Riu Alcanadre

Riu Alcanadre

El riu Alcanadre és un riu del nort d'Espanya, afluent del riu Cinca que discorre per la província d'Osca. El Alcanadre naix en la serra de Guardó i desemboca en el Cinca junt a la població de Ballobar.

Discorre de nort a sur travessant el parc natural de la Serra i els Canons de Guara, en la part oriental de la serra del mateix nom, formant al seu pas uns profunts barrancs, canons i goles en les calcàrees eocenas molt apreciats pels barranquistas, tant espanyols com de diferents països d'Europa. El sector del riu Alcanadre entre Bara i Bierge que es descendix deportivamente està dividit en quatre trams diferents, denominats Gorgas Negres, Barrasil, Peonera Superior i Peonera Inferior. Més al sur canvia de direcció cap a l'est i suroest fins a la seua desembocadura en el Cinca.

Els seus principals afluents són els rius Used, per la dreta; Mascún, de 13 km, i Isuala, de 39 km, també cridat Balcez, per l'esquerra, i Formiga, de 16 km (en el Calcón, de 22 km), Guatizalema, de 73 km (en el Botella, de 22 km), i Flumen, de 120 km, per la dreta. Entre les rieres que formen barrancs destaquen Balluals, a l'esquerra; Binueste, a la dreta; Labanería, Bara, Picarazas, Solano i Trabuchas, per l'esquerra, i Pacos, per la dreta.

Restants d'assut i molí junt al pont de la Famiñosa.

Pas de lloses prop de la localitat de Morrano

Riu Alcanadre en el Pont de Pedruel, prop de Rodellar.

El poble de Rodellar, i per davall, el riu Mascún.

Toponímia

El terme Alcanadre prové de l'àrap القناطر AL-QANÃȚIR "els ponts"

Recorregut

El riu Alcanadre, en un recorregut de casi 148 km, té una conca de 3.421 km². Naix en la serra de Guardó, en el terme de Fiscal, a 4 km al nort del poble abandonat de Matidero. L'altitut mija de la conca és de 539 m, en una cota màxima de 2076 m en Penya Guara, a on naixen els rius Formiga i Calcón, i la mínima en la desembocadura, prop de Ballobar, a 133 m. El riu manté la direcció nort-sur fins a Albalatillo, a on es junta en el riu Flumen. Ací canvia de direcció cap a l'est, obligat per la serra de Alcubierre, passa al nort dels Monegros i després descendix cap al surest fins a la vega del Cinca.

El riu s'origina en época de pluges en un lloc cridat Camp Alt, en el Sobrarbe, a on es troba la caseta de Mallatas, a 1652 m, pero no té cabal fins que no es troba, a uns 6 km, en l'A-1604, coneguda com a carretera de la vall de la Guarguera, entre Sabiñánigo i Boltaña. Poc despuix, el riu passa junt al poble de Matidero, que s'eleva a l'est a 1.212 m, uns 60 m per damunt del caixer. En seguida, el Alcanadre passa junt a les ruïnes del molí de Matidero, a on es troben també les ruïnes de l'ermita de la Verge de Matidero. A la dreta del caixer s'eleva llavors el escarpe de Aineto, de 300 a 400 m d'altura en cim a 1395 m. A uns 1130 d'altura, en un pla, es troba la pardina de Bibán (els restants d'una torre defensiva en corral i vivenda) i, a l'atre costat, a l'esquerra del riu, també uns 80 m per damunt del caixer, les tres cases del poble abandonat de Bibán, en els restants d'una chicoteta iglésia de el XVIII. A l'eixida de l'escarpe, els barrancs de Binueste, a l'esquerra, i de Melons, a la dreta. La vall s'eixampla, i en la confluència de la riera de Pallaruelo, ix el camí que puja al poble abandonat de Binueste, a uns 4 km. El riu seguix fins al molí de Bara (restants del primer molí harinero del riu, migeval) i en seguida aplega al poble de Bara, a uns 6 km de Bibán. Bara, a 935 m, pertany al municipi de Sabiñánigo, en la comarca del Alt Gállego. Per ací passa el GR-1.

Les Gorgas Negres

Des de Bara, el riu passa entre els monts de Sant Esteban (1075 m) a la dreta, i la Serra Betato (1037 m) a l'esquerra, rep al riu Used per la dreta i despuix d'un curt gir cap a l'est torna cap al sur, creua el coll del Tedero i s'adinsa cap al surest en la gola de les Gorgas Negres, un canó a on es practica el barranquisme a lo llarc d'uns 5 km. L'excursió, llarga, s'inicia en el poble de Rodellar i cal caminar uns 9 km cap al nort fins a l'inici de les Gorgas, a on s'unixen els rius Used i Alcanadre. Una volta el riu s'adinsa en terreny calcáreo, apareixen el coll i les pozas o marmitas en alguns resaltes de varis metros que cal rapelar. El primer tram, d'uns 300 m, es coneix com a passadiç de les marmitas, en una vintena de pozas i un resalte alt. El segon tram, cridat Bozos de les Lañas, és una miqueta més ample, pero està cobert de grans roques que obliguen a repetits bots i que acaben en un rápel de 12 m que dona inici a l'estret de Tedero, un pas angost i fàcil a on les calcàrees del Eoceno donen pas a les més antigues de Cretácico i apareixen les surgencias o manantiales d'aigua molt freda. Despuix de 2 km, el riu gira bruscament cap a l'est en el Tozal o pico de Cap, de 1870 m, al sur, i el puntal de Tedero, de 1199 m, per damunt, al nort, arropat per la serra de Lupera. Uns 300 m despuix, apareix la font de Custòdia, al nort de la qual es troba la canal de Ordio, que culmina en la Punta de Santa Marina, a 1455 m, més de 700 m per damunt del riu. El riu gira de nou cap al surest, passa l'estret de Pella i, en una zona formada per grans blocs de pedra es troba el bot dels Ganchos, d'uns 10 m d'altura. Després seguix una zona d'estrets i badinas o bassals a on destaquen l'estret de Balaguer, l'estret Alt i l'estret Baix, una zona de natació i surgencias d'aigües molt fredes que acaben en la font de Sant Cristóbal, a 700 m, i una zona anomenada Chasa, a on s'acaben les Gorgas Negres i des d'a on es pot tornar a Rodellar caminant en hora i mija. Si se seguix avant, es troba la gola de Barrasil, que termina en el Pont de Pedruel, una miqueta més avall d'a on el riu Mascún s'unix al Alcanadre, i des d'a on també es torna a Rodellar.

