Sàtira (Juvenal)

Archiu:Wenceslas Hollar - Frontispiece.jpg

Sàtira (Juvenal)

Archiu:Juvenalcrowned.gif

Frontispici de la 4ª edició de la traducció de John Dryden et al. de les sàtira de Juvenal i de les de Persio: coronació de Juvenal. 1711.

Les ___protected_title_1___ són una recopilació de poemes satírics escrits per l'autor romà Juvenal entre finals de el I i començos de el II. Alguns estudis recents apunten a que provablement el primer dels seus llibres va poder ser publicat en l'any 100 o 101.

Estructura

Es compon d'una recopilació de setze poemes, escrits en hexàmetro dactílico que està organisada en cinc llibres :

• Llibre I: Sàtira 01/05
• Llibre II: Sàtira 6
• Llibre III: Sàtira 07/09
• Llibre IV: Sàtira 10/12
• Llibre V: Sàtira 13-16 (de la 16 només es conserven trossos)

Sumari

Els versos són una crítica de la societat decadent de l'antiga Roma.

La temàtica de cada sàtira és la següent:

1. La vocació satírica. Hi ha molts poetes pedants; pero el millor tema és la corrupció que campea pel món i produïx una natural indignació en comparar-l'en les costums dels antepassats. Els diners és el Deu més poderós, pero no té temple.
2. Els hipòcrites, la hipocresia, el afeminamiento.
3. Les molèsties de Roma: és preferible la modesta, natural i senzilla vida del camp a la de la ciutat.
4. l'oblada de Domiciano. L'importància que alcancen les qüestions gastronòmiques és superior a la dels assunts d'estat i es gasta una cantitat desmesurada en convits opíparos i en sopars pantagruélicas.
5. Els paràsits. Els amos abusen de la servitut i l'humilien.
6. Les dònes. Dura crítica de les superficials dames romanes impregnades del grec cult a la moda; no seguixen el model de les antigues matrones romanes. Cal fugir del matrimoni com de la pesta.
7. Els lliterats. La lliteratura està en decadència perque les costums que reflectixen estan en decadència. L'únic èxit ho granjear solament l'adulació a l'emperador.
8. La noblea. Solament es respecta la glòria que naix del linaje, no la dels mèrits honrosos.
9. Els libertinos. Un panorama de la depravació sexual en Roma.
10. Els vots. Mens sana in corpore sà.
11. Contra el lux en la taula i la gula, la sobrietat. El poeta invita a un amic persa a un menjar sense luxos ni ostentació en el camp.
12. La tornada inesperada d'un amic que es creïa perit en un naufragi; pero en Roma tots esperen que muiguen els seus familiars per a heretar... i si es cansen d'esperar els eliminen.
13. Un atac a la codícia i al massa apego a les riquees.
14. l'educació. La verdadera residix en l'eixemple, i els pares d'ara ho donen malíssim: es deprén a despilfarrar i a practicar l'adulteri... Els pares inclús deuen prendre precaucions per a no ser enverinats pels seus fills.
15. Les superstició d'Egipte. Allí els ritos religiosos són bàrbars i desbaratats.
16. La professió militar i els beneficis que reporta (inacabada).

Vore també

• Juvenal

Referències

• Juvenal. 1992. The Satires. Trans. Niall Rudd. Oxford: Oxford University Press.