Safflorita
La safflorita és un mineral del grup dels minerals sulfur, i dins d'esta pertany al cridat “grup de la lollingita”. Va ser descoberta en 1817 prop de Schneeberg en els Montes Metàlics, en l'estat de Sajonia (Alemània),[1] sent nomenada aixina perque va ser usada per a fabricar un pigment del cobalt que en idioma alemà denominaven safflor,[2] que es pot traduir per color gris-sabre. Un sinònim poc usat és el de lollingita-cobáltica.
Característiques químiques
És un arseniuro simple de cobalt, anhidro. Els minerals del grup de la lollingita en que s'enquadra són arseniuros de metals similars al ferro. La seua composició química és en un 28,23% Co, un 71,77% d'As i algunes chicotetes impurees de Fe, Cu, Ni i S.
És dimorfo de la clinosafflorita, d'igual fòrmula química pero que cristalisa en sistema monoclínic. És isoestructural en la marcassita (FES2).
Es pot confondre en la skutterudita, la cloantita -varietat de níquelskutterudita- o l'arsenopirita, de les que es diferencia en les reaccions químiques i a través de rajos X.
Formació i jaciments
El seu génesis és hidrotermal de temperatura mija, i sol aparéixer junt a (paragénesis) löllingita, skutterudita, niquelina, argent nativa, bismut natiu o rammelsbergita.
Els jaciments d'este mineral són prou rars, i es poden trobar en Alemània, antiga Checoslovàquia, Canadà, Itàlia, Suècia i Rússia.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Safflorita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.