Anar al contingut

Salpetriense

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La cultura salpetriense, en el surest francés, és la denominació actual d'una indústria lítica del Paleolític superior caracterisada per l'us de microlitos i que va ser contemporànea de les cultures Solutrense i Rodaniense. Es va localisar, en concret, en el Llenguadoc oriental i el seu nom es deu a la gruta de la Salpêtrière, prop del pont del Gard (Remoulins, Gard).

Esta cultura va ser definida en 1964 pel prehistoriador Max Escalon de Fonton, del CNRS, a partir del nivell 6 tret a la llum en les seues excavacions en la gruta.[1] Entre 1974 i 1980, noves excavacions realisades per Frédéric Bazile (CNRS) varen aportar un major comprensió d'este periodo i varen permetre obtindre numeroses datacions que coincidien en situar el Salpetriense entorn a 19 000 anys abans del present.

Vore també

Referències

  1. ↑ Escalon, 1964, 1966

Bibliografia

  • Escalon de Fonton, M. (1964) « Un nouveau faciès du Paléolithique supérieur dans la grotte de la Salpêtrière (Remoulins, Gard)», in: Miscelànea en homenage a l'abat Henri Breuil (1877-1961), Ripoll Perelló, E., Ed., Diputació provincial de Barcelona, Institut de Prehistòria I Arqueologia, t. I, p. 405-421.
  • Escalon de Fonton, M. (1966) « Du Paléolithique supérieur au Mésolithique dans li Midi méditerranéen», Bulletin de la Société Préhistorique française, t. 63, fasc. 1, p. 66-180.
  • Escalon de Fonton, M. (1975) « Problèmes relatifs à la position géo-chronologique de l'Arénien, du Salpêtrien et du Magdalénien dans li Midi de la France», Cahiers ligures de Préhistoire et d'Archéologie, 24, p. 85-109.


Referències