Anar al contingut

Sambucus canadensis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Sambucus canadensis (Sambucus canadensis)


Sambucus canadensis és una espècie d'arbust pertanyent a la família Adoxaceae.




Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

És originària d'una gran regió de Norteamérica a l'est de les Montanyes Rocoses, i al sur per l'est de Mèxic i América Central a Panamà. Creix en una varietat de condicions incloent sols humits i secs, sobretot en llocs solejats.

Descripció

[editar | editar còdic]

Es tracta d'un arbust de full caduc que alcança fins als 3 m d'altura o més. Els fulls estan disposts en parells oposts, són pinnadas en cinc a nou foliolos, de 10 cm de llarc i 5 cm d'ample. En estiu, apareixen les inflorescèncias de gran tamany (20-30 cm de diàmetro) en forma de corimbes en flors de color blanc sobre el fullage, les flors individuals tenen 5-6 mm de diàmetro, en cinc pétals. El frut és una baya de color púrpura obscur a negre de 3-5 mm de diàmetro, es produïxen en arracadas colgantes en l'autumne. Les bayas i les flors són comestibles, pero atres parts de la planta són verísas, tòxiques que contenen cristals d'oxalato de calcio.

Usos tradicionals

[editar | editar còdic]

La fruta s'utilisa com medicament, vi, gelatina i colorant. L'investigació sobre les bayas es porta a terme en la Universitat de Misuri. Els fulls i corfa interna es pot utilisar com un insecticida i un colorant.[1] Els tallos poden ser ahuecados i utilisats com a instruments musicals i joguets.

En Chihuahua, Baixa Califòrnia, Baixa Califòrnia Sur, Sonora, i Nayarit és popular l'us del sauco per a tractar la calentura i la tós. Ademés, s'utilisa en diverses malalties respiratòries com la bronquitis, també s'aprofita per a tractar la tós ferina. Aixina mateix, es prescriu en casos de ronquera, asma, catarro o grip i amigdalitis.

S'usa en forma tradicional en el tractament de trastorns digestius, diarrea, disenteria roja (heces fecals en fils de sanc, en dolor d'estòmec, assents, #ariçonada, dolor d'estòmec, del fege i estrenyiment. En problemes de pell com caspa, disipela, salpullido, caiguda del pèl, pallola, sarna, sabañones, cremades, edema i vergonya (enrojecimiento, unflament i menuts grans rojos en la cara).

Ademés com purgante, desinfectante i diurético i utilisat per a combatre la càries, conjuntivitis i infecció en ulls i oïts, contra els paràsits i la ràbia. Per al cor, dolors musculars, ferides, ferides pasmades, llagues, quebraduras, reumas, rampes, expulsió de placenta, menorrea, hemorroides, purificació de la sanc, calor en la cara, refredat, i alcoholisme.[2]

Ecologia

[editar | editar còdic]

Les larvas del coleòpter crisomeloideo Desmocerus palliatus s'alimenta d'esta planta.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Sambucus canadensis va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 1: 269. 1753.[3]

Etimologia

Sambucus: nom genèric que deriva de la paraula grega sambuke d'un instrument musical fet de fusta de saüc i un nom usat per Plinio el Vell per a un arbre possiblement relacionat en el saüc.[4]

canadensis: epítet geogràfic que aludix a la seua localisació en Canadà.

Sinonímia
  • Sambucus canadensis var. oreopola (Donn.Sm.) Rehder
  • Sambucus canadensis var. submollis Rehder
  • Sambucus mexicana C.Presl ex DC.
  • Sambucus nigra subsp. canadensis (L.) Bolli[3]
  • Sambucus oreopola Donn. Sm.

Nom comú

[editar | editar còdic]
Vore també: nom comú


  • alcamfor, flor de sauco, guarico, sauce, sauco chic, sauco gran, sauzo, tapiro;[2]
  • saüc del Canadà, saüc de Mèxic.[5]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. http://www.pfaf.org/database/plants.php?Sambucus+canadensis
  2. 2,0 2,1 «Sambucus canadensis en Medicina tradicional mexicana». Archivat des d'el original, el 6 de març de 2016. Consultat el 4 de novembre de 2012.
  3. 3,0 3,1 «Sambucus canadensis». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 4 de novembre de 2012.
  4. En Noms Botànics
  5. Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]