Anar al contingut

Sales dels planetes

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Detall del príncip dels Médici en la volta de la sala de Venus
Escut dels Médici en el centre de la volta de la Sala de Mart (Pietro dona Cortona)

Les Sales dels Planetes són una série de cinc sales que se succeïxen en el Palau Pitti de Florencia. Les seues voltes varen ser pintades al fresca en cicles de temes alegóricos que alabaven a la dinastia dels Médici per Pietro dona Cortona, que va treballar en quatre sales entre 1640 i 1647, i per Ciro Ferri, que va completar una sala que el mestre va deixar inacabada entre 1659 i 1665 i va crear les escenes de l'última sala.[1] Les fresca, el disseny de les quals iconográfico va ser elaborat per Francesco Rondinelli, mostren a través de alegoria i de les diverses divinitats que donen nom a les distintes estàncies, les virtuts que deu posseir un príncip ideal per al bon govern.[1]

El cicle dels Planetes representa, junt en el Triumfo de la Divina Providència del Palau Barberini de Roma, aixina com les fresca de la Sala della Stufa del mateix Palau Pitti i les Històries de Eneas del Palau Pamphili de la Plaça Navona de Roma, un dels moments culminants de l'art pictòric de Pietro dona Cortona i, més en general, del fresca en el barroc italià. [2]

Història

Frontera del Palau Pitti (Florencia)
Pla de la primera planta del Palau Pitti en les Sales dels Planetes resaltades en blau. De dreta a esquerra, se succeïxen les Sales de Venus (1), Apolo (2), Mart (3), Júpiter (4) i Saturn (5). Les Sales de les Casetes (A) i de l'Ilíada (B) estaven destinades originalment a albergar també els cicles de fresca de Pietro dona Cortona; posteriorment varen ser excloses del proyecte decoratiu en qüestió

En maig de 1641, Pietro dona Cortona va viajar a Florencia en una segona estància (la primera va ser en 1637) per a completar les dos fresca que faltaven de la série de quatre per a la Sala della Stufa del Palazzo Pitti, iniciada tres anys abans.[1] En esta ocasió, l'artiste, que vivia en la casa de Miguel Ángel Buonarroti el Jove, va rebre un atre notable encàrrec del Gran Duc Fernando II de Médici, a saber, els cicles de les voltes de sèt sales del piano nobile de lo que anava a ser el seu futur pis de hivern en el Palau Pitti (per orde de successió: Venus, Apolo, Mart, Júpiter i Saturn, als que devien afegir-se la de les Casetes, que era el primer, i el de L'Ilíada, que era l'últim, els encàrrecs del qual, no obstant, mai es varen materialisar).[1]

Les escenes varen ser concebudes a partir d'una idea de l'erudit toscano Francesco Rondinelli (1589-1665), limosnero de la moradura Carlos de Médici i bibliotecari de la casa, que va imaginar les històries dels deus que donaven nom als planetes, acompanyades d'atres escenes preses de la mitologia i el història antiga que, de forma alegórica, descriuen en un únic pensament narratiu aquelles virtuts necessàries per a que un príncip (en este cas els Médici) tinga èxit en el bon govern.[1] La successió de històries i sales traça les etapes educatives i vitals del príncip, a qui acompanyen en la seua educació els distints deus olímpics, des de l'adolescència (sala de Venus), passant per la joventut (sala d'Apolo), la realisació personal (sala de Mart), la madurea (sala de Júpiter) i el saber etern (sala de Saturn).[3]

Detall del príncip dels Médici en la volta de la Sala de Mart


L'originalitat de la composició de Cortona radica que els relats no narren un personage concret de la dinastia, sino un model ideal, útil tant per a l'elogi passat com a futur del linaje.[4] Acompanyant-li en tots els relats està Hércules, al que es representa en la clàssica pell de lleó, mentres que al príncip se li concep sempre en un vel «taronja» que cobrix les seues zones íntimes; en la sala de Saturn, se li representa com un vell precisament per a respondre al tema del saber etern al que aludix l'iconografia.

Entre els elements originals de la decoració destaca també la combinació de fresca i estuc que Cortona va dissenyar en les sales; segons el historiador de l'art Filippo Baldinucci, també va ser l'autor material d'algunes de les figures esculpidas, [5] la primera volta que l'artiste es va aventurar en una obra d'este tipo, superant el concepte de falses escultures o frisos que havia caracterisat les fresca anteriors (els de l'iglésia de Santa Sabina i també els de la volta Barberini).[6] [7] Per a l'eixecució dels estuc, el pintor va amprar a tres estucadores de Roma (no identificats en certea, un dels quals era provablement Cosimo Silvestrini) que cobraven 70 escuts al més, segons es desprén d'una carta del superintendente Andrea Arrighetti a Fernando II datada el 20 de maig de 1642.[8] Ademés de conferir una monumentalitat a les fresca, els estuc eixerciten també una funció de perfecte diàlec en ells, actuant com a elements narratius de rellevància concreta, no llimitant-se aixina a la finalitat de mer enquadrament de l'obra pictòrica, sino que en alguns casos apleguen inclús a invadir l'espai de l'escena pintada (com en els mònstruos martinetes, presons i salamandres que insistixen davant els lunetos de la Sala de Júpiter).[9] Moltes decoració es varen cobrir d'or, donant encara més prestigi i valor (inclús material) a la sala; sobretot la de Saturn, a on a instàncies de Ferri, potser també preocupat per que esta sala poguera «desfigurar» en comparació a les anteriors, en les que Cortona havia posat personalment la seua mà, va demanar que es revisara el seu proyecte inicial, que no incloïa tots estos elements decoratius, que de fet, una volta posats en pràctica, varen aumentar considerablement els costs d'eixecució.[10]

