Anar al contingut

Cenador

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Cenador
Cenador en el parc del Palau de Schönbrunn, Viena

Un cenador, cenadero o glorieta és un pabelló situat en el jardí, generalment redó, tancada i habitualment cobert de plantes trepadoras.També es pot aplegar a cridar galeria, templete, lonjeta, marquesina, pérgola i emparrado, entre uns atres.

Construcció llaugera i resistent al mateix temps té que conservar el caràcter del lloc en que es coloca. A la vista de tots, ha de trobar-se perfectament amagat a les mirades i com formant un grup, un massiç de verdura que es confonga en atres semblants. En els chicotets jardins, el cenador és l'element principal i deu colocar-se en el mig. En els parcs, en els jardins d'importància han de triar-se els llocs de més espés fullage, apartat de les vies principals i aïllat de les passejades.[1]

Estructura

  • Pilars. Soports que servixen com a subjecció de la coberta i laterals. Solen ser de fusta o de formigó blanc.
  • Travessers. Element que subjecta i reforça l'estructura del cenador.
  • Cobertes. Part superior del cenador.
  • Tarima. Part inferior que forma el pis. Generalment de fusta.
  • Baranes. Elements opcionals,confirmen seguritat i aporten un atre aire a l'estructura.
  • Fonamentació. Depenent del tipo de cenador i exigències de l'usuari es procedix a la fonamentació o no del pis.

Tipos

  • Rectangulars
  • Hexagonals
  • Redons
  • En forma de

L * A dos aigües

La planta dels cenadores sol ser circular o poligonal regular, poques voltes quadrada i les seues dimensions no deuen passar de 3 a 4 metros de diàmetro, en altura, les portes per al pas d'un home de mijana estatura i l'interior, en la cúpula de no més de tres metros. El mueblaje interior d'un cenador consistix en varis bancs rústics i cómodos, un velador, rústic també en el centre, assents que s'arrepleguen a charnela en els postes i una llàntia jardinera en el centre.[1] Quan el cenador presenta una coberta hexagonal, octogonal o circular, sol ser conegut com gazebo.

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Diccionari enciclopèdic Hispà Americà (1898)