Romanisació Yale

Les romanisació Yale són quatre sistemes creats en l'Universitat Yale per a la romanisació dels idiomes chinenc mandarí, chinenc cantonés, coreà i japonés. La romanisació Yale per al chinenc mandarí va ser creada durant la Segona Guerra Mundial per a l'us del personal del Eixèrcit dels Estats Units, mentres que el restant de les romanisació per als atres tres idiomes varen ser creades despuix, en la década dels anys 1960 i 1970.

Chinenc mandarí

La romanisació Yale per a l'idioma chinenc mandarí va ser desenrollada en 1943 per George Kennedy per a ajudar a preparar als soldats nortamericans per a comunicar-se en els seus aliats chinencs en el camp de batalla. En lloc de tractar d'ensenyar als reclutes a interpretar la romanisació estàndar de l'época, el sistema Wade-Giles, un nou sistema va ser inventat que va utilisar les habilitats de decodificaació que els reclutes podrien saber per haver deprés a llegir l'idioma anglés. D'esta forma els reclutes podrien utilisar les convencions angleses de pronunciació per a representar els sons de l'idioma mandarí. Açò va evitar els problemes principals que el sistema Wade-Giles presentava per als estudiants que no s'havien iniciat en ell o els presentadors de notícies que tractaren d'obtindre el nom correcte d'algú en un fòrum públic perque este sistema no utilisava el "signe de respiració (aspiració) profunda", el qual distinguix sons com jee o chee. En el sistema Wade-Giles, el primer dels sons seria escrit chi i el segon seria ch'i. En la romanisació Yale, estos serien escrits ji i chi.

El sistema Yale ademés evita les dificultats que tindrien els principiantes tractant de llegir la romanisació pinyin, el qual utilisa certes lletres romanes i combinacions de lletres de tal forma que no tindrien els valors que s'esperen. Per eixemple, la q en pinyin és pronunciada com la ch en "charc" i és escrita com ch en la romanisació Yale. Xi en pinyin és pronunciat com la sh en "shampoo", pero en la romanisació Yale és escrit com syi. Zhi sona com ger en la paraula anglesa German, en pinyin i és escrit com jr en la romanisació Yale. Per eixemple: en Wade-Giles, «coneiximent» (en chino simplificado, 知识) s'escriu chih-shih; en pinyin, zhishi; pero en la romanisació Yale és escrit com jr-shr.

El sistema de romanisació Yale per al mandarí va ser utilisat àmpliament en llibres de text occidentals fins a finals dels anys 1970; de fet, durant lo llarc de la Guerra Freda, preferir el sistema "comuniste" pinyin sobre la romanisació Yale era una miqueta d'envergadura política. La situació va ser revertida una volta que les relacions entre la República Popular China i l'Occident varen millorar. La China comunista (RPCh) es va convertir en membre de les Nacions Unides en 1971, reemplaçant a la China nacionalista (RDC). Per l'any de 1979, gran part del món va adoptar en pinyin com la romanisació estàndar per als noms geogràfics chinencs. En 1982, el piyin es va convertir en un estàndart ISO. L'interés en el sistema de romanisació Yale per al mandarí va decaure ràpidament despuix d'açò.

Chinenc cantonés

Artícul principal → Romanización Yale del cantonés.

En contrast en el sistema de romanisació Yale del mandarí, el sistema per al cantonés és encara utilisat àmpliament en llibres i diccionaris de cantonés, especialment per a aprenents estrangers. Desenrollat per Parker Po-fei Huang i Gerald P. Kok i publicat en 1970, compartix similituts en l'Hanyu Pinyin en que les consonant sordes i no aspirades són representades com a b en el sistema Yale, mentres el seu contrapart aspirada [pʰ] és representada com a p. En Hong Kong, molta gent utilisa el Pinyin cantonés i el Jyutping degut a que estos sistemes estan més localisats en la població de Hong Kong.

Inicials

b [p]	p [pʰ]	m [m]	f [f]
d [t]	t [tʰ]	n [n]		l [l]
g [k]	k [kʰ]	ng [ŋ]	h [h]
gw [kw]	kw [kʰw]			w [w]
j [ts]	ch [tsʰ]		s [s]	i [j]

Finals

a [a]	aai [ai]	aau [au]	aam [am]	aan [an]	aang [aŋ]	aap [ap]	aat [at]	aak [ak]
	ai [ɐi]	au [ɐo]	am [ɐm]	an [ɐn]	ang [ɐŋ]	ap [ɐp]	at [ɐt]	ak [ɐk]
i [ɛ]	ei [ei]				eng [ɛŋ]			ek [ɛk]
i [i]		iu [iu]	im [im]	in [in]	ing [ɪŋ]	ip [ip]	it [it]	ik [ɪk]
o [ɔ]	oi [ɔi]	ou [ou]		on [ɔn]	ong [ɔŋ]		ot [ɔt]	ok [ɔk]
o [o]	ui [ui]			un [un]	ung [ʊŋ]		ut [ut]	uk [ʊk]
eu [œ]		eui [ɵi]		eun [ɵn]	eung [œŋ]		eut [ɵt]	euk [œk]
yu [i]				yun [yn]			yut [yt]
			m [m̩]		ng [ŋ̩]

• Els finals m i ng només poden ser utilisats com a sílabes nassals independents.

Tons

Històricament, existixen sèt tons fonèticament distints en el cantonés de Guangzhou. La romanisació Yale del cantonés representa estos tons utilisant marques de to i la lletra h, com es mostra en la següent taula:

Número	Descripció	Representació Yale
1	alt-pla	sī	sīn	sīk
1	alt-descendent	sì	sìn
2	mig-descendent	sí	sín
3	mig-pla	si	sense	sik
4	baix-descendent	sìh	sìhn
5	baix-ascendent	síh	síhn
6	baix-pla	sih	sihn	sihk

• Els tons ademés poden ser escrits utilisant el número del to en lloc de la marca del to i la lletra h.
• El cantonés estàndar modern posseïx solament sis tons, unint el to alt-pla en el to alt-descendent. Per lo tant, estos són representats en el mateix número de to.
• La llingüística del chinenc tradicional tracta els tons en sílabes terminant en una consonant de pausa com a tons d'entrada separats. La romanisació Yale per al cantonés seguix les convencions llingüístiques modernes en tractar a estos com els tons 1, 3 i 6, respectivament.

Eixemples

Tradicional	Simplificat	Romanisació utilisant marques de to	Romanisació utilisant números
廣州話	广州话	gwóng jàu wá	gwong2 jau1 wa2
粵語	粤语	yuht yúh	yut6 yu5
你好	你好	néih hóu	nei5 hou2

Bibliografia

• Guan, Caihua (2000). English-Cantonese Dictionary, Chinese University Press. ISBN 962-201-970-6.
• Matthews, Stephen & Yip, Virginia (1994). Cantonese. A Comprehensive Grammar, Routledge. ISBN 0-415-08945-X.
• Martin (1992). «Yale Romanization», A Reference Grammar of Korean, Primera edició, Charles E. Tuttle Publishing, pp. 8 ff. ISBN 0-8048-1887-8.