Detall del príncip dels Médici en la volta de la Sala de Saturn

En el primer borrador es prevea decorar dos sales més, per orde, la primera i l'última del pis, respectivament les Casetes i l'Ilíada, pero mai varen aplegar a realisar-se, encara que es varen preparar els dibuixos i plans.[11]

Cortona va rebre varis pagaments per l'encàrrec, que, no obstant, mai varen estar perfectament sincronisats: una primera bestreta de 500 escuts no es va rebre fins a juliol de 1644 (és dir, tres anys despuix de l'inici de les obres), un atre d'1.000 escuts es va rebre en giner de 1645, any en el que es varen pagar atres 500 escuts.[7]Atres 600 escuts varen ser enviats per Giovancarlo en la primavera de 1656, quan el pintor es trobava en Roma i devia preparar la terminació de la Sala d'Apolo, deixada inacabada des de 1647.[7] Aixina, per a la terminació de la mateixa sala, es varen pagar dos bestreta de 200 escuts cada u a Ciro Ferri, i ademés, en 1661, es varen pagar atres 1.100 escuts a Ciro Ferri per a que es despedira de l'obra quan esta estiguera terminada.[7] Una atra suma igual a esta última la va rebre també el pintor en 1665 per a la realisació de l'última sala, la de Saturn.[7]

Detall de la corona real de la Sala de Mart, en l'interior de la qual apareix el nom del mecenes, Fernando II de Médici.

Els principals interlocutors de Cortona durant el progrés de l'obra varen ser Andrea Arrighetti, superintendente d'obres del Gran Ducado, i la moradura Giovan Carlo de Médici, germà menor de Fernando II.[7] En una Florencia encara afligida per la pesta de 1630, que el havia afligit fins a 1634, l'obra realisada en les habitacions dels Planetes va supondre un bufe d'aire fresc per a l'ambient, trobant des del primer moment un ampli acolliment en el panorama local i nacional, determinant el desenroll de la pintura barroca en Florencia (fins a llavors casi absent) i que voria en la figura de Baldassare Franceschini dona Volterra el major exponent local.[12]

La qüestió cronològica

Tot el cicle decoratiu de les sales es va completar en escassa continuïtat: una primera interrupció de l'obra es va produir, de fet, en 1643, any en que Cortona la va passar sancera en Roma per a completar atres encàrrecs locals anteriors; una atra interrupció es va produir en 1647, quan el pintor va deixar inacabada l'escena de la sala de l'Apolo, que no va ser terminada fins a 1660 per Ferri.[7]

No existix certea sobre l'orde cronològic de realisació de les sales, per la falta de fonts precises i segures. En particular, no està clar quin de les sales de Venus i Júpiter va ser la primera i la segona en realisar-se, entenent-se que la sala d'Apolo és, en certea crítica unànim, l'última terminada per Cortona abans de la seua tornada a Roma en 1647, mentres que la sala de Saturn és l'última de l'iconografia realisada molts anys despuix per Ciro Ferri.[7]

Pel que fa a les tres primeres sales, en canvi, sobre la base dels rebuts de pagament, de les diverses correspondències que Cortona va mantindre en la moradura Francesco Barberini i no en Cassiano dal Pozzo, aixina com dels acontenyiments socials i ceremoniales que varen tindre lloc en les mateixes sales, i dels que existix cert testimoni documental, ha segut possible construir dos tipos de hipòtesis: per un costat, segons els estudis més antics, es creu que l'orde d'eixecució va ser Venus (1641-1643), Júpiter (1643-1646), Mart (1646-1647), Apolo (1642, [13] 1647 i 1659) i Saturn (1663-1665); per un atre costat, segons estudis més moderns, es creu que l'orde podria ser el de Júpiter (1641-1644), Venus (1642-1644), Mart (1644-1645), Apolo (1642, [13] 1645-1647 i 1659) i Saturn (1663-1665).[7]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Ho Bianco, 1992, p. 25.
  2. ↑ Brigante, 1982, pp. 106-113.
  3. ↑ Frosinini, 2020, pp. 8-9.
  4. ↑ Frosinini, 2020, p. 49.
  5. ↑ Briganti, 1982, p. 80.
  6. ↑ Briganti, 1982, p. 85.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 7,6 7,7 7,8 Frosinini, 2020, pp. 19-30.
  8. ↑ Briganti, 1982, p. 235.
  9. ↑ Briganti, 1982, p. 79.
  10. ↑ Briganti, 1982, p. 86.
  11. ↑ Briganti, 1982, pp. 225-226.
  12. ↑ Frosinini, 2020, pp. 33-39.
  13. ↑ 13,0 13,1 Per a la part competent els yeseros.

Bibliografia

  • Briganti, G. (1982). Pietro dona Cortona o della pittura barocca (en it), Florencia: Sansoni Editore Nuova.
  • Frosinini, C. (2020). Palazzo Pitti. Li pitture murali delle Ix dei Pianeti - Storia dell'art, restaure, indagini diagnostiche (en it), Milà: Silvana Editore. ISBN 978-88-366-4749-1.
  • Lo Bianco, Anna (1992). Pietro dona Cortona i la gran decorazione barocca (en it), Florencia: Giunti. ISBN 88-09-76168-5.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Sales_dels_planetes&oldid=1257449»