Romeosaurus
Romeosaurus és un gènero extint de mosasáurido yaguasaurino que va viure a principis del Cretácico Superior en el litotipo "Lastame" (entre principis del Turoniense a principis del Santoniense) en el nort d'Itàlia. Comprén a dos espècies.[1]
Descripció
[editar | editar còdic]Este animal és conegut a partir d'alguns restants fòssils trobats en el Véneto, en les localitats fosilíferas de Fumane i de Mont Loffa. Romeosaurus era un mosasáurido de dimensions mijanes, comparables a les de Clidastes, i no devia superar els 3 metros de llongitut. Com tots els mosasáuridos, Romeosaurus tenia un cos fusiforme i en les seues quatre extremitats adaptades a la natació.[1]
Els fòssils trobats són atribuibles a dos espècies diferents, distinguibles per certes característiques del cràneu. l'espècie tipo és Romeosaurus fumanensis, coneguda de quatre eixemplars incomplets, pero suficients per a reconstruir el seu aspecte. R. fumanensis posseïa un cràneu relativament prim, en uns 15 dents molt recurvados presents de cada costat dels maxilars. Les dents presentaven una secció subcircular i en dos carenas anteriors i posteriors a penes desenrollades.[1]
La corona dental de les dents maxilars eren planes, sense presentar algun tipo d'ornamentació en la seua esmalt. L'espècie R. sorbinii és coneguda per un únic espècimen, i es diferencia de l'anterior per la forma diferent de l'os frontal, pel número menor de dents en el maxilar (13) i per la presència d'ornamentació en l'esmalt dental.[1]
Classificació
[editar | editar còdic]Romeosaurus va ser descrit per primera volta en 2013, basant-se en els restants fòssils trobats en algunes coves entre el Mont Loffa i el poble de Fumane, en el Monti Lessini. l'anàlisis filogenético efectuat pels seus descriptores (Palci et al., 2013) indica que Romeosaurus és considerat com un parent propenc de Russellosaurus, un mosasauroide nortamericà; aixina mateix està relacionat en un gènero suramericà, Yaguarasaurus, representant estos una subfamília de mosasáuridos primitius que va ser denominada com Yaguarasaurinae, afí a un atre grup primitiu, la subfamília Tethysaurinae (conformada per Tethysaurus i Pannoniasaurus).[1]
El clado format per estes dos subfamílies era veí d'una atra agrupació, formada per les subfamílies més alvançades dels tilosaurinos (Tylosaurinae) i els plioplatecarpinos (Plioplatecarpinae). Romeosaurus posseïa una característica que ho diferenciava de Russellosaurus, Tethysaurus i Pannoniasaurus: la presència d'un rostre predental en la mandíbula.[1]
L'estudi de Palci et al. també ha reforçat l'hipòtesis segons la qual, dins del grup dels mosasáuridos, l'evolució de les pates cap a estructures similars a les aletes va ocórrer dos voltes: per un costat, en el gran clado que consistix dels tetisaurinos, yaguarasaurinos i plioplatecarpinos, els membres més basals (per eixemple, Tethysaurus i Pannoniasaurus) posseïen lo que es coneix com una condició plesiopedal, en la qual les pates encara tenien una conformació adequada per a la locomoció terrestre i plesiopélvica (encara estava present el sacre); per un atre costat, en el clado compost pels mosasaurinos, halisaurinos i el gènero Dallasaurus, que també estava equipat en una condició plesiopedal. La condició hidropedal (pates en forma d'aletes) i hidropélvica (en la que ya no hi ha una conexió estable entre els ossos ilíaco i sacre) després es va desenrollar independentment en els dos linajes. També és possible que inclús els yaguarasaurinos i halisaurinos hagen evolucionat independentment les aletes, pero açò no està clar pels buits del registre fòssil per a estos grups.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Romeosaurus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.