Riu Sant Joan de l'Or
El riu Sant Joan de l'Or (denominació boliviana),[1] també cridat riu Gran de Sant Joan, riu Gran de Sant Joan d'Ors —pel poblat abandonat homònim— i riu Sant Joan Mayu, és un curs fluvial pertanyent a la conca de l'Argent que discorre en la regió altiplánica fronteriça entre el noroest de la Argentina i el suroest de Bolívia.
Recorregut
[editar | editar còdic]Este riu té una llongitut total de 388 quilómetros, segmentats en 3 trams: 46 km són exclusius de l'Argentina, els 56 km el curs fa de frontera entre l'Argentina i Bolívia, i els 286 km restants són exclusius de Bolívia. El recorregut progressiu de les seues aigües fins a aplegar a l'oceà és el següent:
Riu Sant Joan de l'Or, riu Camblaya, riu Pilaya, riu Pilcomayo, riu Paraguay, riu Paraná, Riu de l'Argent, oceà Atlàntic.
Tram argentí i limítrof
[editar | editar còdic]Les naixents d'este riu es troben en colectors que naixen de la cordillera de Lípez i del volcà Granada, en els departaments de Santa Catalina i Rinconada de la província de Jujuy, en territori de la Argentina. En dit país recorrerà els seus primers 46 km, 30 dels quals el riu acompanya a la ruta nacional 40. Este riu en la seua porció argentina és conegut com a «riu Gran de Sant Joan». En el seu tram superior rep múltiples afluents, entre els que destaquen el riu Quebrada de Paicone, riu Granades, riu Potrero, quebrada Retlyoj, riu de la quebrada de Cusi Cusi, riu Queñoal, etc. Entre les localitats que se situen en la seua alta conca (moltes d'elles despobladas) es troben Munayoc, Misarrumi, Paicone, Ciènaga de Paicone, Sant Joan i Ors, Loma Blanca, Cusi Cusi, Lagunillas del Farallón, etc. Un sector d'este tram és famós turísticamente, es tracta del conegut com “Valle de la Lluna jujeño”, també cridada “vall de Mart”, en raó de les seues tonalitats que van del rosa, al roig i al carmesí. Es tracta d'un paisage llunar compost per una formació de basalt escoria i lava, en farallones d'orige volcànic en altures de fins a 800 metros.
Després gira cap al nort. Quan per la seua ribera esquerra rep com a afluent al riu Sant Antonio (just després de que este rebera al riu Mojón) dita marge passa a ser territori bolivià, per lo tant durant 56 km el seu curs es transforma en frontera internacional entre l'Argentina pel seu marge dreta (oriental) i Bolívia, en la província de Sud Lípez pel seu marge esquerra (occidental). Dit punt està demarcado per la fita II - 14 b.
En eixa part el seu curs medix uns 200 metros d'ample, i pren les característiques d'un riu anastomosado o riu trenat puix fluïx per una ret de menuts canals o braços separats per illes menudes i temporals, les que són denominades bancs trenats, i estan integrats per fanc, arenes semi-movedizas i vores rodades. Este tipo de característica fluvial es produïx en rius en fort pendent i gran càrrega de sediments.
La part de la seua conca pertanyent al territori argentí suma 5578 km², dels que 1871 km² pertanyen a la conca del riu La Quiaca, que s'unix al riu Sant Joan en territori bolivià.[2][3]
En el tram fronteriç, abdós màrgens tenen afluents i caserius a on es cultiven hortes regades per séquies alimentades de dits colectors.
En la marge argentina es troben: el riu de Merco (en el pas Sant Joan) —que baixa per un notable canó des del poble de Cabrería—, les localitats de Poble Vell, Vila María, La Ciènaga (junt a la «mina Eureka» de coure i or), Penyes Blanques, la quebrada Vallecitos i les finques de Rocha Huasi, Sant León (en el pas León) i finalment Bona Esperança, la qual se situa en la desembocadura de la riera L'Angost, el qual du el nom del menut poblat homònim ubicat alguns quilómetros aigües dalt.
