Anar al contingut

Riu Algás

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Riu Algás

El riu Algás (en català Algars) és un riu de la conca fluvial de l'Ebre, afluent del riu Matarraña.

Naix en els ports de Tortosa-Beceite entre els térmens municipals de Beceite i Arnes en un lloc a on confluïxen varis barrancs. Pansa pels térmens de Beceite, Arnes, Cretas, Horta de Sant Joan, Lledó, Arens de Lledó, Caseres, Calaceite, Batea, Maella, Fabara i Nonaspe.

Geomorfología

El riu Algás des de Arens de Lledó
El riu Algás des de l'iglésia de Arens
Arens de Lledó i el riu Algás.

Té un règim torrencial[1] i ya en el tram prop de Arnes mostra molta erosió. Des d'Arens de Lledó pren un traçat en zigzag, fent en vàries zones de frontera entre Aragó i Catalunya, fins a la seua desembocadura en el Matarraña en el poble de Nonaspe.

Apareix descrit en el primer volum del Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seues possessions d'Ultramar de Pascual Madoz en les següents paraules:[2]

ALGAS: r. de la prov. de Tarragona, part. jud. de Gandesa, naix entre els confines de Aragon i Catalunya, junt al térm. de Arnes, al com fertiliza en el seu direccioin de E. i NE., asi com á part dels de Llades, Caserras, Almudefar, Algás, Pabara i Nonaspe, en el punt dels quals se li unix el riach. Matarraña, i el de Ribarroja, desaguando en l'Ebre á molt curta dist. de l'últim.
(Madoz, 1845, p. 553)

Hi ha sediment aluvials continus des de la conca alta del riu Algás al sur del Toll d'en Vidre fins a Beceite passant per totes les afores del Barranc del Ferreret Brut i el Baix Ulldemó fins a aplegar al Matarraña en Beceite. Això indica que abans la conca alta del riu Algás desaguaba en el riu Matarraña en Beceite i que despuix el major poder d'erosió remontante d'un Algás més curt va fer que este s'estenguera cap al sur fins a produir-se una captura fluvial de la seua conca actual. 

Se li estima una aportació total de 19 hm³/any.[3]

Fauna

Conforma un lloc d'importància comunitària (LIC), que destaca per tindre la població de galápagos leprosos, llúdries i azores perdiceras.[4]


Referències

  1. ↑ «Algás». Gran Enciclopèdia Aragonesa. Archivat des d'el original, el 10 de novembre de 2018. Consultat el 9 de novembre de 2018.
  2. ↑ Madoz, 1845, p. 553.
  3. ↑ Les aigües subterrànees en la Comunitat Valenciana: us, calitat i perspectives d'utilisació. Institut Geològic i Miner d'Espanya (IGME), 1989 - 298 pàgines
  4. ↑ http://www.lledo.es/el-poble-2/informacion-turistica/patrimoni-natural/