Retrogradació dels planetes
La retrogradación dels planetes o moviment retrògrat aparent és el moviment aparent d'un planeta en una direcció oposta a la d'atres cossos dins del seu sistema, observat des d'un punt de vista particular.

Concepte de planeta en l'antiguetat
La paraula planeta ve del terme planete en grec, que significa vagabunt o errante. S'aplica als astres que modifiquen les seues posicions respecte a les estreles fixes. Tots gogen d'un moviment diürn d'este a oest, acompanyant a les estrelas mentres es desplacen en llentitut cap a l'est. Els planetes ocupen una estreta banda de 8° d'esgambi a cada costat de l'eclíptica cridada banda zodiacal, estant en ocasions al nort o al sur de l'eclíptica.
Per als grecs i els seus successors eren planetes el Sol, la Lluna, Mercurio, Venus, Mart, Júpiter i Saturn. En 1781, molt temps despuix de la revolució copernicana, un nou planeta va ser descobert: es tractava d'Urà.
Retrogradación
El Sol i la Lluna es mouen d'una forma més o menys regular, a lo llarc de l'espai, alvançant sempre d'est a oest, pero els cinc planetes visibles a simple vista i coneguts des de temps antics, viagen d'una forma més irregular. Aixina estos cinc es desplacen a lo llarc de l'espai respecte del fondo d'estreles generalment d'oest a est, encara que dit moviment es veu interromput durant breus intervals per un moviment retrògrat d'est a oest.
La reculada va precedit d'una pèrdua en la velocitat d'alvanç fins a parar-se; després, el planeta retrocedix fins a alcançar una atra volta una posició estacionaria i reemprén el moviment directe normal d'oest a est.
Per mig d'una observació cuidadosa els antics varen observar que els periodos entre les retrogradacions o periodo sinódico encara que variaven, eren per terme mig 116 dies, per a Mercurio; 584 per a Venus; 780 dies per a Mart; 399 per a Júpiter i 378 per a Saturn. Els periodos sinódicos dels planetes descoberts posteriorment per mig de telescopis són de 370 dies per a Urà i 367 per a Neptú.
La retrogradaació ocupa una part menor del moviment del planeta que normalment es desenrolla en sentit directe. La duració de la retrogradaació d'un planeta es pot calcular si realisem la simplificació d'òrbites coplanarias, circulares i recorregudes en moviment uniforme per mig de l'expressió:[1]
En a on és el periodo sinódico del planeta considerat, és el semieje major de l'òrbita terrestre i és el semieje major de l'òrbita del planeta. Les duració miges de la retrogradaació per als diferents planetes que s'obtenen en l'expressió matemàtica anterior són: per a Mercurio 23 dies, Venus 42 dies, Mart 73 dies, Júpiter 121 dies, Saturn 138 dies, Urà 152 dies i Neptú 158 dies.
En l'image adjunta apareix el moviment aparent de Venus en 1975. La conjunció inferior D ocorre el 27 d'agost de 1975 i correspon al dia 293 despuix de la conjunció superior. Els números sobre la trayectòria de Venus corresponen als dies despuix de la conjunció superior. El planeta va en moviment retrògrat des de C, 3 d'agost de 1975 a les 16 hores[2] fins a I el 16 de setembre de 1975 a les 10 hores, en este cas retrograda durant 44 dies. Com en l'image està dibuixada la posició cada 10 dies, és perfectament perceptible la pèrdua de velocitat en acostar-se a C i l'acceleració despuix de la finalisació del moviment retrògrat.
Vore també
Referències
- ↑ La web de Física. «Planeta estacionario, en moviment retrògrat i en moviment directe. Càlcul». Consultat el 14 de novembre de 2022.
- ↑ Royal Astronomical Society of Canada. «Et observer’s handbook 1975. Pàgines 47 i 49». Consultat el 28 de novembre de 2022.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Retrogradación de los planetas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.