Rosedal de Palermo
El Rosedal de Palermo, també denominat Passejada del Rosedal, és un tradicional jardí ubicat en el barri de Palermo de la Ciutat de Buenos Aires, Argentina, que forma part del conjunt paisagístic del Parc Tres de Febrer. Ocupa una superfície de 3,4 hectàreas i alberga aproximadament 18.000 rosers, ademés de diverses obres escultòriques, entre elles 26 busts de poetes i escritors, un pont d'estil grec i un pati andalús.
Va ser declarat Patrimoni Cultural de la Ciutat de Buenos Aires per la llegislatura porteña el 14 d'abril de 2011, lo que implica que qualsevol restauració o treball nou que se li faça deu respectar el disseny original.[1]
Va obtindre en 2012 i 2014 la distinció internacional Garden Excellence Award de la Federació Mundial de les Societats de la Rosa.
Història
.jpg)
Els terrenys en els que es troba el Rosedal, eren coneguts com Banyat de Palermo i varen pertànyer a Juan Manuel de Roses fins que després de ser derrotat en la batalla de Casers li varen ser confiscats i el paisagiste Carlos Thays va dissenyar allí el Parc Tres de Febrer.
Va ser Joaquín Anchorena, intendent de Buenos Aires entre 1910 i 1914, qui va impulsar l'idea de crear un jardí de roses dins del parc. Va ser l'ingenier agrònom Benito Carrasco, discípul de Thays i que estava al front de la Direcció de Parcs i Passejades, qui ho va construir sobre un predio de 3,4 ha, actualment situat entre les actuals avingudes Infanta Isabel, Iraola, i President Pedro Montt. En este lloc havien estat emplaçats els pabellons de les províncies argentines durant el desenroll de l'Exposició Industrial de 1910.[1]
L'obra es va completar entre el 5 de maig i el 22 de novembre de 1914. En eixe llavors es varen plantar 14 650 rosers corresponents a 1189 varietats. Es va dotar al jardí d'una pérgola d'estil grec que voreja encara hui al llac, un templete i un embarcadero. Es va destacar sempre un pont d'accés d'arquitectura grega, situat junt a l'avinguda Infanta Isabel. Va ser inaugurat el 24 de novembre de 1914.[1]
En 1920 se li va anexar un jardí d'estil andalús, proyectat per Eugenio Carrasco, germà de Benito i successor d'este en la Direcció de Parcs i Passejades. En 1929 se li va afegir al jardí un Pati-Glorieta Andalús, regalat per l'Ajuntament de Sevilla.[1]
En 1994 l'empresa YPF i el Programa de Padrinazgos d'Espais Verts varen fer possible l'inici de la recuperació del Parc restaurant la totalitat dels monuments, el Pati Andalús i plantes, que va durar poc més de dos anys respectant els plans originals de l'ingenier Carrasco segons els plans de 1914. En 2008 es va realisar un atre apany gràcies a la colaboració de l'empresa YPF. En eixe llavors es varen implantar 5.000 nous rosers. Ademés els especialistes varen restaurar els monuments i ornaments, es va instalar un sistema per aspersió que va ser adaptat a les noves necessitats hídriques, es va restaurar l'allumenat i les cinc fonts, es varen repondre bancs i es va millorar la prop perimetral. A la cerimònia de reinauguraació varen assistir la presidenta argentina Cristina Fernández i el Cap de Govern de la Ciutat de Buenos Aires, Maurici Macri.[2]
Va obtindre en 2012 i 2014 la distinció internacional més important que es dona als jardins de roses en reconeiximent de la seua bellea, la seua història i el seu valor educatiu: el Garden Excellence Award (Guardó Jardí d'Excelència), que anualment entrega la Federació Mundial de les Societats de la Rosa (WFRS, per les seues sigles en anglés).[3]
Per ser un espai que fa a l'identitat de la Ciutat i del Parc Tres de Febrer, per a protegir-ho i donar-li un marc llegal, la Llegislatura de la Ciutat de Buenos Aires va decidir el 14 d'abril de 2011 declarar-ho Patrimoni Històric. Açò implica que qualsevol restauració o treball deurà fer-se seguint el disseny original de la passejada.[1]
Descripció
Posseïx una gran àrea en a on es troben casi 21.000 rosers, de més de mil varietats. D'estes, les més comunes, són: 'Elina', 'La Sevillana', 'Johan Strauss', 'Charles Aznavour' i 'Frederic Mistral'.[1]
També hi ha una atra extensa pérgola que seguix el contorn de la vora del llac (en el qual circulen pots que es lloguen en el lloc), una glorieta, un pont dels enamorats d'estil grec i un atre chicotet pont que permet passar a una illa que es troba en el centre del parc.[1][4]
Front al Rosedal es troba el Museu d'Arts Plàstiques Eduardo Sívori.
Pati Andalús
En El Rosedal es troba un pati andalús donado per l'Ajuntament de la ciutat de Sevilla i els orfebres de Triana, que va ser inaugurat en octubre de 1929. Consta de pérgola, glorieta i una font de mayóliques. Es troba emplaçada en a on va funcionar "El Pabelló dels Lagos", confitería que havia segut realisada en ferro i vidre.[1][4]
La temàtica de les mayólicas en les escales i muretes representa paisages de la vida d'Espanya. En els escalons representen etapes de la construcció i la columna central de la font per la fundació de Buenos Aires. Originalment tenia uns sapitos de bronze, pero reiterats robos varen obligar a canviar-los per uns atres de mampostería. En els bancs que la rodegen es lligen episodis de la vida de Don Quixot de la Mancha.[4]
En la tassa inferior de la font s'explica el motiu de la donació.
En giner de 2025, el Govern de la Ciutat de Buenos Aires va començar les obres de restauració del Pati Andalús del Rosedal de Palermo.
L'obra, que es va estendre per un periodo de 10 mesos, inaugurant-se en octubre del mateix any, va incloure la restauració estructural de la pérgola, posada a punt de la font central, recomposició del contrapiso, desmonte, registre i mapage de peces originals, i la reproducció artesanal de 1891 mayólicas faltantes, entre atres peces decoratives que varen anar també recuperades.
Ademés, es va realisar un treball de posada a punt de l'entorn, restaurant alçades d'escales, bancs de la glorieta i perimetrals que componen el conjunt.
Jardí dels poetes
També hi ha moltes escultures, entre elles 26 busts de poetes i escritors que es troben en el Jardí dels poetes.
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 No es podrà modificar el Rosedal, per Nora Sánchez Diari Clarín, 15/04/2011.
- ↑ 18/05/2010 Cristina i Macri, junts en la reinauguración del Rosedal Diari La Nació
- ↑ seu-centenari-la-bellea-del-rosedal-de-palermo-va ser-reconeguda-en-un-premi-internacional En el seu centenari, la bellea del Rosedal de Palermo va ser reconeguda en un premi internacional Diari La Nació, 25/11/2014
- ↑ 4,0 4,1 4,2 (2013) Monuments i Escultures de Buenos Aires. Palermo, espais simbòlics i art públic., 1a. edició, Buenos Aires: Direcció general Patrimoni i Institut Històric de la Ciutat de Buenos Aires., p. 39.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Rosedal de Palermo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.