Anar al contingut

Matèria nuclear

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La matèria nuclear és un sistema idealizado de nucleones que interactuen (protones i neutrons) i que existix en vàries fases de la matèria exòtica que no estan totalment establides.[1] No es tracta de la matèria d'un núcleu atòmic, sino d'una substància hipotètica formada per molts protones i neutrons que es mantenen units únicament per forces nuclears i no per forces de Coulomb.[2][3] El volum i el número de partícules són infinits, pero la proporció és finita.[4] El volum infinit implica l'absència d'efectes de superfície i la invariabilidad traslacional (només importen les diferències de posició, no les posicions absolutes).

Una idealisació comuna és la matèria nuclear simètrica, que consistix en un número igual de protones i neutrons sense electrons.

Quan la matèria nuclear es comprimix fins a una densitat suficientment alta, s'espera, basant-se en la llibertat asintòtica de la cromodinámica quàntica, que es convertixca en matèria de cuarks, que és un gas de Fermi degenerado de cuarks.[5]


Alguns autors utilisen «matèria nuclear» en un sentit més ampli, es referixen al model descrit anteriorment com a «matèria nuclear infinita»[6] i ho consideren com un «model de joguet», un camp de proves per a les tècniques analítiques.[7] No obstant, la composició d'una estrela de neutrons, que requerix alguna cosa més que neutrons i protones, no és necessàriament neutra sobre la càrrega local i no presenta invariancia de translació; a sovint li la denomina, per eixemple, matèria d'estrela de neutrons o matèria estelar i li la considera distinta de la matèria nuclear.[8][9] En una estrela de neutrons, la pressió aumenta des de zero (en la superfície) fins a un valor desconegut en el centre.

Els métodos per a tractar les regions finitas s'han aplicat a les estreles i als núcleus atòmics.[10][11] Un d'estos models per a núcleus finitos és el model de la gota líquida, que inclou efectes de superfície i interaccions de Coulomb.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Durand, D.; Suraud, E.; Tamain, {{{nom3}}} (2000-11-21). Nuclear Dynamics in the Nucleonic Regime (en en), Taylor & Francis. ISBN 978-0-7503-0537-2.
  2. Mattuck, Richard D. (1992-01-01). A Guide to Feynman Diagrams in the Many-body Problem (en en), Courier Corporation. ISBN 978-0-486-67047-8.
  3. Walecka. Theoretical nuclear and subnuclear physics, 2.ª edició (en en), World Scientific, p. 18. ISBN 981-238-898-2.
  4. Hofmann, Helmut (2008-04-17). The Physics of Warm Nuclei : with Analogies to Mesoscopic Systems: with Analogies to Mesoscopic Systems (en en), OUP Oxford. ISBN 978-0-19-152306-9.
  5. Alford, Mark Gower; Clark, John Walter; Sedrakian, {{{nom3}}} (2006). Pairing in Fermionic Systems: Basic Concepts and Modern Applications (en en), World Scientific. ISBN 978-981-277-304-3.
  6. Phillip John Siemens (1994). Elements Of Nuclei: Many-body Physics With The Strong Interaction (en en), Westview Press. ISBN 0-201-62731-0.
  7. Balde, Marcello (1999). Nuclear Methods and the Nuclear Equation of State (en en), World Scientific. ISBN 978-981-02-2165-2.
  8. Raduta, A. A. (2007-01-01). Collective Motion and Phase Transitions in Nuclear Systems: Proceedings of the Predeal International Summer School in Nuclear Physics, Predeal, Romania, 28 August-9 September 2006 (en en), World Scientific. ISBN 978-981-270-083-4.
  9. Glendenning, Norman K. (2000-06-16). Compact Stars: Nuclear Physics, Particle Physics, and General Relativity (en en), Springer New York. ISBN 978-0-387-98977-8.
  10. F. Hofmann. “Density dependent hadron field theory for asymmetric nuclear matter and exotic nuclei”. Phys. Rev. C 64 (3). doi:10.1103/PhysRevC.64.034314. Bibcode2001PhRvC..64c4314H.
  11. A. Rabhi. “Stellar matter with a strong magnetic field within density-dependent relativistic models”. J Phys G 35 (12): 125201. doi:10.1088/0954-3899/35/12/125201. Bibcode2008JPhG...35l5201R.