Salines de Poza de la Sal

Salines de Poza de la Sal

Les salines de Poza de la Sal són una antiga explotació minera de sal situada en el municipi al que donen nom. Es troben en una depressió en el llímit Este del Páramo de Massa, formada per un brusc descens del terreny des dels 1100 m s. n. m. de el Páramo, fins als 650 de la planicie de La Bureba.

Formació geològica

Les vores de la conca assemblen un gran cràter de casi 3 km de diàmetro que forma un diapiro molt característic. L'orige de la formació d'esta estructura es remonta a fa aproximadament 240 millons d'anys, en l'última fase del Triásico i la sedimentació de Keuper. Per llavors, hi havia en estes terres un gran llac en el fondo del qual varen ser depositant-se les argila i algeps que arrastraven els rius que en ell desembocaven. La progressiva dessecació de la mar interior com a conseqüència d'un clima progressivament més càlit i sec, va causar l'aument de la concentració salina precipitada, que va aplegar a formar un estrat de 400 o 500 m de gruixa.

Mentres açò succeïa, l'aflorament de magma volcànic escomença a cobrir la facies de Keuper, al mateix temps que deixa entre els estrats d'algeps, salinos i arcillosos, roques llaugeres o ofitas. Este procés es prolonga durant Jurásico i el Cretácico, fins a fa més de 60 millons d'anys, de manera que estos materials varen ser cobrint el primer estrat de Keuper. En ser este estrat posterior més dens que el de algeps, argila i sal de Keuper, és dir, més pesat, escomença a pujar la sal junt en les ofitas i materials més llaugers, per un procés conegut com halocinesis. Este moviment ascendent va provocar la ruptura de la coberta jurásica i el colapse del seu material, en lo que es va formar una cubeta de grans proporcions. Esta cubeta és hui perfectament distinguible des de les afores de Poza de la Sal.

El procés es completa en la formació de la Serra de Cantàbria i els Obarenes, des de fa uns 40 millons d'anys, en l'elevació de el páramo de Massa i el descens de la Bureba, fins a fa un milló d'anys.***

Història

Les primeres senyes d'assentament humà en Poza són els que oferix la troballa del jaciment del Castellar. Està situat sobre un aflorament ofítico que s'eleva abruptament, controlant l'accés des de la Bureba al Páramo, i viceversa, i en ell es troben els restants de lo que possiblement va ser un poblat autrigón posteriorment romanizado. Estos restants consistixen en fragments de ceràmica negruzca sense decorar, procedents de l'Edat del Ferro, uns atres d'orige celtibérico, i uns atres de terra sigillata hispànica.

Ademés del mencionat Castellar, l'inventari arqueològic de Burgos arreplega els jaciments catalogats del Milacre ( II Edat del Ferro i romà) i la necròpolis romana de la Ganja vella. En la zona han aparegut també esteles romanes que han dut a alguns investigadors a identificar Poza en l'antiga ciutat autigona o romana de Salionca. Para Abásolo, ací es creuaven les calçades de segon orde que comunicaven Briviesca en Amaya i la costa.

En el X apareix en el cartulario de Sant Pedro de Cardeña una de les primeres referències escrites a la vila, una donació monacal, i en el repoblament de Fernán González, es constituïx en alfoz. Fins a 1298 Poza va ser lloc de realengo, moment en el que Fernando IV de Castella va entregar la vila a Juan Rodríguez de Rojas. És durant l'Edat Mija quan Poza aplega a ser un centre salinero de gran importància, i en el XV es construïxen el castell nou les i muralles per a defendre Poza i la seua sal (el castell primitiu va estar ubicat provablement en El Castellar). En els Reis Catòlics es funda la Cabanya Real de Carreters, que facilitarà el transport de la sal, en Felipe II es decreta el monopoli estatal del comerç de la sal. Ya en el XVII es construïx la casa de l'Administració de les Salines, i en el XIX, coincidint en el periodo en que l'explotació minera alcança la seua major producció, s'alcen els almagasens de sal del Tesor Públic. La decadència escomença en el desenroll i millora dels sistemes d'obtenció de sal costera, en el s XX.