Es denomina en el terme "retornats" als descendents d'esclaus africans que han retornat a Àfrica despuix de la seua lliberació, instalant-se en dit continent de modo definitiu com immigrants. També s'usa per a designar als portuguesos instalats en el seu imperi colonial que varen deure emigrar a la metròpoli despuix de la descolonisació a fins de la década de 1970.[1]

En Sudamérica i Carib

Abans d'abolir-se l'esclavitut en els territoris d'Amèrica del Sur i del Carib a mitan del XIX, grups d'ex esclaus africans ya varen realisar el viage de tornada a Àfrica, instalant-se principalment en les ciutats de la costa de l'actual Nigèria i després en menor mida en Ghana.

En posterioritat en el XIX els contingents de Brasil, Cuba i atres països de Llatinoamèrica varen ser significatius i varen configurar varis barris en ciutats com Lagos en Nigèria o Porte Novo en Benín, en les comunitats denominades Tabom (ex esclaus de Brasil aplegats a Ghana), i els Amarôs i Agudás (d'orige brasiler instalats en Togo, Benín i Nigèria.

En Estats Units

En el XX els retornats són fonamentalment d'orige nortamericà que davant el floriment de la segregació racial en els EE. UU. s'establixen en els països anglófonos d'Àfrica, principalment Ghana per la trayectòria política panafricanista d'este país, con miras a residir en un entorn que els permetera un major desenroll personal sense les llimitacions dels Estats Units.

L'impuls dels retornats i dels esclaus lliberats o autoliberados va ser decisiu en la fundació dels moderns Estats de Sierra Leona i Llibèria en la costa occidental d'Àfrica.

L'idea de "tornada a Àfrica" en estos casos es comprén des de l'òptica afroamericana de solidaritat en un poble oprimit, una idea d'orígens sociològics com a reacció al racisme imperant en el Sur Profunt dels EE. UU. i que guarda comparacions en l'història del poble judeu despullat de la seua terra, la narrativa de la qual del Antic Testament va influir poderosament en clercs protestants de raça negra com "inspiració" per a promoure un "tornada a la terra ancestral", d'ahí el terme diàspora africana.[2]

Vore també

Referències

  1. ↑ «Guia de coneiximent sobre afrodescendientes» (en espanyol). Archivat des d'el original, el 6 de juny de 2017. Consultat el 8 de març de 2020.
  2. ↑ «Els descendents dels esclaus del passat són els turistes i peregrins del present» (en espanyol). Consultat el 8 de març de 2020.