Sàtira (Juvenal)
Aparència
Les ___protected_title_1___ són una recopilació de poemes satírics escrits per l'autor romà Juvenal entre finals de el I i començos de el II. Alguns estudis recents apunten a que provablement el primer dels seus llibres va poder ser publicat en l'any 100 o 101.[1]
Estructura
[editar | editar còdic]Es compon d'una recopilació de setze poemes, escrits en hexàmetro dactílico que està organisada en cinc llibres :
- Llibre I: Sàtira 01/05
- Llibre II: Sàtira 6
- Llibre III: Sàtira 07/09
- Llibre IV: Sàtira 10/12
- Llibre V: Sàtira 13-16 (de la 16 només es conserven trossos)
Sumari
[editar | editar còdic]Els versos són una crítica de la societat decadent de l'antiga Roma.[2][3]
La temàtica de cada sàtira és la següent:
- La vocació satírica. Hi ha molts poetes pedants; pero el millor tema és la corrupció que campea pel món i produïx una natural indignació en comparar-l'en les costums dels antepassats. Els diners és el Deu més poderós, pero no té temple.
- Els hipòcrites, la hipocresia, el afeminamiento.
- Les molèsties de Roma: és preferible la modesta, natural i senzilla vida del camp a la de la ciutat.
- l'oblada de Domiciano. L'importància que alcancen les qüestions gastronòmiques és superior a la dels assunts d'estat i es gasta una cantitat desmesurada en convits opíparos i en sopars pantagruélicas.
- Els paràsits. Els amos abusen de la servitut i l'humilien.
- Les dònes. Dura crítica de les superficials dames romanes impregnades del grec cult a la moda; no seguixen el model de les antigues matrones romanes. Cal fugir del matrimoni com de la pesta.
- Els lliterats. La lliteratura està en decadència perque les costums que reflectixen estan en decadència. L'únic èxit ho granjear solament l'adulació a l'emperador.
- La noblea. Solament es respecta la glòria que naix del linaje, no la dels mèrits honrosos.
- Els libertinos. Un panorama de la depravació sexual en Roma.
- Els vots. Mens sana in corpore sà.
- Contra el lux en la taula i la gula, la sobrietat. El poeta invita a un amic persa a un menjar sense luxos ni ostentació en el camp.
- La tornada inesperada d'un amic que es creïa perit en un naufragi; pero en Roma tots esperen que muiguen els seus familiars per a heretar... i si es cansen d'esperar els eliminen.
- Un atac a la codícia i al massa apego a les riquees.
- l'educació. La verdadera residix en l'eixemple, i els pares d'ara ho donen malíssim: es deprén a despilfarrar i a practicar l'adulteri... Els pares inclús deuen prendre precaucions per a no ser enverinats pels seus fills.
- Les superstició d'Egipte. Allí els ritos religiosos són bàrbars i desbaratats.
- La professió militar i els beneficis que reporta (inacabada).
Nota
[editar | editar còdic]- ↑ Juvenal (2008-06-12). The Satires (en en), OUP Oxford. ISBN 978-0-19-954066-2.
- ↑ Juvenal - Dècim Júnio Juvenal (55 - 127), site mundocultural]
- ↑ Dècim Júnio Juvenal [1] archivat en Wayback Machine., site de Universidade de Campina Gran, PB
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- Juvenal. 1992. The Satires. Trans. Niall Rudd. Oxford: Oxford University Press.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sátiras (Juvenal)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.