Anar al contingut

S⁻¹

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Plantilla:Títul en minúscula min⁻¹ i s⁻¹ són unitats de mida de freqüència, és dir, permeten medir la cantitat d'ocurrències d'un succés en una certa unitat de temps, tals com minut (min.) o segon (s). Com tots els símbols (que no són abreujaments), no admeten puntuació, ni mayúscula ni plural; i gramaticalmente no existixen els seus abreujaments.

Ej.: 60 min⁻¹ són 60 cicles per minuts o 60/min (més científic).

Podem trobar-nos moltes distintes formes d'una d'estes freqüències com a h⁻¹, min⁻¹, s⁻¹, d⁻¹ (dies) i inclusivament pot haver qualsevol d'estes en funció d'una unitat de temps t⁻¹. Les més usades fòra del context científic són min⁻¹ i s⁻¹ , ya que són usades per a indicar específicament un fet implícit en el qual apareix esta mida.

El Hertz o hercio, unitats dins de l'àmbit científic

[editar | editar còdic]

En el món científic, se sap que existixen regles i un estàndart de mides. Per això s'ha establit que la mida d'us més apropiat a l'hora de parlar d'unitats de freqüència, siga el hercio o hertz per a referir-nos específicament a s⁻¹.

El hertz o hercio és l'unitat de freqüència del Sistema Internacional d'Unitats.[1] Representa la repetitividad d'un fet medides en segons, «este fet es repetix tantes voltes en cada segon».

Est prové del llinage del físic alemà Heinrich Rudolf Hertz, que va descobrir la propagació de les ones electromagnètiques. El seu símbol és Hz (escrit sense punt, com tot símbol, i en "H" mayúscula com tota unitat el nom de la qual prové d'un llinage).

Un hercio representa un cicle per cada segon, s⁻¹, entenent cicle com la repetició d'un event. Per eixemple, el hercio s'aplica en física a la medició de la cantitat de voltes per un segon que es repetix una ona (ya siga sonora o electromagnètica), magnitut denominada freqüència i que és, en este sentit, l'inversa del periodo. Un hercio és la freqüència d'una partícula en un periodo d'un segon.

Hz=s1
ν[Hz]=1T[s]

Múltiples en el Sistema Internacional

[editar | editar còdic]
1 kilohercio kHz 103&#;Hz 1&#;000&#;Hz
1 megahercio MHz 106&#;Hz 1&#;000&#;000&#;Hz
1 gigahercio GHz 109&#;Hz 1&#;000&#;000&#;000&#;Hz
1 terahercio THz 1012&#;Hz 1&#;000&#;000&#;000&#;000 Hz
1 petahercio PHz 1015&#;Hz 1&#;000&#;000&#;000&#;000&#;000 Hz
1 exahercio EHz 1018&#;Hz 1&#;000&#;000&#;000&#;000&#;000&#;000 Hz

Estes indicacions de freqüència s'han convertit en un tema comú per a aquells que no són científics, se sol parlar fàcilment sense ser expert de la ciència de temes com els que a continuació s'indiquen.

Usos fora de l'anàlisis científic

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Tocadiscos que giren a 33 rpm o 33 min⁻¹

Des d'un vell tocadiscos fins a en motors de licuadoras, podem trobar indicacions com 33 rpm o 33 min⁻¹ (en el cas dels tocadiscos) o 13500 min⁻¹ (en el cas dels aparats de tallerés), coses que ixen de l'estudi científic d'un fet formant part ya de la vida quotidiana.


Llavors la forma més usada d'estes unitats, fòra del tema físic, científic o mecànic* són per a indicar la freqüència en les que un motor (o qualsevol objecte articulat a un eix) dona regressos, sent esta la manera més comuna de trobar-nos en indicacions com la de min⁻¹ o s⁻¹. També s'usen les sigles rpm (revolucions per minut), que com la seua paraula ho indica, és un regrés, revolució completa o un gir de 360° (2π) que dona un objecte al voltant d'un eix en un minut.

Llavors podem trobar-nos en diverses formes d'indicar que un objecte dona x regréss en n minuts o gira entorn a un eix. Tenim 1) rpm, 2)min⁻¹ i unes atres.

*(açò a la seua volta forma part del tema científic pero que fa part d'un particular cas d'estudi).

min⁻¹ és una expressió més científica que rpm. Prové de la fòrmula física de freqüència, mentres que l'atra són sigles d'un parlar. Al vore llavors indicacions com la de 15.000 min⁻¹ sabem que estes impliquen que dit succés es repetix 15.000 voltes en un minut, per lo que si nos referim als regressos d'un motor, estarem dient que este mateix dona 15.000 regressos en un minut.


Referències

[editar | editar còdic]