Rugbi a 7

Melrose RFC

Rugby 7 femení

Seven Europeu de 2008

Rugby 7 durant els Jocs de la Mancomunidad de 2006, en el Telstar Dome de Melbourne, Austràlia.

El rugby 7, seven a side o simplement seven, és una variant de el rugby en el que juguen sèt jugadors per equip, en lloc de 15 propi del Rugby Union. Esta versió de el rugby és molt popular en competicions notables com en els Jocs Olímpics, Copa del Món de Rugby 7 i la Série Mundial Masculina de Rugby 7. També es juga a rugby 7 en acontenyiments com els Jocs de la Mancomunidad.

L'organisme rector a nivell mundial de el seven-a-side és la World Rugby (WR). Es juga en les regles del rugby 15, en variacions derivades de la menor cantitat de jugadors i la brevetat del temps de joc, en un camp en les mateixes dimensions.

Mentres que un partit de rugby de quinze jugadors dura 80 minuts, un partit de rugby 7 dura 14 minuts de temps real de joc, en dos mitats en un interval entre elles de no més de dos minuts. Açò permet que es puguen realisar els tornejos de rugby en un sol dia o en una fi de semana. Els puntajes per partit també varien, no existint punts bonus.

No obstant, els resultats són similars als de la modalitat de quinze jugadors; ya que la menor cantitat de jugadors en el camp té com a conseqüència que les marques es realisen en més regularitat en rugby 7, ya que els defenses estan més separats que en Rugby union. També existixen els scrums, composts per sol tres jugadors de cada equip.

Història

El rugby 7 va ser creat per Ned Haig, un carnicero de Melrose, Escòcia, com un event per a recaptar fondos per al seu club local en 1883. El primer partit d'esta modalitat es va jugar en les Greenyards, a on va ser ben rebut. El torneig en més participants en tot lo món és el National Schools Sevens del club Rosslyn Park de Londres, a on assistixen més de 7 000 colegials anglesos entre 13 i 19 anys.

El primer torneig oficial de seleccions nacionals de rugby 7 va ser el Torneig Internacional de Seven-a-Side de 1973, disputat en Murrayfield (Escòcia), com a part de les celebracions del centenari del rugby escocés. Va contar en huit equips masculins: les cinc nacions europees (Anglaterra, Irlanda, Escòcia, Gales i França), i tres equips de l'hemisferi sur (Nova Zelanda, Austràlia i President's VII de Suràfrica)

Per l'èxit del format, en 1976 va començar a disputar-se el Seven d'Hong Kong. Originalment, el torneig combinava clubs i seleccionats especials de països anglosaxons en seleccions nacionals de països d'Àsia i Oceania. En el temps, va ser aumentant la cantitat de seleccions nacionals.

En 1993, es va crear la Copa del Món de Rugby 7, a on es juga la Melrose Cup. Es realisa cada quatre anys, encara que la sèptima edició demorarà cinc anys.

En 1999 es va conformar la Série Mundial de Rugby 7, un certamen que consistix en sèt a dèu tornejos de seleccions nacionals. Entre ells es troben el Seven d'Hong Kong, el Seven d'Austràlia, el Seven de Nova Zelanda, el Seven de Suràfrica i el Seven de Londres.

El primer torneig de seleccions nacionals femenines de rugby 7 va ser el Seven d'Hong Kong 1997. En 2009 es va començar a realisar la Copa del Món Femenina, compartint escenari en la masculina. Dubái i Londres varen començar a organisar campeonats femenins en la temporada 2011/12, conformant la Challenge Cup Femenina. En 2012/13 es va convertir en la Série Mundial Femenina, i va ser ampliant el seu calendari paulatinament.

En Sudamérica, la CONSUR organisa el torneig Seven Suramericà Femení des del 2004. És provable que la competència femenina s'incorpore als Commonwealth Games en 2014 o 2018.

Variacions de les regles de joc

Lo més important en el seven és la velocitat, la tècnica i la bona forma física. Un equip està compost majorment per tres quartos, a causa de la seua major velocitat i agilitat en comparació a les primeres i segones llínees dels forwards; les terceres llínees (ales/flankers i 8) solen formen part també dels equips de seven. En Argentina i alguns atres països solen jugar-se tornejos de sèt jugadors en equips formats especialment per al torneig, que són exclusivament forwards (davanters) o be exclusivament pilars (pillier, prop). Estos mini tornejos es juguen en eixe país una volta finalisada la temporada regular i com a forma de diversió i de millorar #destrea en el maneig del baló per part dels davanters.

