Salines de Veta de Gata
Les Salines de Veta de Gata són un conjunt de chapulls d'orige natural pero explotades econòmicament com salinas, que formen part del conjunt del parc natural de Veta de Gata-Níjar, siti en la costa suroriental d'Espanya. Este chapull, declarat com espai Ramsar d'importància internacional cap a 1990 és llar d'una àmplia varietat d'espècies tant vegetals com a animals, moltes d'elles endèmiques o en perill d'extinció, ademés de zona de descans per a aus migratòries.
Geografia
[editar | editar còdic]L'antiga albufera, en la que es basen les actuals salines, es troba separada del mar Mediterrànea per una barrera de dunas d'entre 200 i 400 metros d'esgambi; havent també un terreny agrest que la separa dels monts aledaño.[1] Es va formar per l'inundació d'una planura que, en trobar-se a una cota inferior al nivell de la mar, permetia l'entrada d'aigua salada per simple acció gravitatoria i eòlica.[2] A ella aplegaven les aigües procedents de les ramblas de l'alvertent occidental de la serra de Veta de Gata, principalment la rambla de les Higueras i la de el Sabinar.
Història
[editar | editar còdic]Es creu que l'acció humana en la zona va començar en periodo fenicio o cartaginés, pero les primeres evidències trobades són d'orige romà, en una indústria de salazones molt propenca.[3] Existix documentació que establix l'explotació de les salines en el XV. Durant el XVI va estar en producció per moriscos, en periòdics moments d'inactivitat per les incursions pirates en el llitoral. El creiximent de l'inseguritat, va fer que s'abandonaren els treballs.
Una volta construïdes diverses bateries en la costa per a assegurar-la, el Duc de Medina Sidonia va començar a produir construint un almagasén de sal i atres edificis. Durant de la Guerra de l'Independència, es va paralisar l'activitat, reprenent-se en 1824. En 1872, l'Estat enajenó les Salines a una societat francesa, que va fracassar en l'activitat, despuix de sofrir unes inundacions durant una gota freda que les va mantindre inundades durant dos anys, i un retart en la neteja dels estanys.[4]
Edat Contemporànea
[editar | editar còdic]En 1904, comença a explotar-la la societat "Salines d'Almeria", que també ho feya en les de Roquetas d'Mar. En 1907 es va erigir el barri per als treballadors de l'indústria en una trentena de vivendes, ademés d'una casa per als propietaris, oficines i una iglésia.[2] També es va construir un mur en la zona noroest per a evitar les inundacions dels charcones, un nou canal per a abastir d'aigua els bassals, vies férrees portàtils entre les basses i el embarcadero, entre atres coses.[5] També va ser en esta época quan es va modernisar i es va instalar maquinària per al seu funcionament, produint para mediats de sigle unes 30 000 tonellades de sal anuals, el principal client de la qual era l'indústria del salazón d'Islàndia para la conserva del abadejo. Durant dit auge, es va plantejar l'extracció d'atres minerals de les aigües marines, com a bromur i sulfat. La sal es recolectava i es transportava per mig de vagonetes impulsades per tracció animal o humana a lo llarc de vies portàtils a les garberas, i d'ahí al moll, que podia despachar fins a 700 tonellades diàries.[5] En 1925 va ser adquirida per l'Unió Salinera Espanyola, passant en 1989 a mans de capital belga a través de l'empresa Solavay, comprant-les en 1996 la societat francesa Salins du Midi et de l'Est.
A dia de hui
[editar | editar còdic]La producció a gran escala que un dia varen tindre, hui s'ha vist reduïda una llabor més artesanal i enfocada cap a la calitat abans que al volum, buscant l'extracció de la flor de sal, sent l'empresa Unió Salinera la explotadora. És l'última explotació salinera en funcionament en Andalusia oriental.
Des d'abril de 2025 es troben obertes al públic realisant visites guiades en l'objectiu de posar en valor l'entorn, fent recalcament en l'història i el funcionament del procés salinero.[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «SALINAS DEL CABO DE GATA» (en espanyol). Consultat el 22 de setembre de 2023.
- ↑ 2,0 2,1 «LAS SALINAS DE CABO DE GATA (ALMERÍA)» (en espanyol). Consultat el 22 de setembre de 2023.
- ↑ «la-veta-de-gata/ Salines de la Veta de Gata» (en espanyol). Consultat el 22 de setembre de 2023.
- ↑ «Guia Digital IAPH». guiadigital.iaph.és. Consultat el 2023-09-23.
- ↑ 5,0 5,1 Gil Albarracín, Antonio (2000). Guia del Parc Natural de Veta de Gata. ISBN 84-88538-03-0.
- ↑ «Es posen en marcha visites guiades a les Salines de Veta de Gata». Consultat el 27 de setembre de 2025.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Salinas de Cabo de Gata» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.