Resistència de les dònes esclaves en Estats Units i el Carib
S'esperava que les dònes esclavizades mantingueren les poblacions d'esclaus, açò va dur a les dònes a rebelar-se contra esta expectativa a través de l'anticoncepción i l'abort. L'infanticidi també es va cometre com un mig per a protegir als chiquets de convertir-se en esclaus o de retornar a l'esclavitut.
Erudites com Stephanie M. H. Camp, Brenda Stevenson, Deborah Gray White i Eulanda Sanders han oferit noves perspectives sobre els esforços de resistència de les dònes esclavizades, en accés a contes personals de pobles esclavizados. L'investigació de l'historiadora Brenda I. Stevenson en el seu llibre, <o>More Than Chattel: Black Women and Slavery in the Americas</o>, utilisa entrevistes finançades per la WPA de dònes anteriorment esclavizades per a reinventar les experiències i la autoimagen de les dònes esclavizades.[1] El treball de Stephanie M. H. Camp ha emmarcat el cos femení negre com un camp de batalla polític disputat dins de l'esclavitut, revelant diverses formes de resistència que varen desafiar els llímits opresivos de l'institució.[2] I Eulanda I. Sanders és una historiadora l'artícul de la qual, "Narrativa i apariència d'Esclaves: Assimilació, Experiència i Escape", se centra en la representació de l'apariència física de les dònes esclavizades en relats escrits.[3]
Resistència reproductiva
[editar | editar còdic]Les ideologies que rodejaven la força física i la fertilitat de les dònes africanes es varen utilisar per a explotar-les durant l'esclavitut. Si be s'esperava que les dònes esclavizades realisaren treballs manuals iguals als hòmens esclavizados, també s'esperava que les dònes esclavizades realisaren treballs reproductius. Per a un esclavista, era més rendable produir la seua pròpia població esclavizada que comprar gent esclavizada.[4] Este desig d'obtindre guanys i aumentar el tamany de la terra va dur a la crío esclavizada forçada, ya siga en atres varons esclavizados o en els seus esclavizadores. Si be algunes dònes esclavizades varen poder seleccionar a les seues parelles masculines, a unes atres se'ls va negar la llibertat d'elecció i se'ls va obligar a tindre una parella masculina. Ya fora que la parella masculina haguera segut seleccionada o no per les dònes esclavizades, encara s'esperava d'ella que naixquera tants fills com fora possible per a aumentar els guanys del seu esclavista.[4] Alguns esclavizadores també oferien recompenses per tindre fills adicionals per a encorajar a les dònes esclavizades a tindre fills, millorant els guanys dels seus esclavista.[4] En conseqüència, la rebelió de les dònes esclavizades a voltes prenia la forma d'actuar en contra d'estes expectatives.
Les dònes esclavizades a sovint participaven en actes d'infanticidi i abort; els historiadors descriuen estes accions com a formes de resistència reproductiva. baix l'indústria de l'esclavitut mobiliaria, els esclaus estaven nugats de per vida, lo que significava que els seus fills entrarien en el cicle de l'esclavitut.[1] Segons l'historiadora Brenda Stevenson, s'esperava que les dònes esclavizades mantingueren poblacions esclavizades, lo que va dur a les dònes a rebelar-se contra esta expectativa a través de l'anticoncepción i els aborts.[5] L'infanticidi també es va cometre per a evitar que els chiquets es convertiren en esclaus o tornaren a l'esclavitut.[6]
Anticoncepción
[editar | editar còdic]La anticoncepción va ser un acte de rebelió perque va canviar el poder i el control del esclavizador al esclavizado. Ya que s'esperava que les dònes esclavizades mantingueren a les poblacions esclavizades, les dònes esclavizades varen utilisar varis métodos per a socavar esta expectativa. Els aborts i els anticonceptius també varen ser vists com un mig per a que les dònes esclavizades eixerciren agència sobre els seus cossos en permetre que les dònes controlaren la seua capacitat de quedar embarassades. La flor del pavo real i la raïl del cotó eren plantes que podien usar-se com abortius.[7] L'us de raïl de cotó era comú, i atres hòmens esclavizados es preocupaven per la seua pròpia població per l'alt us de raïl de cotó.[7] En la Metamorfosis dels insectes de Surinam de Maria Merian, es va registrar que les dònes indígenes usaven la planta per a induir aborts.[8][9] En els Estats Units i el Carib, tant dònes indígenes com esclavizades han usat la flor del pavo real per a abortar embarassos. En prendre anticonceptius i abortius, les dònes esclavizades negaven als esclavizadores l'autoritat sobre els seus cossos; al no tindre fills, les dònes esclavizades llimitaven els guanys que els esclavizadores podien obtindre dels seus cossos.[7]
Vore també
[editar | editar còdic]- Llegat
- Matrimoni i procreació
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Blacks in the diaspora. Bloomington: Indiana University Press.
- ↑ The Journal of Southern History.68(3)
- 533–572.ISSN 0022-4642.doi:10.2307/3070158.Consultat el 2026-04-20.
- ↑ «Sage Journals: Discover world-class research» (en en). Sage Journals. doi:10.1177/0887302X11425955. Consultat el 2026-04-20.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Journal of Women's History..ISSN 1527-2036.doi:10.1353/jowh.2010.0050.
- ↑ (1994) Half Sisters of History: Southern Women and the American Past, Duke University Press. doi:ctv11smjk2 10.2307/j. ctv11smjk2. ISBN 978-0-8223-1483-7.
- ↑ New Black studies. Urbana: University of Illinois Press.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Journal of American Studies35, no. 2.
- ↑
- ↑ Harvard University Press.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Resistencia de las mujeres esclavas en Estados Unidos y el Caribe» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.