Ademés, pot ser que els jugadors necessiten ser més creatius per a realisar jugades, per la curta duració de sol 14-20 minuts per partit.

Hi ha moltes variants en les regles que s'apliquen al rugby a sèt, principalment per a agilitar el joc i per a justificar el número reduït de jugadors. Els canvis principals es poden resumir d'esta manera:

• 7 jugadors per equip (en lloc de 15).
• 5 reserves, en sol 3 tongades (en lloc de 8 i 8).
• Intermig de 2 minuts (en lloc de 10 minuts).
• Si hi ha empat, continuen en pròrroga per mort súbita, en periodos de 5 minuts sense interval.
• Les #conversió o transformacions deuen ser efectuades per mig d'un puntapié de drop (en lloc d'un plau kick, puntapié en la pilota estacionaria).
• Es deu realisar la transformació en els 30 segons següents de realisar la marca (en lloc de 90).
• Scrums o melés de 3 persones (en lloc de 8).
• L'equip que marca és el que trau, recomençant el joc (en lloc del que no ha marcat).
• Les penalisacions derivades del traga (com no alcançar els 10m, traure directament al lateral...) es castiguen en un Colp Franco (Free kick) (en lloc de l'opció usual per a l'equip no infractor).
• Les targetes grogues marquen una suspensió de 2 minuts (en lloc de 10 minuts).
• Les suspensions són més greus en esta modalitat. L'equip juga en una persona menys durant 1/7 part del partit en lloc d'1/8 part. Ademés, perdre una persona de 7 obri molts més espais que perdre una de 15.
• Els àrbits decidixen en ventaja ràpidament (quan l'equip no infractor juga, normalment finalisa la ventaja, distint del rugby clàssic).
• El puntaje obtingut per partit en les etapes de grup, també varia: 3 punts per al guanyador, 2 punts en cas d'empat i un punt per al perdedor. No hi ha bonus.

En els Jocs Olímpics

Artícul principal → Rugby 7 en los Juegos Olímpicos.

Per la velocitat a la que es desenrollen els partits i la mínima cantitat de persones requerides, va sorgir el desig de que el Rugby 7 fora inclós en els Jocs Olímpics (ya es jugava en els Jocs Mundials des del 2001, Jocs de la Commonwealth des de 1998 i en els Jocs Panamericanos des de 2011).

La IRB va aduir ademés la cantitat de públic que reunix esta disciplina tant en els Jocs de la Commonwealth com el Mundial de Rugby 7 per la seua popularitat. Ademés, podria ser una competició en la que països de pocs guanys deportius serien capaços de formar equips de rugby competitius, podent fins a lluitar per medalles. No obstant, el Comité Olímpic Internacional va refusar l'inclusió en els Jocs Olímpics de Londres 2012. Un membre del COI de Suïssa, Dennis Oswald, va declarar: "Quan véns al rugby, yo no soc un especialiste, pero la gent del deport m'ha dit que el 'rugby sevens' és com de broma." Oswald, més vesprada, va confirmar que ell mai havia observat un partit de rugby a 7, o inclús, de rugby a 15. Encara que disgustats, la IRB va contestar mostrant que en térmens del lema dels Jocs Olímpics: "Citius, Altius, Fortius" (més ràpit, més alt, més fort), un jugador de rugby era el que més semblava que posseïa tots eixos atributs que els competidors d'atres deports olímpics la permanència dels quals estava a debat, com la gimnàsia rítmica.

Finalment, els membres del COI en el congrés anual celebrat en Copenhague en 2009 varen decidir que a partir de Riu de Janeiro 2016 seria deport olímpic. Per açò, el deport va terminar el seu cicle en els Jocs Mundials, sent la seua última participació la de 2013.

És aixina com en 2016 el rugby va fer la seua tornada als JJ. OO. despuix de 92 anys d'absència, despuix d'haver estat en quatre de les sèt primeres edicions, solament en categoria masculina i ser exclós poc despuix dels Jocs de París de 1924

En esta primera edició la medalla d'or va ser per al seleccionat fiyiano en la branca masculina, argent per a Gran Bretanya i Bronze per a Suràfrica. En la branca femenina les campeones varen ser Austràlia, segon lloc per a Nova Zelanda i tercer per a Canadà.

Vore també

• Rugby league
• Rugby union
• Rugby plaja
• Touch rugby

Referències

• Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Rugby 7 de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.