Troquel (mòle)

Prensa d'acunyament de monedes de 1876.

El troquel o cunye és el mòle amprat en l'acunyament de monedas.

El material en el que es fabricaven els cuños matrius o troquelar era generalment el bronze fins als temps de Constantino, quan es varen escomençar a fabricar d'acer, permetent aixina el seu acunyament en fret.

El cunye és lo que fa convertir-se una peça de metal en moneda, una forma de diners especialisat. És un símbol de l'autoritat emissora que garantisa les seues característiques sobre la seua material, forma, pes i purea.

Història del seu soport

En occident el procés d'acunyament ha segut la tècnica més recurrent a lo llarc del temps i encara hui en dia se seguix utilisant en els tallers de moneda. El primer método d'acunyament es realisava a martell i es va començar a utilisar en el naiximent de la moneda cap al VII en el Regne de Lidia. En la segona mitat de el XVI es va desenrollar una atra forma de fabricació de moneda per mig de molí de laminaació, a mitan de dit sigle s'utilisaven laminadores a rodells per a obtindre rieles, làmines llargues de metal en una gruixa precisa a partir de les quals es realisaven els cospeles, totalment circulares.

En la primera mitat de el XVI es va inventar una nova tècnica d'acunyament basat en l'utilisació de la prensa de volant, el método més comú, també conegut com a màquina de troquel. L'acunyament a volant permetia realisar de l'orde de vint peces per minut, este sistema va perdurar fins a mediats de el XIX.

La prensa a volant o balancín ya havia segut dibuixada o dissenyada per Leonardo dona Vinci, (1452–1519), va deixar dibuixos que nos mostren que el concepte de la prensa de volant sorgix en esta época. La prensa a volant per a la fabricació de moneda va ser portada a terme en 1508  per l'artiste florentino, Bramante, per a falcar medalles de plom, que és un dels metals més blans i que no s'endurix baix la pressió dels cuños. Trenta anys més vesprada, un compatriota de dit artiste florentino, joyer, escultor i artiste, Benvenuto Cellini, va falcar monedes d'or per al Papa Clemente VII, en esta mateixa tècnica i va deixar una descripció completa de la prensa que va construir. Pero els primers volants no posseïen la força requerida per a falcar més que chicotetes peces.

En 1550 un orfebre alemà, Max Schwab, va reprendre un model anterior utilisat solament per a falcar monedes i medalles de manera artesanal, i va dissenyar una prensa industrial per a impressió de monedes, la famosíssima prensa de volant o màquina de troquel. Schwab va conseguir obtindre l'interés del rei  Enrique II de França en 1551, qui es va fer en el disseny, i va encarregar al gravador Antoine Brucher que escomençara en les proves en 1553. No obstant, la corporació de moneders del rei, que encara treballava en el vell sistema d'acunyament a martell, es va posar en contra davant esta innovació, tement per les seues fonts de treball. També, a decir verdad, el model presentava encara imperfeccions i dificultats tècniques.

El gravador i ingenier Nicholas Briot (1579-1646) li va fer vàries millores a esta prensa, pero no va conseguir convéncer al govern de posar-l'en marcha, no obstant, Briot va trobar millor acolliment en Anglaterra, a on el rei Carlos I d'Anglaterra ho va contractar per a  falcar monedes i medalles en la Royal Mint. En França, no seria sino fins que Jean Varin es va convertir en gravador general de monedes del regne  que s'implantaria la nova tecnologia, utilisada per a falcar els bells escuts o «luises d'or» a partir de 1640. El sistema, en variacions menors, va permanéixer durant décades, i va anar l'adoptat en Espanya (i després, tardíament, en Hispanoamèrica) en l'ascens de la dinastia borbònica.

L'aparició de la revolució industrial i l'introducció de la màquina de vapor de James Watt varen introduir en naturalitat l'idea d'aplicar esta nova força motriu al vell mecanisme.  En 1789  un empresari innovador, Matthew Boulton, va constatar en el seu Soho Manufactory de Birmingham, un sistema d'acunyament a vapor que feya us d'una gran roda, que impulsava els braços de les prenses de tornell.  El mecanisme era complicat, propens a sofrir desperfectes, i molt sorollós, pero a pesar de tot això, podia falcar més de quaranta peces per minut. La màquina va servir en un primer moment per a imprimir fiches metàliques, pero en 1881 va ser  adoptat per la Royal Mint, i que més vesprada s'ocuparia d'exportar-la cap a múltiples països.

A finals de el XVIII es dota a la prensa volant la virola partida (la virola és una rogle d'acer que conté al cospel en el moment de l'acunyament i conseguix que la moneda siga excepcionalment redona i evita l'expansió del metal fòra d'aquells en ser troquelar les seues dos cares), capaç de falcar llegendes en la vora i d'alimentació de cospeles automàtica i la retirada també automàtica de les monedes recent falcades, grans contribucions de l'artiste Jean Pierre Droz i mecànic Philip Gengembre en la Ceca de París.

En el segon terç de el XIX tindrà lloc la denominada «lliberació del ser humà» en l'automatisació definitiva del moment de l'acunyament, de la mà de noves prenses mogudes per la força obtinguda de màquines a vapor, com les desenrollades per Droz i pel britànic Matthew Boulton entre molts uns atres, que varen conseguir permetre un enorme aument de la producció i una major pressió, homogeneïtat i calitat en l'acunyament.

En Espanya

Felipe V es va encarregar d'introduir este sistema en Espanya, instalant-les en les Cecas de Madrit i Sevilla, cap a l'any 1700 en Madrit, més de mig sigle despuix de la seua introducció en les Cecas de Londres i França, i en Segòvia  per a les monedes d'argent i or sobre 1721 i per al coure  en 1772. Des de finals de el XVII fins a finals de el XVIII es varen donar pocs canvis en les prenses volants, a no ser que cada volta es falcaven monedes i medalles de major mòdul.

L'acunyament a volant, en la vora llaurada, passa a ser obligatòria en Espanya para tots els metals. A partir de l'Ordenança de 1730, en els tallers dotats en molins estos s'ampraren només per a laminar els rieles o barres de metal, de la mateixa manera, es terminava en l'acunyament de metals a càrrec de particulars. La prensa de volant Austerlitz, es va instaurar en 1832 en la Casa de la Moneda de Madrit i es va utilisar per a falcar monedes menudes. El nom del model, Austerlitz, es deu a que les primeres màquines d'este tipo es varen fabricar en 1807 en els canons capturats a l'eixèrcit rus en la célebre batalla.

Vore també

• Troquelar i troquelar (metalmecánica)