L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Rostre (concepte social)

Rostre/Faç es referix a un concepte sociològic en general vinculat a la dignitat i prestigi que posseïx una persona sobre les seues relacions socials.[1][2] Esta idea en diversos matisos s'observa en numeroses societats i cultures tals com en la chinenca, àrap, coreana, malaya, laosiana, índia, japonesa, vietnamí i tailandesa.

En la China en particular els conceptes de miànzi (面子) i lian, eixerciten un rol sumament important en l'entramat de la societat.

China

En la cultura chinenca "rostre" es referix a dos conceptes distints encara que vinculats en les relacions socials chinenques. Un és mianzi (en chino simplificado y tradicional, 面子; pinyin, miànzi), i l'atre és lian (en chino simplificado, 脸; en chino tradicional, 臉; pinyin, liǎn), els quals són utilisats regularment en el llenguage quotidià encara que no tant en els escrits formals.

Lian és la confiança de la societat en el caràcter moral d'una persona, mentres que mianzi representa la percepció social del prestigi d'una persona. És important per a una persona preservar el seu rostre en les relacions socials chinenques perque el rostre es traduïx en poder i influència i afecta la seua capital social. Una pèrdua de lian pot donar lloc a una pèrdua de confiança dins de la seua ret social, mentres que una pèrdua de mianzi és provable produïxca una disminució de la seua autoritat. Per a ilustrar la diferència, per eixemple conversar sobre algú que va sostraure diners d'una caixa registradora pot causar una pèrdua de lian encara que no de mianzi. L'interrompre en forma repetida al cap mentres ell intenta explicar alguna cosa pot fer que el cap perga mianzi pero no lian.

Quan intenten evitar un conflicte, per lo general els chinencs evitaran fer que l'atra persona perga mianzi per a això evitaran comentar en públic fets que puguen posar-ho incómodo. Alternativament, quan busquen desafiar l'autoritat i la posició de l'atra persona dins d'una comunitat, a sovint els chinencs intentaran reduir el seu lian o mianzi. Un eixemple d'este comportament va ocórrer durant les Protestes de la Plaça de Tian'anmen de 1989 quan Wu'er Kaixi es mofó del primer ministre Li Peng per aplegar tart a una reunió en les persones que protestaven, produint com resultat una pèrdua de mianzi de Li ya que va quedar expost com algú llent o que no era sincer respecte a la reunió planificada.

És important observar que mentir no resulta en una pèrdua de "rostre". Per eixemple, si una aerollínia va cancelar un vol, ells poden mentir dient que el mateix es troba merament demorat. Mentres que l'incapacitat per a portar a terme el viage resultaria en una pèrdua de "rostre", el mentir dient que es troba demorat no afectarà el seu "rostre". cita requerida Per lo tant les "mentires piadoses" són perfectament acceptables, i fins a li les deu esperar com alguna cosa natural.

En espanyol es diu "salvar la cara" quan s'evita ser posat en evidència o humiliat. Una persona que ha segut descoberta en un acte illegal pot intentar "salvar la cara" dient que tot va ser un error. Igualment en anglés es diu "to save face".

Vejau també "vergonya" en les cultures occidentals.

Referències

  1. ↑ Moraga Reis, J. (2012). “Les Noves “cares” (mianzi, 面子) en els chinencs d'Espanya: reciprocitat i mercat”. Revista d'Antropologia Social, 21: 217-250
  2. ↑ M. HARRIS BOND editor: «The Handbook of ChinesePsychology». Oxford University Press.1996.

