Anar al contingut

Rhaponticoides africana

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Rhaponticoides africana (Rhaponticoides africana)
Archiu:C.africana-2bis.jpg
Detall de les bràctees involucrales

Rhaponticoides africana, la centaura portuguesa, és una espècie de planta perenne del gènero Rhaponticoides de la família Asteraceae.

  • Nota: Esta espècie estava anteriorment classificada en el gènero Centaurea subgénero Centaurea en el seu sentit tradicional, pero s'ha demostrat, a través d'estudis moleculars, que dit subgénero erá polifilético lo que va dur a segregar les espècies involucrades i reinstaurar per a elles el gènero Rhaponticoides Vaill., 1718, de tal manera que ara deu denominar-se Rhaponticoides africana (Lam.) M.V.Agab. & Greuter, 2003.[1][2][3]

Descripció

[editar | editar còdic]

És una planta perenne en tallos de 30-110 cm d'altura, erectos, simples o llaugerament ramificats, acostillados longitudinalmente, glabros pero en nucs lanuginosos. Les fulls són casi totes en roseta basal: en pecíol llarc i eixamplat en la base, oblanceoladas, irregularment serrat-dentadas; les caulinares de oblanceoladas a lanceoladas, de serrat-dentadas a pinnatífidas i les superiors estretament lanceoladas, sanceres, bracteiformes. Els capítuls són solitaris i largamente pedunculados. El involucre, de 15-20 per 10-20 mm, és ovoídeo, en bràcteas ornamentados de 5-8 nervis llongitudinals negruzcos; les externes i miges ovadas, en apèndix obtús i decurtente; les internes lanceoladas, en apèndix subagudo. Els flósculos centrals, numerosos i hermafroditas, són de color groguenc pàlit, en llim pentalobulado, mentres els de la perifèria, més escassos, colgantes i neutres sense o en 4-5 estaminodios, tenen el llim en 4 o 5 lòbuls lineares i del mateix color que els centrals. Les cipselas de 5-6,5 per 2,5-3,5 mm, homomorfas, ovoideas, en 4 costelles llongitudinals més o menys marcades, transversalmente rugosas en la part superior i planes o finamente estriadas en el restant, glabros. La placa apical té el vorell sancer o alguna cosa crenado i un nectario central persistent i el fil cárpico és subbasal i sense eleosoma. El vilano és persistent, doble, l'exterior en 4-5 files de bolets escábridas erectas o erecto-palesos i l'interior en una sola fila de bolets curts, estretament triangulars, erectas, de vores —i eventalmente— àpiç escabridos.[4][3]

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

Es troba en sotobosques i vores de camins de zones baixes. Es distribuïx pel centre i sur de Portugal, sur d'Espanya (Província de Càdis i Província de Màlaga), Nort d'Àfrica i Sicília.[5][6] Creix en sotobosques i clars de pinadaés, alcornocalés i xaraés solejats, en sols arenencs preferentment àcits, des del mivel de la mar fins a 900 m d'altitut. Florix i fructifica entre maig i juliol.[3]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Rhaponticoides africana va ser descrita primer com Centaurea africana per Jean-Baptiste Lamarck i publicat en Encyclopedie Methodique. Botanique, vol. 1(2), p. 664[1], 1785,[7] i ulteriormente transferida al gènero Rhaponticoides per Mariam V. Agababjan & Werner Rodolfo Greuter i publicat en Wiildenowia, bd. 33, H. 1, p. 60, 2003.

Sinonímia
  • Centaurea africana Lam. - Basiónimo
  • Centaurea africana var. tagana (Brot.) Maire
  • Centaurea elata Poir.
  • Centaurea eriosiphon Emb. & Maire
  • Centaurea simplex Cav.
  • Centaurea tagana Brot.
  • Centaurea tagana var. africana (Lam.) Batt.
  • Centaurea tagana var. elata (Poir.) DC.
  • Centaurea tagana var. llegitima (Brot.) DC.
  • Rhaponticoides eriosiphon (Emb. & Maire) M.V.Agab. & Greuter[5]

Citologia

[editar | editar còdic]

Número de cromosomas: 2n=30.[8]

Noms vernàculs

[editar | editar còdic]

Castellà: centaura major, centaura portuguesa, sancera.[5]

Referències

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]