Anar al contingut

Riu Algás

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Toll del Vidre - panoramio.jpg
Riu Algás

El riu Algás (en català Algars) és un riu de la conca fluvial de l'Ebre, afluent del riu Matarraña.

Naix en els ports de Tortosa-Beceite entre els térmens municipals de Beceite i Arnes en un lloc a on confluïxen varis barrancs. Pansa pels térmens de Beceite, Arnes, Cretas, Horta de Sant Joan, Lledó, Arens de Lledó, Caseres, Calaceite, Batea, Maella, Fabara i Nonaspe.

Geomorfología

[editar | editar còdic]
Archiu:20251107 165819 Río Algás.jpg
El riu Algás des de Arens de Lledó
Archiu:20251107 165837 Arens de Lledó y el río Algás.jpg
El riu Algás des de l'iglésia de Arens
Archiu:Arenys de Lledó i el riu Algars - panoramio.jpg
Arens de Lledó i el riu Algás.

Té un règim torrencial[1] i ya en el tram prop de Arnes mostra molta erosió. Des d'Arens de Lledó pren un traçat en zigzag, fent en vàries zones de frontera entre Aragó i Catalunya, fins a la seua desembocadura en el Matarraña en el poble de Nonaspe.

Apareix descrit en el primer volum del Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seues possessions d'Ultramar de Pascual Madoz en les següents paraules:[2]

ALGAS: r. de la prov. de Tarragona, part. jud. de Gandesa, naix entre els confines de Aragon i Catalunya, junt al térm. de Arnes, al com fertiliza en el seu direccioin de E. i NE., asi com á part dels de Llades, Caserras, Almudefar, Algás, Pabara i Nonaspe, en el punt dels quals se li unix el riach. Matarraña, i el de Ribarroja, desaguando en l'Ebre á molt curta dist. de l'últim.
(Madoz, 1845, p. 553)

Hi ha sediment aluvials continus des de la conca alta del riu Algás al sur del Toll d'en Vidre fins a Beceite passant per totes les afores del Barranc del Ferreret Brut i el Baix Ulldemó fins a aplegar al Matarraña en Beceite. Això indica que abans la conca alta del riu Algás desaguaba en el riu Matarraña en Beceite i que despuix el major poder d'erosió remontante d'un Algás més curt va fer que este s'estenguera cap al sur fins a produir-se una captura fluvial de la seua conca actual. 

Se li estima una aportació total de 19 hm³/any.[3]

Conforma un lloc d'importància comunitària (LIC), que destaca per tindre la població de galápagos leprosos, llúdries i azores perdiceras.[4]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Algás». Gran Enciclopèdia Aragonesa. Archivat des d'el original, el 10 de novembre de 2018. Consultat el 9 de novembre de 2018.
  2. Madoz, 1845, p. 553.
  3. Les aigües subterrànees en la Comunitat Valenciana: us, calitat i perspectives d'utilisació. Institut Geològic i Miner d'Espanya (IGME), 1989 - 298 pàgines
  4. http://www.lledo.es/el-poble-2/informacion-turistica/patrimoni-natural/