Barranc Barrasil

Lloa camps de Chasa, al final de les Gorgas Negres, és un lloc obert a on el riu passa formant pozas entre camps que otrora varen ser cultivats. La chicoteta planura acaba en la badina Abargüela, una charca a on el canó es tanca i escomencen a semblar grans bloc de nou. El riu entra en el barranc de Barrasil, i no tarda molt en aplegar a un chicotet meandre cridat Bocazal dels Gats, a on cal gatear per un chicotet túnel entre les roques. Despuix, es passa la badina Lavaculos, aixina dita per la seua profunditat, l'estret de la Ralleta, a on cal nadar, i una marmita coneguda com Olleta, per la seua forma circular. Des d'ací es pot eixir pel camí de la Caixagareta i pujar a Rodellar, o seguir per un parell de pozas, la Cova Cerbona i l'estret de la Badina Ajuntadero, de 150 m de llarc, que obliga a anar nadant fins al pont de Pedruel, final de la gola.

Riu Alcanadre a l'entrada del barranc de Barrasil en 2009

Barranc de la Peonera

Des del pont de Pedruel, a on es troba el càmping El Pont, el riu passa per un tram obert d'uns 3 km a on es troba el poble de Pedruel i a poca distància cap a l'est el de Les Almunias de Rodellar. Un forcall del riu en esta zona plana passa pel molí del Valle de Rodellar i s'unix abans d'un meandre que rodeja l'ermita de la Trinitat. Poc despuix s'inicia un atre tram de barranquismo conegut com la Peonera.

Vista des del mirador de Sant Martín sobre la vall del riu Alcanadre. Una via, equipada en cadenes, a l'esquerra, permet descendir fins al pont metàlic del cantó inferior esquerre, el pont de Quejigo.

La Peonera té dos trams, el superior i l'inferior. La superior escomença en el canó de Sant Martín, un meandre a l'esquerra del Alcanadre a on es troben vàries coves (Sant Martín, Naya) i la font dels Arenals, a on sol escomençar-se la travessia. Despuix de passar el caos rocós dels Bozos de Telito i junt al barranc Naya, a l'esquerra, s'aplega al Caos de Conciatas, un caos de tres blocs de roca empotrats que obliga a passar per l'aigua i que per a molts és el llímit superior si no es vol anar nadant. Al costat, la font Conciatas. Des d'ací, hi ha a lo manco tres camins: el de la Fajeta del Ordio, a l'esquerra, és més fàcil; el de la Fajana Martín Juan, ascendix a la Pedra de Sant Martín que oferix un mirador a més de 300 m sobre el riu, i el dels Gradones és més peliagudo. De regrés al riu, es troba el pont nou d'O Caxigo o Quejigo, sobre la badina Quejigo, que du a la senda dels Gradones, que ix del canó. Baix l'immensa paret abovedada de la Pedra de Sant Martín es troba l'ermita de Sant Martín de Alcanadre, i damunt la Cova de Sant Martín. Tornant al riu i despuix de passar nadant la badina de Quejigo es troba l'estret de Lacarra, rodejat de parets verticals que cal passar a nade, i una zona caòtica en pozas coneguda com Bozoplano. Li seguix la badina Cebollero, a 619 m, a on termina la gola i s'ix del barranc.

El riu seguix per una zona anomenada Trucasians, a on forma una pronunciada curva i despuix del barranc de Sant Joan, travessa l'estret de Escaliguala, que termina en la cova dels Tisidores, per l'interior dels quals es pot nadar. Destaca en lo alt, l'Ou de Morrano.

La Peonera inferior escomença despuix de la cova dels Tisidores, en l'estret dels Fornazos, ple de resaltes i badinas fins a la font de Tamara, a on el barranc s'obri i el riu discorre plácidamente fins a la Font del Puntillo, a on hi ha un atre caos de roques en bots de fins a 10 m. Des d'ací, el riu seguix plàcit fins al bot de l'assut de Bierge, a on es troba el molí de Bierge i la carretera A-1227.

Pont de la Famiñosa sobre el Alcanadre, aigües avall de Bierge, prop d'Abiego.

Des de Bierge, el riu Alcanadre es dirigix cap al suroest i quan rep al riu Formiga, ix del Parc natural de la Serra i Canons de Guara. Llavors es dirigix cap al sur, creua baix l'autopista A-22, passa junt a Pertusa, rep al riu Guatizalema, també per la seua dreta, i poc despuix d'Albalatillo gira cap al surest, vorejant Els Monegros per nort fins a la seua trobada en el riu Cinca.