Anar al contingut

Riu Lanjarón

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Riu Lanjarón

El riu Lanjarón és un riu del sur de la península ibèrica pertanyent a la conca mediterrànea andalusa que discorre en la seua totalitat per la comarca de la Alpujarra Granadina.

El riu Lanjarón naix en Serra Nevada, concretament en una conca glaciar ubicada entre els Tajos del Nevero i el Tosal del Cartujo (3.152 m), arreplegant aigües de distints manantiales aixina com de la estany de Lanjarón. La capçalera del Lanjarón rep aportes de diversos naiximent procedents de Tajos Alts, Cerro del Cavall (3.011 m), Tajo dels Machos (3.086 m) i Cerrillo Redó (2.912 m). Realisa un recorregut d'uns 21 km en direcció nordest-suroest fins a la seua desembocadura en el riu Dúrcal a l'altura del embassament de Rules, a poca distància d'a on es produïa la desembocadura del Dúrcal en el riu Guadalfeo, actualment anegada per dit embassament.

La conca del riu Lanajarón comprén una superfície d'uns 54 km² i junt en les conques dels rius Chic, Poqueira i Trevélez s'emmarca dins de la denominada Alpujarra humida, regió que es caracterisada per la regularitat en els cabals dels seus rius.[1]

El Lanjarón conserva un sistema de séquies compost per la Séquia Alta (séquia de careo) i més de 20 séquies de rec que juguen un paper important per a la regulació del cicle hidrològic i per al manteniment de castañares.[1] A finals de el XIX, el cultiu del castany ocupava casi la totalitat dels dos alvertents del riu entre els 900 i 1500 m d'altitut formant part d'un modo de subsistència profundament lligat a la ret de séquies.[2]

Junt als castañares també són característics els boscs de repoblament forestal, que formen part de la banda de masses arboladas de coníferes que rodegen casi en la seua totalitat el massiç de Serra Nevada per baix dels 2.500 m. Les primeres obres de reforestació en Serra Nevada es varen portar a terme a partir de 1929 en la conca del riu Lanjarón i dels rius Brut i Chic.[3]


Referències

[editar | editar còdic]