Anar al contingut

S.R. 819

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

«S.R. 819» és el nové episodi de la sexta temporada de la série de televisió de ciència ficció The X-Files. Es va estrenar en la cadena Fox el 17 de giner de 1999 en Estats Units. L'episodi va ser escrit per John Shiban i dirigit per Daniel Sackheim. L'episodi ajuda a explorar la mitologia general de la série. «S.R. 819» va obtindre una calificació Nielsen de 9,1, sent vist per 15,7 millons de persones en la seua transmissió inicial. L'episodi va rebre crítiques mixtes a positives dels crítics.

El programa se centra en els agents especials Fox Mulder (David Duchovny) i Dana Scully (Gillian Anderson) de l'Oficina Federal d'Investigacions (FBI) que treballen en casos relacionats en lo paranormal, cridats expedients X. Mulder creu en lo paranormal, mentres que l'escèptica Scully ha segut assignada per a desacreditar el seu treball. En l'episodi, Mulder i Scully tenen 24 hores per a salvar al subdirector Skinner (Mitch Pileggi) d'una malaltia creada biològicament. Per a combatre la malaltia, Scully busca una resposta mèdica, mentres que Mulder busca als culpables de l'atentat contra la vida de Skinner. Per a ajudar-ho en esta tasca, Mulder visita al senador Matheson, qui espera que puga ajudar-ho a trobar al responsable ans que s'acabe el temps.

Abans de l'escritura de «S.R. 819», els escritors de The X-Files varen sentir que el personage de Walter Skinner s'estava tornant massa «prescindible». John Shiban, l'escritor de l'episodi, va decidir tornar a treballar en Skinner en la mitologia de la série creant l'episodi al seu entorn. Mitch Pileggi va tindre que soportar llargues sessions d'aplicació de maquillage, un procés que va admetre que «odiava». Els nanobots en la mostra de sanc varen ser dissenyats en una computadora i després renderizados per al metraje final.

Argument

L'episodi comença en l'assistent del director Walter Skinner (Mitch Pileggi) malalt i terriblement descolorido en el hospital. Les seues venes són d'un to púrpura malaltiç i palpitan siniestrament. De sobte, sofrix un desocupació cardíaca i els meges ho declaren mort.

Vintiquatre hores abans, Skinner pert un combat de boxeig despuix d'experimentar un mareig. Ho donen d'alta del hospital, pero Fox Mulder (David Duchovny) i Dana Scully (Gillian Anderson) són testics de cóm creix un moretón en les seues costelles. Despuix de rastrejar les imàgens de seguritat de l'entrada del edifici J. Edgar Hoover, Scully reconeix a un físic cridat Dr. Kenneth Orgel, que assessora a un subcomité del Senat sobre ètica i noves tecnologies, i que va detindre a Skinner en el passadiç eixe mateix matí. Mulder i Skinner viagen a la casa de Orgel, pero descobrixen que ho tenen com a rehé. Mulder deté a un dels seqüestradors, que no parla anglés. Ho solten perque té papers que acrediten immunitat diplomàtica.

Mulder verifica els antecedents del seqüestrador, lo que ho du al senador Richard Matheson (Raymond J. Barry); açò resulta en un atzucac, no obstant. Scully descobrix la mostra de sanc de Skinner i, despuix de revisar-la, descobrix que la sanc de Skinner conté algun tipo de nanotecnología de carbono multiplicadora. Mentrestant, Skinner termina en el hospital després d'un tiroteig en l'estacionament de el FBI. Mulder i Scully es reunixen en el hospital, a on Mulder li diu a Scully que Skinner estava investigant un proyecte de llei de finançació de la salut anomenat S.R. 819. Mulder perseguix a un home barbudo sospitós, que va enviar un mensage amenaçant al teléfon de Skinner, pero escapa. Parlant en Scully, Skinner recorda haver vist el home barbudo en el club de boxeig, el FBI i el hospital.


Mentrestant, el senador Matheson aplega a una antiga planta d'energia a on es troba Orgel i sofrix de la mateixa condició que afligix a Skinner. Ans que Matheson puga lliberar-ho, Orgel mor quan el home barbudo maximizar els efectes nanotecnológicos a través d'un control remot. Més tart, Mulder també aplega a la central elèctrica i s'enfronta a Matheson. En el hospital, Skinner sofrix una desocupació cardíaca pero reviu sobtadament quan el home barbudo desactiva el seu control remot.