En el costat bolivià es troben els ranchos Puca Khasa i Khellu Thica (en les juntes en el riu Chiquiro), el rancho Casa Pintada (en les juntes del riu Roncal),[4] rancho Paykhoyoj, rancho Com Huasi, rancho Saqui (en les juntes en el riu Donya María), després desemboquen el riu Chilleano Chic i el Belén, després es disponen el rancho Sant Marcos i finalment el rancho Entre Rius, este últim en la junta del Sant Joan de l'Or en un important afluent que ve de territori bolivià (marge esquerra): el riu Mojinete. La confluència d'este últim en el Sant Joan marca l'extrem septentrional alcançat pel territori de l'Argentina, en les coordenades: </noinclude>. Allí se situa la Fita 15, als peus dels cerros Branqui i Chaupiorco, els quals ocupen l'àrea més al nort d'eixe país.[5]
Tram exclusivament bolivià
[editar | editar còdic]Després de rebre al Mojinete el Sant Joan de l'Or passa a ser un curs bolivià en abdós màrgens, condició jurisdiccional que ho acompanyarà els següents 286 quilómetros fins a la seua desembocadura. La seua ribera esquerra (nort) pertany a la província de Sud Chichas i la dreta (sur) a la província de Modest Omiste. Pansa al nort del cerro Chaupi Orkho (en el rancho homònim) i després a la quebrada Estrela. Per la marge esquerra rep primer al riu Esmoraca, després a la quebrada Calera, i seguidament al riu Chuqui, la desembocadura del qual està poblada de numerosos ranchos. Després desemboca per la mateixa marge la quebrada Mojón (que baixa del cerro Yaretani) i per l'oposta (dreta) la quebrada Malpaso, just abans de superar al cerro Paraguay. Després vénen el riu Estància, la quebrada Chiquera, el riu Okhorrino i la quebrada Puca Chajra, just ans que el Sant Joan costege els cerros Aigua Chica i Garro. Per la marge esquerra baixen numeroses rieres del cerro Lagunillas, el més destacat és el riu Yayna. Després d'est desemboquen les quebrades Cuncani i Chichala, mentres que en el seu marge oposta fa lo propi la quebrada La Aguada, en que les seues juntes es troba la localitat de Huariraca. Més alvance, per eixa mateixa marge dreta, rep a la quebrada Churquiyoj Waykho, en que les seues juntes es troben les estàncies de Torreyoj i Vila Rica. Per la seua dreta després rep un dels seus principals afluents, el riu Talina, el qual desemboca junt a la quebrada Salgado, en un àrea a on se situen vàries comunitats, com a Penyes Blanques del Carmen, Sant Josep de Pampa Gran, Acnapa i Malleyoj.
Més alvance destaquen per la marge esquerra els cursos: quebrades Pampa Gran, Ura Khuchu, Sant Isidro, Huarakhaso, Rumi Wuayhko, Molle Yoj, Uranja, Sant Miguel, Chiquiruyoj, Potrerillo, Isque, Seca, Waykhetuyoc (seguida pel poblat de Vila Pacheco), Viscachayoj, Solterial, L'Arc, Colorada, Pedregoso, Sant Gerónimo, Yesón, Texisca, Retir, etc., destacant especialment el riu Tupiza.
Posteriorment continua obtenint per la marge dreta els aportes de captadores d'importància variada; un d'ells és el riu Sococha, el qual es nutrix de rieres de la zona com el Tafna, la Ciènaga, Sansana, Yavi, Yavi Chic i ric La Quiaca, el que passa entre les ciutats limítrofes de La Quiaca i Villazón.
Atres cursos que bolquen les seues aigües per la ribera dreta són les quebrades Carretas, Tojo, Maquisa, Hinojono, Zurila, Sant Pedro, Aguada, riu Fondo, quebrades Chaco, Khari, Caraparí, Calderillas, etc. Recorre per abdós màrgens el departament Potosí, després fa de frontera entre est i el departament de Tarija; per últim separa a este últim del departament de Chuquisaca.
