Riu Anapo

Riu Anapo

El riu Anapo (, , en latín: Anăpus) és un riu de Sicília que naix prop de la moderna Buccheri i desaguaba en el port gran de Siracusa. Té 52 km de llarc, i despuix de passar pel costat nort del Etna desemboca en la mar Jónico. En l'última part del seu curs discorre encajonado en un coll de pocs metros d'ample i de més de 20 ms de profunditat. Les aigües del riu s'utilisen per a produir electricitat.

Història

Rep diversos afluents, el més important és el Cíane. Part del seu curs estava vorejat de marismas molt insalubres que ocasionaven pesta i malalties, provocant en part el desastre de l'expedició ateniense de l'any 411 a. C i també entre els cartagineses en algun dels seges de la ciutat de Siracusa. El riu era considerat una divinitat en forma de home jove, supost marit de la náyade Cíane. Esta jove va voler evitar el rapte de Perséfone per part d'Hades, pero el deu, enfurit, la va transformar en un estany de color blau obscur, semblat al color del mar. William Smith afirma, erròneament, que en el seu temps es dia Alfeo.

Geografia

Naix en el territori de Buccheri, a partir dels manantiales de Guffari i la grotta dell'acqua (cova de l'Aigua), en el mont Lauro, el pico més alt dels Monti Iblei (monts Ibleos) (986 m s.n.m.). A lo llarc del seu curs travessa les goles de Pantalica i tot la pintoresca vall que pren el nom del riu, descendix per la planura irrigada de Siracusa, creua el pantà Gran, actualment desecado, i desemboca en les aigües del port gran de Siracusa junt al riu Cíane —un curt riu que, alimentat per un manantial de les mateixes aigües que el Anapo, és conegut en tot lo món per la planta del papir que creix espontàneament en les seues vores— i el Mammaiabica.