Romeria de Santa Faç
La romeria de Santa Faç, coneguda també com La Peregrina,[1] és una romeria catòlica que té lloc anualment en la ciutat espanyola d'Alacant el segon dijous posterior a Dijous Sant. És una de les manifestacions culturals i religiós-festives alacantines més singulars i reconegudes. El seu orige és tardomedieval i commemora el Milacre de la Llàgrima ocorregut en 1489.[2][3]
És la segona romeria més numerosa d'Espanya despuix de la d'El Rocío en la província d'Huelva.[4] Anualment reunix a casi 300 000 peregrins,[5] sent la de l'any 2025 la més multitudinària de l'història, en prop de 350 000 persones solament durant el matí.[6]
En 2026 la Generalitat Valenciana va declarar la romeria com Be d'Interés Cultural (BIC) en la categoria de ben immaterial.[2]
Descripció
[editar | editar còdic]El punt de partida és la concatedral de Sant Nicolás de Bari, i des del temple es recorren huit quilómetros, fins a aplegar al monasteri de la Santa Faç, a on es venera la relíquia de la Santa Faç d'Alacant, el llenç en el que està plasmada l'image de la "faç" de Crist recollida per la Verónica que es venera en el monasteri. Acompanya el corteig oficial una còpia del llenç, mentres que l'original és expost a l'arribada, en la plaça de Luis Foglietti.
La festa té més de cinc sigles d'antiguetat, i a lo llarc de la romeria es resa el viacrucis. És tradicional que els assistents a la romeria visten el trage típic de peregrí que està format per un blusón negre i un mocador al coll en els colors de la ciutat: blanc i blau. Ademés, porten canyes en romer que es repartixen en la concatedral una hora abans de l'eixida.
És típica la paraeta en mitat del recorregut en la que es prenen rosquillas d'anís i mistela.[7] En les afores del monasteri se situen molts llocs de venda ambulant en els que és típic comprar algun objecte d'artesania. També és característic d'esta festa, els menjars dels peregrins a l'aire lliure en els camps d'entorn.
El recorregut de la romeria està marcat per un viacrucis alçat en els anys 1950 per Acció Catòlica. Consta de tretze estacions de pedra arenisca en una rajoleta ceràmica representant les escenes de la Passió, en les que es deté la relíquia i es realisen les oracions oportunes.
En els últims anys, paralelament a la romeria, té lloc un macrobotellón en la plaja de Sant Joan,[8] que en l'any 2013 va aplegar a congregar a més de 20 000 persones (segons les senyes facilitades per la policia).[8][9] Si be, esta pràctica ha anat en descens pel dispositiu de seguritat.[10]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Ramos (2020). «La Santa Faç d'Alacant», L'Espanya Sagrada. Història i viages per les relíquies cristianes, Arcopress. ISBN 9788417828486.
- ↑ 2,0 2,1 «La romeria de la Santa Faç d'Alacant ya és BIC». La Raó. Consultat el 17 d'abril de 2026.
- ↑ «Catàlec de proteccions d'Alacant (Alacant)». Ajuntament d'Alacant. Consultat el 17 d'abril de 2026.
- ↑ Martínez López (2013). «Santa Faç o Santíssima Faç (Caixco Antic)», Manuel Martínez López (ed.). Diccionari dels noms dels carrers d'Alacant, Alacant. ISBN 978-84-616-5159-7.
- ↑ «Romeria al monasteri de la Santa Faç». Ajuntament d'Alacant. Consultat el 8 d'abril de 2024.
- ↑ «La Santa Faç dels récorts ya queda per a l'història d'Alacant». Informació. Consultat el 1 de maig de 2025.
- ↑ «Récort en la Santa Faç en 260.000 peregrins». Informació. Consultat el 8 d'abril de 2024.
- ↑ 8,0 8,1 «Pelegrins del botelló» (en castellà). Informació. Consultat el 6 d'abril de 2020.
- ↑ «Una romeria en sabor a botelló» (en castellà). ABC. Consultat el 6 d'abril de 2020.
- ↑ «Alacant frena l'atra «tradició» de les últimes romeria de la Santa Faç: el botelló cau a la mitat» (en castellà). ABC. Consultat el 6 d'abril de 2020.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Romería de Santa Faz» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.