Els primers 160 km del tram bolivià fluïx més o menys en direcció cap al naixent; posteriorment endoblega la direcció cap al nort, la qual mantindrà en els seus últims 125 quilómetros fins que prop de la ciutat de Vila Abecia s'unix al riu Tumusla en les coordenades: </noinclude> i a una altitut de 2210 m s. n. m., per a formar en els cabals d'abdós al riu Camblaya que en el nom de riu Pilaya terminarà alimentant al Alt riu Pilcomayo.
Característiques de la seua conca
[editar | editar còdic]L'alta conca d'este riu se situa en la faixa ecològica coneguda com “Puna subhúmeda”.[6] Allí les condicions climàtiques són àrides, en precipitacions anuals d'entre 150 i 200 mm, i temperatures miges anuals menors als 8 °C en els sectors de menor altitut. En els trams mig i inferior les precipitacions i la temperatura aumenten en la disminució de l'altitut, aplegant a més de 400 mm.
- Fitogeografia
Segons la classificació d'Ángel Lulio Cabrera, fitogeográficamente les àrides estepas dels seus naixents pertanyen al districte fitogeográfico de la puna semihúmeda de la província fitogeográfica puneña. La vegetació dominant són els pasturages oberts de distintes espècies del gènero Festuca, en arbustales molt oberts integrats per vàries espècies del gènero Parastrephia. En les màrgens de les rieres tributàries es desenrollen vegas compostes per coixins d'herbes perennes (Rockhausenia pygmaea, Oxychloe andina, etc.). En els sectors de major altitut les comunitats s'inclouen en el districte fitogeográfico altoandino quechua de la província fitogeográfica altoandina. Els sectors de la conca mija i inferior estan immersos en la província fitogeográfica prepuneña, en formacions arbustivas i arbòrees baixes i disperses i abundància de bromelias i cactáceas, algunes de les seues espècies en porte arborescente.[7]
- Ecorregiones
Ecorregionalmente les terres de la seua alta conca pertanyen a la ecorregión terrestre puna dels Vages centrals.
En els trams mig i inferior recorre àrees compreses en la ecorregión terrestre boscs secs montanos bolivians, sent exclusivament en les porcions argentines d'esta conca a on este ecosistema només es fa present en dit país.[8] Les seues aigües s'inserten en la ecorregión d'aigua dolça Chaco.[9]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (pdf)
- Archivat el 29 de octubre de 2013 archivat en Wayback Machine. IGM de Bolívia, cartografia 1:50.000 Full 6328 I ‘‘Esmoraca’’.
- ↑ Ledesma, Fernando M. et al.. «Conca Pilcomayo, subcuenca "Gran de Sant Joan"». INTA, Caracterisació de les conques hídriques de les províncies de Bota i Jujuy.
- ↑ Ledesma, Fernando M. et al.. «Conca Pilcomayo, subcuenca "Sansai - Yavi"». INTA, Caracterisació de les conques hídriques de les províncies de Bota i Jujuy.
- ↑ (pdf)
- Archivat el 2 de febrer de 2014 archivat en Wayback Machine. IGM de Bolívia, cartografia 1:50.000 Full 6328 II “Saucari”.
- ↑ Saravia, Teodoro S. (1960). Geografia de la Província de Jujuy. Buenos Aires.
- ↑ Gómez-Molina, E. and A. V. Little (1981). Geoecology of the Vages: The Natural Science Basis for Research and Planning. Mountain Research and Development pp 115-144 (en 135-136).
- ↑ Cabrera, A. L.; & Willink, W. (1980). Colecció de Monografies Científiques de la Secretaria General de l'Organisació dels Estats Americans, Programa Regional de Desenroll Científic i Tecnològic. ed (en espanyol). Biogeografía d'Amèrica Llatina (Segona edició corregida). Washington D.C.
- ↑ Olson, D. M., E. Dinerstein, E. D. Wikramanayake, Burgess N. D., Powell G. V. N., Underwood C. E., J. A. D'Amico, Itoua I., Strand H. E., Morrison J. C., Loucks C. J., Allnutt T. F., T. H. Ricketts, Kura Y., Lamoreux J. F., Wettengel W. W., P. Hedao and Kassem K. R. (2001). Terrestrial ecoregions of the world: A new map of life on Earth. BioScience 51.
- ↑ worldwildlife: freshwater ecoregions.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Río San Juan del Oro» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.