Ruptura de parells de nucleones en la fissió
Física nuclear
 • Núcleu • Nucleones (p, n) • Matèria nuclear • Força nuclear • Estructura nuclear • Processos nuclears |
La ruptura d'un parell de nucleones en la fissió ha segut un tema important en la física nuclear durant décades. Parell de nucleones fa referència als efectes de la paritat de nucleones que influïx fortament en les propietats nuclears d'un nucleido.
Les cantitats més medides en l'investigació sobre la fissió nuclear són els rendiments de fragments de càrrega i massa del urani-235 i atres nucleidos fisibles. En este sentit, els resultats experimentals sobre la distribució de càrrega per a la fissió de baixa energia dels actínits presenten una preferència per un fragment en Z parell, lo que es denomina efecte parell-impar sobre el rendiment de càrrega.[1]
L'importància d'estes distribucions es deu a que són el resultat del reordenamiento dels nucleones en el procés de fissió per l'interacció entre variables colectives i nivells de partícules individuals. En conseqüència, permeten comprendre varis aspectes de la dinàmica del procés de fissió des d'un estat energètic en forma de cadira de montar (quan el núcleu comença la seua evolució irreversible cap a la fragmentació) fins al punt d'escissió (quan es formen fragments i la força nuclear entre estos fragments es dissipa), de manera que canvia la forma del sistema de fissió, pero també es modifica l'estat dels nucleones, que passen al nivell de partícules excitades.
Ya que per a núcleus en Z (número atómico) parell i N (número neutrónico) parell existix un bot des de l'estat fonamental fins a l'estat de la primera partícula excitada (que s'alcança per mig de la ruptura d'un parell de nucleones), és esperable que el bot tinga una major provabilitat de produir-se en aquells elements en Z impar.
La preferència per la divisió en nucleidos en Z parell i N parell s'interpreta com la preservació de la superfluidez durant el descens en la configuració energètica en forma de cadira de montar en el que es desenrolla l'escissió. L'absència d'efecte parell-impar significa que el procés és prou viscós.[2]
Al contrari de lo observat per a les distribucions de càrrega, no s'ha detectat cap efecte parell-impar en el número másico (A) dels fragments. Este resultat s'interpreta per mig de l'hipòtesis de que en el procés de fissió sempre hi haurà ruptura de parells de nucleones, que poden ser ruptures de parells de protones o parells de neutrons en els processos de fissió de baixa energia del urani-234, del urani-236[3] i del plutoni-240 estudiats per Modest Montoya.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ “Nuclear Charge Distributions in the Isobars 92 to 100 Resulting from Thermal Neutron Fission of Uranium-235” . Physical Review Letters 34 (16): 1034–1036. doi:. Bibcode: 1975PhRvL..34.1034S.
- ↑ Bjørnholm, S. “Superfluid versus Viscous Descent from Saddle to Scission”. Physica Scripta 10 (A): 110–114. doi:. Bibcode: 1974PhyS...10S.110B.
- ↑ “Evidence for nucleon pair breaking even in the coldest scission configurations of 234O and 236O” (1981). Journal de Physique Lettres 42 (19): 437–440. doi:.
- ↑ Montoya, M. (1984). “Mass and kinetic energy distribution in cold fission of 233O, 235O and 239Pu induced by thermal neutrons”. Zeitschrift für Physik A 319 (2): 219–225. doi:. Bibcode: 1984ZPhyA.319..219M.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ruptura de pares de nucleones en la fisión» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.