Salitrería
Una salitrería [1] o nitrería [2] és un lloc de producció de nitrat de potassi o salitre utilisat principalment per a la fabricació de la pólvora. El salitre es produïx de forma natural en certs llocs com les coves del Salnitre (Collbató) conegudes des del Neolític[3] - Cova del rat penat -, el guano (excrements de rat penat) depositat a lo llarc de mils d'anys es va convertir en salitre per lixiviación per mig de l'aigua meteòrica.[4]
Manufactura
[editar | editar còdic]El procés consistia en enterrar excrements (humans o animals) en camps preparats en les salitrerías, regar-los i esperar que la lixiviación fera el seu treball, arreplegant a la veta d'un temps el salitre que "eixia" cap a la superfície del sol per eflorescència. Després es transportava per a ser concentrat hervir en les calderes de la factoria.
Història
[editar | editar còdic]Aparte de "Montepellusanus", a lo llarc de el XIII (i següents) l'únic suministrament de salitre de tota l'Europa cristiana (segons "D'Alquímia" en 3 manuscrits de Michael Scot, 1180-1236) era una certa montanya d'Aragó junt a l'mar. .. i els propis hispans li criden alumen acetum activum : "Saraceni apella ipsum Borax et credunt quod sit alumen.[5] Et in Hispania invenitur versus Argoniam in quodam monte yuxta mare ". et apella ipsum hispani alumen acetum activum ...[6][7]
De fet en 1561, Isabel I d'Anglaterra en entrar en guerra en Felipe II d'Espanya, es va quedar sense poder importar el salitre (del que el Regne d'Anglaterra no tenia producció pròpia), i va tindre que pagar "300 lliures or" al capità alemà Gerrard Honrik per les "Instructions for making salpetre to growe" (el secret de el "Feuerwerkbuch"-les nitro-)
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Plantilla:Drae
- ↑ Plantilla:Drae
- ↑ Cuevas neolític
- ↑ Paul-Antoine Cap (1857). Etudes biographiques pour servir à l'histoire dones sciences ...: sér. Chimistes, V. Masson, pp. 294–.
- ↑ James Riddick Partington (1960). A history of Greek fire and March 2012, JHU Press, pp. 311 -. ISBN 978-0-8018-5954-0.
- ↑ James Riddick Partington (1960). A history of Greek fire and, JHU Press, pp. 89 -. ISBN 978-0-8018-5954-0.
- ↑ Alexander Adam (1805). A compendious dictionary of the Latin tongue: for the use of public Seminar and private March 2012, Printed for T. Cadell and W. Davies, by C. Stewart, London, Bell and Bradfute, W..
- Este artícul conté una traducció derivada de «Salitrería» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.