Rosa banksiae
Rosa banksiae, denominada en els països anglosaxons com "lady Banks' rose," "tombstone rose o també "Banks' rose", és una espècie de planta angiosperma en la família Rosaceae, planta nativa de la zona occidental i central de China, en les províncies de Gansu, Guizhou, Henan, Hubei, Jiangsu, Sichuan i Yunnan, a altituts de 500 a 2,200 m s. n. m.

Descripció
Es tracta d'un arbust semitrepador o apoyante, creix vigorosamente fins als 6 m d'altura. A diferència de la majoria de les rosas, és pràcticament sense espinas, encara que pot tindre algunes espines de fins a 5 mm de llarc, sobretot en branques de brots forts.
Les fulles són perennes, de 4 a 6 cm de llarc, en tres a cinc (rarament sèt) foliolos de 2 a 5 cm de llarc en un marge serrat. Les flors són menudes, d'1.5 a 2.5 cm de diàmetro, de color blanc o groc pàlit.
És una de les primeres en florir de totes les roses, per lo general apareixen durant maig en l'hemisferi nort, encara que el clima fret pot retardar la floració.[1] Totes les roses Banksiae tenen un perfum a violetas variant en diferents graus.
Varietats
Cultiu i usos
R. banksiae provablement s'ha cultivat en els jardins de China durant centenars d'anys. L'espècie va ser introduïda en Europa per William Kerr, qui havia segut enviat en una expedició de recolecció de plantes per Sir Joseph Banks. Va comprar en 1807 la primera rosa de "Lady Banks" que va passar a denominar-se la blanca Lady Banks (R. banksiae var. banksiae) en els famosos vivers Fa Tee. Un número d'atres formes es varen descobrir posteriorment que creixen en China, incloent R. banksiae var. normalis, i R. banksiae 'Lutea', la rosa groga de Lady Banks (duta a Europa en 1824 per J. D. Parks). Este cultivar ha guanyat l'Award of Garden Merit de la Royal Horticultural Society's[3]
Segons el llibre Guinness, roser més gran del món va ser plantat en Tombstone (Arizona), en 1885[4] i encara prospera hui en el clima solejat de la ciutat. Este roser ara cobrix 740 m² en la teulada d'una casa rural, i té un tronc de 3.65m de circumferència.[5]
És usada en els països orientals com a remei per a curar la cangrena i la llepra en fases desenrollades.
Taxonomia
Rosa banksiae va ser descrita per Robert Brown i publicat en Hortus Kewensis; or, a Catalogue of the Plants Cultivated in the Royal Botanic Garden at Kew. London (2nd ed.) 3: 258. 1811.[6]
- Etimologia
Rosa: nom genèric que prové directament i sense canvis del llatí rosa que deriva a la seua volta del grec antic rhódon, en el significat que coneixem: «la rosa» o «la flor del roser»
banksiae: epítet nomenat en honor de la senyora Banks, l'esposa del botànic Sir Joseph Banks (en honor de quí es va nomenar la península Banks).
- Varietats acceptades
- Rosa banksiae f. lutea (Lindl.) Rehder
- Rosa banksiae f. lutescens Voss
- Rosa banksiae var. normalis Regel
- Sinonímia
- Rosa banksiae f. aculeata Focke ex H.L‚v.
- Rosa banksiae f. albiflora H.L‚v.
- Rosa banksiae var. alboplena Rehder
- Rosa banksiae var. banksiae
- Rosa banksiae var. lutea Lindl.
- Rosa banksiae f. subinermis Focke ex H.L‚v.
- Rosa inermis Roxb.
Referències
- ↑ (2008) RHS A-Z encyclopedia of garden plants, United Kingdom: Dorling Kindersley, pp. 1136. ISBN 1405332964.
- ↑ *Flora of China: Rosa banksiae
- ↑ «Rosa banksiae 'Lutea' (Ra/d) AGM».
- ↑ 2003. "Tombstone's Shady Lady" The Tombstone Claves.
- ↑ Photo on Flickr
- ↑ «Rosa banksiae». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 10 d'agost de 2014.
Enllaços externs
Bibliografia
- Climbing Roses of the World by Charles Quest-Ritson
- The Graham Stuart Thomas Rose Book by Graham Stuart Thomas
- Quest-Ritson, Charles (2003). Climbing Roses of the World. Timber Press. p. 239. ISBN 0-88192-563-2 .
- Encyclopedia of roses. New York: Dorling-Kindersley. p. 122. ISBN 978-0-7566-8868-4 .
- McMaugh, J. What plants pest or disease is that?, New Holland Publishing, Sydney, 2006, ISBN 1-86436-699-0, pág. 231
- Susanne Bonn; Redaktion: Agnes Pahler; Starnberg: Dorling Kindersley, 2004, S. 359, ISBN 3-8310-0590-7
- Este artícul conté una traducció derivada de «Rosa banksiae» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.