Anar al contingut

Resonància de Laplace

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La resonància de Laplace és un cas particular de resonància orbital en el que tres cossos orbitando al voltant d'un cos principal, tenen periodos de revolució que guarden entre sí una relació expressada en una fracció d'número entero simples i igual a 1:2:4. És dir, mentres el cos que té una òrbita més exterior completa un regrés, el següent en distància completa dos i el més interior quatre. En el sistema solar solament existix un cas que estiga en resonància de Laplace, el dels satèlits galileanos de Júpiter: Ío, Europa i Ganímedes i un atre que és molt propenc encara que no aplega a ser-ho, el dels satèlits d'Urà: Miranda, Ariel i Umbriel.


Referències

[editar | editar còdic]