Anar al contingut

Riu Albentosa

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El riu de Albentosa és un riu de l'est de la península ibèrica, tributari del Mijares pel seu marge dreta.[1]

Es considera que naix aigües dalt de Manzanera en la confluència dels rius Torrijas i Olmos, que baixen des dels alvertents orientals de la serra de Javalambre. Travessa els térmens municipals de Manzanera, Albentosa i Sarrión, desembocant en el Mijares prop de La Escaleruela.

Hidronimia

[editar | editar còdic]

Rep les denominacions de riu de Manzanera i riu de Albentosa d'acort a les localitats per les que passa. El hidronimo riu de Albentosa es documenta en texts medievals escrits en llatí medieval i és citat en motiu de la fixació de fronteres del terme de Jérica. El 22 de juny de 1238, abans de la reconquista de Valéncia, el rei Jaime va donar el castell i vila de Jérica a l'ajuntament de Terol, mencionant el riu:

Concicium Turolii, castrum et villam de Xeriqua, et accipiat terminos de rivo de Alventosa citra talaiam de Bexexi, et in hoc termine sint vertentes de Monalgarau et Almanza et Alcota usque ad colatum de Villamalur, et usque ad congosto de Segorbe et usque buqueras de Llíria, et in donatione ista sunt Pardinas, Buqueras, Marins et Guadalmar cum suis terminis, et abeant forum Turolii salvis donationibus militum. X calendas iuliii.

En valencià també hi ha mencions al riu, per eixemple en el fur de Valéncia de 1261 concedit per Jaime I d'Aragó. En este fur es considerava el riu Albentosa frontera entre els regnes d'Aragó i de Valéncia:

i de Mora, axí com va a la Font de la Babor, i axí com va el riu d'Alventosa i ix a la Maçanera, però dellà el riu és d'Aragó, i del riu ençà és del regne de Valéncia; i axí com va a la serra de Javalambre, i de la serra de Javalambre axó com ix a Castell Phabib i a Ademuç, i aquest dos castels són del regne de Valéncia....


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Jorge Hermosilla Pla (dir.): El regadiu tradicional i el patrimoni hidràulic de l'Alt Mijares turolense. ESTEPA (Estudis del Territori i del Patrimoni), 2011, pp. 43-148.