Anar al contingut

Reserva natural Estany de Tiscapa

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Reserva natural Estany de Tiscapa

La Reserva Natural Estany de Tiscapa, s'ubica en el centre de la ciutat de Managua, capital de Nicaragua a escassos 2 quilómetros de la costa del Llac de Managua o Xolotlán.

Comprén la Loma de Tiscapa i l'Estany de Tiscapa, una estany d'orige volcànic formada fa més de 10000 anys[1]

Té una forma més o menys circular i es pot considerar com a similar a la majoria de les estanys existents en la regió del Pacífic de Nicaragua a excepció de l'Estany de Masaya; com totes elles el seu orige és volcànic.

Sent un àrea protegida, va ser declarada reserva natural el 31 d'octubre de 1991.[2] La Reserva és operada pel Ministeri de l'Ambient i els Recursos Naturals (MARENA) i és una de 78 àrees protegides de Nicaragua.

El seu ecosistema únic, en les seues pròpies característiques de flora i fauna i la seua altura, li donen una vista privilegiada del paisage escènic de Managua, des d'a on s'observen els edificis més representatius de la ciutat.

Història

[editar | editar còdic]

La formació o constitució hidrogràfica de l'Estany de Tiscapa és d'orige piroclasto estratificado; formada despuix d'una explosió volcànica que va tallar la part més alta del Volcà Tiscapa o a sovint cridat loma i la falla del mateix nom que ho travessa, seguit d'un afonament brusc, la qual cosa va donar orige a la formació d'una fossa d'aigua, donant orige a lo que és hui l'estany. El cràter de l'estany ha sofrit repetits moviment de la falla cruzante a lo llarc de la seua història, fins a alcançar grans desplaçaments verticals i horisontals que van entre els 15 als 50 metros d'altura. Entre les seues reactivacions més recents s'han observat durant el terremot de Managua de 1931 i el terremot de 1972.[3] A pesar de que l'estany no té cap afluent natural com rius, si és abastia de les precipitacions directes que apleguen a l'estany durant l'época plujosa, més l'aigua pluvial provinent del caixer interceptor Tiscapa i l'alimentació del fluix subterràneu que fluïx cap a ella. Hui en dia forma part del cor de Managua, en numerosos monuments a les afores de l'estany, com el Mirador Tiscapa, i el Canopy Tour.[4]

Tiscapa és també un lloc històric, ya que abans del terremot de 1972 estava en la vora nort, la Casa Presidencial, localisada en la tossal del mateix nom, en un gran mirador cap a l'estany.

Dit edifici es va desplomar parcialment pel mencionat sisme, puix el terremot del 31 de març de 1931 va deixar lesionades les seues bases i estes no varen ser reparades.

El chicotet parc en esta loma té alguns objectes interessants com el tanc que el dictador italià Benito Mussolini li va regalar a a el dictador nicaragüenc Anastasio Somoza García.

Aixina mateix, el lloc oferix una lindo vista de la ciutat i un canopy que baixa des del tossal fins al peu de l'estany.


Esta està travessada de suroest a noreste per una falla sísmica, que va activar el terremot del 23 de decembre de 1972, cridada "falla de Tiscapa". Ademés el vell centre està travessat per unes atres falles com la "de l'Estadi", "els bancs", "Chic Pelón" i unes atres fòra d'eixa zona com la de el "Colege Americà", "Sant Judas", "Asogai" i la de el "Aeroport".

Orige del nom

[editar | editar còdic]

L'orige del nom de l'estany, transcendix des de que els aborigen la varen cridar Uticapa en idioma Náhuatl de Techcath, "pedra de sacrificis"; de atl, "aigua" i de pa, "en"; significa "En l'aigua de la pedra dels sacrificis" i en llengua Mexicana Atexcapa significa "lloc del toll".

Composició

[editar | editar còdic]

Actualment l'us de l'aigua de l'estany no és potable, ya que es troba contaminada per rebujos tòxics, ademés dels desaiguadors que apleguen directe a l'estany, per les precipitacions. No obstant, en 1983, l'Prof. Roberto Eckman, associat en un grup d'alumnes de l'Institut Central de Managua, varen efectuar investigacions que varen tirar noves senyes sobre este popular lloc, varen descobrir que en l'ala nort d'esta es troben dibuixos tallats per antepassats.cita requerida També es va practicar un anàlisis de l'aigua, la qual conté carbonat de calcio 53.6, carbonat de magnesi 54.5, carbonat sòdic 192.2, carbonat de sodi 29.5, sulfat sòdic 36.5 i silici 2.cita requerida


Referències

[editar | editar còdic]
  1. «[1]», ViaNica. Consultat el 13 d'agost de 2007.
  2. «[2]», La Prensa. Consultat el 13 d'agost de 2007.
  3. «[3]», Vanderbilt Television News Archive. Consultat el 24 de maig de 2007.
  4. «[4]», ViaNica. Consultat el 13 d'agost de 2007.