Bibliografia

  • Ho, David Yau-Fai (1976), "On the Concept of Face," American Journal of Sociology, 81 (4), 867–84.jstor. org/sici? sici=0002-9602%28197601%2981%3A4%3C867%3AOTCOF%3E2.0. CO%3B2-3
  • Agassi, Joseph and Jarvie, I. C. (1969). "A Study in Westernization," In Hong Kong: A Society in Transition, ed. by I. C. Jarvie, pp. 129-163. Routledge & Kegan Paul.
  • Allan, Keith. (1986). google. com/books? id=1jkOAAAAQAAJ Linguistic Meaning, 2 vols. Routledge & Kegan Paul.
  • Bond, Michael Harris. (1991). Beyond the Chinese Face, Insights from Psychology. Oxford University Press.
  • Brown, Bert. (1977) "Face Saving and Face Restoration in Negotiation." In D. Druckman (Ed.), Negotiations: Social-Psychological Perspectives. Sage. pp. 275–300.
  • Brown, Penelope and Stephen C. Levinson (1987). google. com/books? id=lHqRWm4m3kkC Politeness: Some universals in language usage. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 978-0521313551
  • Carr, Michael. (1992). handle. net/10252/1737 "Chinese "Face" in Japanese and English (Part 1)", The Review of Lliberal Arts 84:39-77.
  • Carr, Michael. (1993). handle. net/10252/1585 "Chinese "Face" in Japanese and English (Part 2)", The Review of Lliberal Arts 85:69-101.
  • Chan, Mimi and Kwok, Helen. (1985). A Study of Lexical Borrowing from Chinese into English with Special Reference to Hong Kong. University of Hong Kong Press.
  • Cohen, Raymond. (1977). Negotiating Across Cultures. Communications Obstacles in International Diplomacy. Washington DC: O. S. Institute of Peace Press.
  • Eberhard, Wolfram. (1967). Guilt and Sense in Traditional China. University of Califòrnia Press.
  • Goffman, Erving (1955). "On Face-work: An Analysis of Ritual Elements of Social Interaction." Psychiatry: Journal for the Study of Interpersonal Processes 18(3), 213-231. Reprinted in Goffman (2005, pp. 5–46)
  • Goffman, Erving (1959). The presentation of self in everyday life. Garden City, NY: Doubleday. ISBN 978-0844670171
  • Goffman, Erving (1967). google. com/books? id=qDhd138pPBAC Interaction ritual: essays in face-to-face behavior. Random House. (2nd ed. with Joel Best, 2005). Aldine Transaction.
  • Hart, Robert (1901). google. com/books? id=-vggAAAAMAAJ These from the Land of Sinim: Essays on the Chinese Question. Hyperion.
  • Ho, David Yao-fai. (1974). "Face, Social Expectations, and Conflict Avoidance," in Readings in Cross-cultural Psychology; Proceedings of the Inaugural Meeting of the International Association for Cross-Cultural Psychology Held in Hong Kong, August 1972, ed. by John Dawson and Walter Lonner, 240-251. Hong Kong University Press.
  • Ho, David Yau-Fai (1976), "On the Concept of Face," American Journal of Sociology, 81 (4), 867–84.jstor. org/sici? sici=0002-9602%28197601%2981%3A4%3C867%3AOTCOF%3E2.0. CO%3B2-3
  • Hu, Hsien Chin (1944). "The Chinese Concept of "Face"," American Anthropologist 46(1), 45-64.
  • Huang Shuanfan. (1987). "Two Studies of Prototype Semantics: Xiao 'Filial Piety' and Mei Mianzi 'Loss of Face'," Journal of Chinese Linguistics 15: 55-89.
  • Lakoff, George and Johnson, Mark. (1980). Metaphors We Live By. University of Chicago Press.
  • Lim, T. S., & Bowers, J. W. (1991). "Facework: Solidarity, Approbation, and Tact," Human Communication Research 17, 415-450.
  • Lin Yutang. (1935). My Country and My People. Reynal & Hitchcock.
  • Lu Xun. (1959). "On 'Face'," tr. by Yang Xianyi and Gladys Yang, Selected Works of Lu Hsun, 4:129-132. Foreign Language Press.
  • Masumoto, Tomoko, Oetzel, John G., Takai, Jiro, Ting-Toomey, Stella, & Yokochi, Yumiko (2000). "A Typology of Facework Behaviors in Conflicts with Best Friends and Relative Strangers," Communication Quarterly 4(48), 397-419.
  • Mauss, Marcel. (1954). google. com/books? id=xlkVAAAAIAAJ The Gift, tr. by Ian Cunnison. Cohen & West.
  • Miller, Katherine (2005). Communication Theories: Perspectives, Processes, and Contexts (2nd ed.). McGraw-Hill.
  • Orr, John. (1953). Words and Sounds in English and French. Oxford University Press.
  • Pharr, Susan J. (1989). Losing Face, Status Politics in Japan. University of Califòrnia Press.
  • Smith, Arthur H. (1894). google. com/books? id=958ZAAAAYAAJ Chinese Characteristics. Fleming H. Revell.
  • Ting-Toomey, Stella. (1990). A Face Negotiation Perspective Communicating for Peace. Sage.
  • Yang, Martin C. (1945). A Chinese Village: Taitou, Shantung Province. Columbia University Press. Kegan Paul reprint. 1967.
  • Yuan Jia Hua. (1981). "English Words of Chinese Origin," Journal of Chinese Linguistics 9:244-286.

Vore també

de:ReputationBedeutung in Asien


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Rostre_(concepte_social)&oldid=1081369»