la mateixa ciutat, el museu propon una reconstrucció imponent en ceràmica decorada de la ciutat de San Gimignano tal com era entre els sigles XIII i XIV.
San Gimignano és també molt famós per estajar un Museu de la Tortura, en una exhibició d'instruments i aparats de tortura de varis temps i llocs, en una explicació multilingüe del seu us i propòsit.
Demografia
| Any | 1861 | 1871 | 1881 | 1901 | 1911 | 1921 | 1931 | 1936 | 1951 | 1961 | 1971 | 1981 | 1991 | 2001 | 2011 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Població | 7250 | 8251 | 8539 | 10 066 | 10 921 | 11 471 | 10 926 | 11 270 | 11 297 | 10 039 | 7673 | 7371 | 6956 | 7114 | 7677 |
Vino
El poble és també famós pel vino blanc que la seua cepa creix ací i que és conegut com Vernaccia di San Gimignano.
Referències
- ↑ «Historic Centre of San Gimignano». UNESCO Culture Sector. Consultat el 11 de abril de 2015.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre San Gimignano.- Sangimignano.com