Més tart, Mulder i Scully informen a Skinner, qui ha recuperat la salut i afirma no reconéixer a l'home barbudo. Skinner tanca el cas i ordena als agents que informen exclusivament al subdirector Alvin Kersh. En l'escena final, el home barbudo apareix en l'auto de Skinner i es revela que era Alex Krycek (Nicholas Lligga) disfrassat, un agent rebel de el FBI que anteriorment va treballar per al Sindicat i que continua controlant la nanotecnología potencialment debilitante en el cos de Skinner.[1]

Producció

Escritura

Al començ de la sexta temporada, els productors de The X-Files varen començar a preocupar-se de que Walter Skinner s'estiguera tornant «prescindible»,[2] ya que la transferència de Mulder i Scully de la divisió dels expedients X significava que ho veen cada volta menys.[2] Originalment, John Shiban, l'escritor de l'episodi, volia infectar a Mulder en nanobots. No obstant, va decidir que ya que l'audiència sabia que no matarien a Mulder, esta trama no seria molt efectiva.[3] Per lo tant, Shiban va decidir tornar a introduir a Skinner en la mitologia de la série posant-ho en el lloc de Mulder.[2][3] Shiban, inspirat en la película negra D.O.A. (1950) i la seua nova versió de 1988, a la que va cridar en broma «[dos] películes prou males», va decidir crear un episodi de The X-Files entorn al concepte de «un tipo que ha segut enverinat [i] té poc temps per a viure i té que usar eixe temps per a averiguar per qué i quí lo està assessinant».[2]

Shiban va començar a elaborar la seua història incorporant una trama de nanobots que varis escritors havien considerat durant vàries temporades. Shiban i el restant de la sala de redacció estaven conscients de la seua decisió de donar-li a Alex Krycek el control total sobre Skinner a través de l'infecció de nanobots, ya que va fer que Skinner es convertira una volta més en un personage misteriós les verdaderes llealtats del qual podrien provar-se. Shiban va senyalar que, «[el control de Krycek] li dona a Skinner una agenda que Mulder no coneix [...] va ser alguna cosa que finalment usem novament en el tancament de temporada, i nos durà al pròxim any».[2]

Rodage i efectes

Originalment, l'episodi estava programat per a presentar una escena de baralla que «consumia molt temps» i enfrontava a Skinner contra Krycek, pero l'escena es va tallar per llimitacions de temps i preocupacions per excedir-se en el presupost. No obstant, el combat de boxeig de Skinner va resultar molt «més fàcil [més] d'organisar».[2] Mitch Pileggi hi havia boxeado competitivament en l'universitat i va anar a «cursos de repàs» en el Goosen Gym en Los Àngeles per a preparar-se per a l'episodi.[2][4] Més tart va comentar: «Em fa feliç que algunes persones assumixquen que hi havia un doble de risc en el ring. ¡No ho hi havia! [...] Abdós ho passem prou be».[4] El gerent d'ubicació, Ilt Jones, va cridar a «S.R. 819» el «malaït episodi de l'estacionament» perque se li va encarregar personalment trobar la varietat d'estacionaments utilisats en l'episodi.[4] Més tart va chancejar: «Vaig escomençar a despertar-me cridant sobre barreres, bolletes d'estacionament, entrades i rampes d'eixida».[4]


Pileggi va tindre que soportar llargues hores d'aplicació de maquillage, i per a crear l'ilusió principal de venes monstruosas, es varen pegar llargues venes falses negres al seu cos. Pileggi havia tingut poc o cap maquillage en episodis anteriors i després va dir: «Varen fer un treball bell i [les venes] es veen increibles, pero home, ¡ho vaig odiar! Realment no sé cóm eixos tipos en Star Trek o Babylon 5 pot soportar que li facen això tots els dies. Simplement no treballaria si això fora necessari».[4] Per a mostrar el progrés de l'infecció de nanobots, el supervisor de maquillage d'efectes especials, John Vulich, va usar dos conjunts de maquillage diferents: un que representa l'etapa inicial de la malaltia i l'atre que representa l'etapa posterior. Els nanobots en la mostra de sanc varen ser dissenyats en una computadora i després clonats en un programa d'animació.[4]

Referències

  1. ↑ Meisler, 2000, pp. 120-132.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Meisler, 2000, p. 132.
  3. ↑ 3,0 3,1 Hurwitz y Knowles, 2008, p. 159.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 Meisler, 2000, p. 133.

Bibliografia