Sagell (cuny)
Es diu sagell al cuny o troquel que servix per a estampar figures o signes representatius de la persona física o moral que ho usa i en els quals s'autorisen els documents emanats de la mateixa.
Tipos
- Es diu contrasagell a una marca de menor diàmetro que el sagell i que s'afig a est en el revers (quan el sagell és pendent) per a dificultar més les falsificacions.
- Es diu sobresagell a un atre sagell menor que s'imprimix en part baixa i anterior del sagell principal i que es plica com a representatiu de la persona quan el primer ho és de la jurisdicció en absolut.
- Els sagells que van pendents del diplomar (que en este cas, sol ser un pergamí) es diuen bulas si són metàlics i flaons si són de cera i de gran tamany.
L'estudi dels sagells té gran importància per a la diplomàtica -és dir la ciència que s'ocupa dels documents antics- i l'història i ha aplegat a ser objecte d'una ciència especial cridada estragística o sigilografia.
Història
Cap a 4000 a. C., en Mesopotamia, els sagells cilíndrics poden imprimir en l'argila fresca un motiu en relleu, a sovint refinat, lo que garantisa l'identitat de la persona que ha realisat un document o ha tancat un recipient.
En l'Antic Egipte també s'utilisaven sagells, sempre en argila, sobre papirs o en les tombas.
Els sagells de plom varen aparéixer en el IV, i els de cera d'abellas en el XII.
En l'Edat Mija, el sagell, ademés de garantisar la confidencialitat d'un mensage, també donava fe de la seua autenticitat. Estava constituït per un sagell de cera imprés per un tampó en un motiu massa complicat per a ser reproduït en certea. Cada ciutat tenia el seu sagell. El sagell també designava igualment al sistema que ha permés la realisació de l'estampació, que és el tampó.
En el sigle XIX, els sagells s'utilisaven principalment per a assegurar la càrrega i les mercaderies a pur de arams de ferro retortillats.
Vore també
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sello (cuño)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.