Riftia pachyptila

Riftia pachyptila

El cuc de tubo jagant (Riftia pachyptila) és una espècie de cuc anèlit poliqueto de la família dels siboglínidos.

S'estaja en l'interior d'un gran tubo quitinoso blanc. Del seu extrem superior, emergint del tubo, naix una gran ploma branquial roja. També posseïx un orgue especial en forma de sac cridat trofosoma. Est alberga mils de millons de bactèrias simbiòtiques que poden constituir més de la mitat del pes del cuc i que li ajuden a sintetisar el seu aliment. Pot créixer fins a una altura de 2.7 m, pero en general és més menut, entorn a 1,5 m. Té 4 cm de diàmetro. Com tots els cucs de tubo, carix d'ulls i d'aparat digestiu (boca, estòmec, ano). Va ser descobert en 1977 pel sumergible nortamericà Alvin en la dorsal de Galápagos.

Els cucs de tubo jagants viuen en grans grups en el fondo del Oceà Pacífic, a profunditats de 2000-4000 m, prop de fumarolas negres. Toleren condicions extremes d'altes temperaturas i grans concentracions de sulfur. Com atres formes de vida que prosperen al voltant de les fumarolas, els cucs tubícolas jagants han desenrollat adaptacions bioquímiques gràcies a les quals poden viure sense llum solar.

Simbiosis

Varis eixemplars.

El color roig lluent es deu a les hemoglobinas de la seua sanc. Estes hemoglobina, extraordinàriament complexes, modificades i especialisades, poden transportar sulfur d'hidrogen ademés d'oxigen, a diferència de les d'atres espècies. Les plomes absorbixen les substàncies sulfurosas que expulsen les fonts hidrotermalés i que són el nutrient essencial de les bactèries quimiosintéticas que viuen en els seus teixits. Les bactèries oxidan el sofre per a obtindre energia i fixen el carbono de les substàncies hidrotermales, permetent al cuc tubícola alimentar-se sense dependre (ni directa ni indirectament) de la llum solar.

El descobriment d'este animal va causar sensació en el món de la ciència. Va ser el primer cas conegut de simbiosis entre un invertebrat i bactèries marines. Va modificar ademés el concepte que es tenia de la vida en viure en un hàbitat casi carent d'oxigen i utilisar elements sulfurosos procedents de l'interior de la Terra, composts químics que per a l'immensa majoria de sers vius resulten altament tòxics.