Riu de pedra
Un riu de pedra[1] és un accident geogràfic format per acumulacions de blocs de pedra i roques de distint tamany no majors dels tres metros (vora rodada, cudols, detritus rocosos) en antics caixers de rius producte de l'erosió i les glaciacions, especialment l'última Edat de Gèl en el Cuaternario.[2] En el procés de formació d'estos "rius" intervenen les gelades, la meteorización i la solifluxión.[3][4][5] cal destacar que estos rius són diferents de les morrenas, que es formen en els glaciars.
En les illes Malvines, archipèlec del oceà Atlàntic Sur, els rius de pedra es produïxen en pendents d'entre 1 i 10 graus, i són el producte de la massa-moviment i separació de les pedres durant els periodos anteriors de clima fret. Estan associats en depòsits de solifluxión rics en argila.[6]
Distribució geogràfica
[editar | editar còdic]Conegut per la seua excepcional diversitat, el tamany i l'abundància són els rius de pedra de les Illes Malvines (principalment en les Altures Rivadavia),[7][8] i els rius de pedra de la montanya Vitosha, en Bulgària. La combinació molt específica de les condicions climàtiques particulars i varietats de roca que varen existir allí durant el Cuaternario explica tant la formació de pedres en estos dos territoris, i la seua absència en àrees en condicions de la naturalea que siguen equivalents.[9]
Atres eixemples de rius de pedra, pero menuts, es produïxen en Anglaterra, sobretot en Stiperstones, Shropshire.[10][11] També són coneguts en Pennsilvània, Estats Units.[12]
En la localitat d'Oriola del Tremedal en Aragó, Espanya, també existix un riu de pedra en els monts que rodegen a la localitat sent el riu de pedres més extensos d'Europa. Estos són acumulacions periglaciares de blocs de quarsita en forma de rius. Els blocs són de chicotet tamany, entre 25 i 50 cm, i els rius s'estenen per més de 2 km i mig.[13]
En les illes Malvines
[editar | editar còdic]
Una primera descripció dels rius de pedra de les Malvines es va donar en raó de l'exploració de les illes d'Antoine-Joseph Pernety durant l'expedició francesa de 1763-64 baix Louis Antoine de Bougainville, que va establir l'assentament de Port Saint Louis en l'illa Soledad. En creuar el coll entre la baïa de la Anunciación i la baïa de la Maravella va descriure en detall dos elements de pedra particulars que ell va cridar 'Portes de la ciutat' i 'Amfiteatre'.[14]
Estos rius també varen ser nomenats per Charles Darwin en la seua visita a les illes entre 1833 i 1834:
Estos rius es troben principalment en les Altures Rivadavia, al nort de Lafonia en l'illa Soledad i estan formats per blocs de quarsita dura. Lo que contrasta en el paisage dels cerros redonejats pel vent. El més extens posseïx 5 quilómetros la llarc. Els de l'illa Gran Malvina i en les illes menors posseïxen dimensions més menudes. El "Gran vall de fragments" de Darwin, posteriorment va ser renombrado "Princes Street Roc Run" pel de Princes Street d'Edimburc[3] que va ser empedrado en eixe moment. Posseïx uns 4 km de llarc i 400 m d'ample en una vall poca profunda en tendència este-oest. El lloc està situat junt a la carretera a Port Soledad, a uns 20 km al noroest de Port Argentí/Stanley.[15][16][17][18]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Vitosha Nature Park: Basic Information. Landscape. Vitosha Nature Park website.
- ↑ Mather, Kirtley F. (1967). Source Book in Geology, 1900-1950, Harvard University Press, pp. 125–129.
- ↑ 3,0 3,1 Stone, Phillip. Periglacial Princes Street - 52° South. The Edinburgh Geologist. Issue No 35, 2000.
- ↑ Harris, Stuart A. Climatic Zonality of Periglacial Landforms in Mountain Areas.
- Archivat el 9 de abril de 2008 archivat en Wayback Machine. Arctic, Vol. 47, No. 2, June 1994, pp. 184-92.
- ↑ IGME (ed.). Guia Geològica del Parc Natural de l'Alt Tajo, pp. 94-95.
- ↑ ALDISS, D T, and EDWARDS, I J. 1999. The Geology of the Falkland Islands. British Geological Survey Technical Report, WC/99/10.
- ↑ Geografia de les Illes Malvines
- ↑ Relleu de les Illes Malvines
- ↑ Hall, Kevin.Review of Present and Quaternary periglacial processes and landforms of the maritime and sub-Antarctic region [1] archivat en Wayback Machine.. South African Journal of Science, Vol. 98, January/February 2002. pp. 71-81.
- ↑ GOUDIE, A S, and PIGGOTT, N R. 1981. Quartzite tors, stone stripes, and slopes at the Stiperstones, Shropshire, England. Biuletyn Periglacjalny, Vol. 28, 47-56.
- ↑ CLARK, R. 1994. Tors, roc platforms and debris slopes at Stiperstones, Shropshire, England. Field Studies, Vol. 8, 451 - 472.
- ↑ SMITH, H T U. 1953. The Hickory Run boulder field, Carbon County, Pennsylvania. American Journal of Science, Vol. 251, 625-642.
- ↑ «Rius de pedra». orihueladeltremedal.és. Archivat des d'el original, el 24 de decembre de 2014. Consultat el 15 de juny de 2015.
- ↑ Dom Pernety, Antoine-Joseph. Journal historique d'un voyage fait aux Iles Malouïnes en 1763 et 1764 pour els reconnoître et i former un établissement; et de deux Voyages au Détroit de Magellan, avec unix Rélation sur els Patagons. Berlin: Etienne de Bourdeaux, 1769. 2 volumes, 704 pp. Online vol. 1 & vol. 2, in French. Abridged English version.
- ↑ Andersson, J.G. 1907. Contributions to the geology of the Falkland Islands. In: Wissenschaftliche Ergebnisse der Schwedischen Südpolar-Expedition 1901-1903, ed. O. Nordenskjöld, Stockholm, Vol. 3.
- ↑ Onshore Geology – the stone runs. British Geological Survey website.
- ↑ Aldiss, Donald and Phillip Stone. The Falkland Islands Stone Runs. Falklands Island Government and British Geological Survey Publication, 2001.
- ↑ Rosenbaum, M.S. Stone runs in the Falkland Islands. Geology Today. Vol. 12, 1996. pp. 151-54.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Río de piedra» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.