Riu Algás
El riu Algás (en català Algars) és un riu de la conca fluvial de l'Ebre, afluent del riu Matarraña.
Naix en els ports de Tortosa-Beceite entre els térmens municipals de Beceite i Arnes en un lloc a on confluïxen varis barrancs. Pansa pels térmens de Beceite, Arnes, Cretas, Horta de Sant Joan, Lledó, Arens de Lledó, Caseres, Calaceite, Batea, Maella, Fabara i Nonaspe.
Geomorfología
[editar | editar còdic]Té un règim torrencial[1] i ya en el tram prop de Arnes mostra molta erosió. Des d'Arens de Lledó pren un traçat en zigzag, fent en vàries zones de frontera entre Aragó i Catalunya, fins a la seua desembocadura en el Matarraña en el poble de Nonaspe.
Apareix descrit en el primer volum del Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seues possessions d'Ultramar de Pascual Madoz en les següents paraules:[2]
Hi ha sediment aluvials continus des de la conca alta del riu Algás al sur del Toll d'en Vidre fins a Beceite passant per totes les afores del Barranc del Ferreret Brut i el Baix Ulldemó fins a aplegar al Matarraña en Beceite. Això indica que abans la conca alta del riu Algás desaguaba en el riu Matarraña en Beceite i que despuix el major poder d'erosió remontante d'un Algás més curt va fer que este s'estenguera cap al sur fins a produir-se una captura fluvial de la seua conca actual.
Se li estima una aportació total de 19 hm³/any.[3]
Fauna
[editar | editar còdic]Conforma un lloc d'importància comunitària (LIC), que destaca per tindre la població de galápagos leprosos, llúdries i azores perdiceras.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Algás». Gran Enciclopèdia Aragonesa. Archivat des d'el original, el 10 de novembre de 2018. Consultat el 9 de novembre de 2018.
- ↑ Madoz, 1845, p. 553.
- ↑ Les aigües subterrànees en la Comunitat Valenciana: us, calitat i perspectives d'utilisació. Institut Geològic i Miner d'Espanya (IGME), 1989 - 298 pàgines
- ↑ http://www.lledo.es/el-poble-2/informacion-turistica/patrimoni-natural/
- Este artícul conté una traducció derivada de «Río Algás» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.