Roque Aguayro
El Roque Aguayro és un pitón fonolitico superpost a colades basálticas del Cicle I de 542 metros d'altitut.[1] Està situat entre el barranc de Balos i el barranc dels Corralillos, a uns 3 km a l'oest del caixco urbà d'Agüimes, en l'illa de Gran Canària (Canàries, Espanya). Té la protecció de monument natural des de la seua assignació en 1994.[2][3]
Toponímia
[editar | editar còdic]El seu nom prové d'una denominació aborigen. El topònim és mencionat des dels primers temps històrics, com en els escrits de Martín de Mireles datats el 14 d'agost de 1551.[1]
Geologia
[editar | editar còdic]Es tracta d'un pitón fonolítico sobre apilamientos basálticos molt antics, d'uns 300 metros aproximadament. Les seues ales posseïxen una forta pendent que pot aplegar al 100 % d'inclinament en els colubios de piedemonte.
La seua formació es deu a l'erosió de materials corresponents al primer cicle volcànic de Gran Canària, rodejats per colades de periodos posteriors i sediment arrastrats pels barrancs propencs, molt més recents.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «El meu Gran Canària».
- ↑ «Monument Natural del Roque de Aguayro (C-16)». Archivat des d'el original, el 31 de decembre de 2018. Consultat el 31 de decembre de 2018.
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaBOC - ↑ «C-16 MN».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Roque Aguayro» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.