Reproducció a temps real

La reproducció a temps real, en directe o en continu (streaming en anglés) és una tècnica que permet reproduir fichers d'àudio i de vídeo procedents d'una ret informàtica, per eixemple Internet (pero també podria fer-se en un sistema de videovigilància), sense tindre que esperar a tindre descarregat tot l'archiu sancer. Hui en dia moltes empreses oferixen servicis i aplicacions a través d'esta tecnologia, per eixemple: notícies, TV en directe, sistemes de videovigilancia, videoconferències, anuncis, etc.

Antecedents

Ans que esta tècnica existira solament hi havia el sistema de baixades (el qual actualment coexistix en el sistema de reproducció en temps real), en el que per a poder reproduir un archiu cal descarregar-ho en el disc dur, lo que supon un alt cost temporal i de bits, ya que els archius d'àudio (normalment cançons) solen ocupar entre 3 i 7 MB, i els archius de video (normalment películes), en compressió inclosa solen ocupar entre 800 MB i 1,5 GB. Per lo tant, el temps d'espera de la baixada pot aplegar a ser molt elevat en el sistema de baixades. La tècnica de reproducció en temps real rebaixa el temps d'espera al mínim.

Funcionament

Quan l'usuari realisa una petició a un servidor per a reproduir un archiu a temps real, el servidor emet l'archiu per mig d'un fluix continu de senyes. El fluix de senyes que aplega del servidor s'almagasena en una memòria intermediària o búfer en l'ordenador de l'usuari client, el qual escomença a reproduir lo que hi ha en esta memòria. Per a que no hi haja interrupcions en la reproducció, fa falta que la velocitat de la transferència de senyes siga més gran que la velocitat de reproducció. També és necessari un temps de precarga abans d'escomençar a reproduir l'archiu a fin de que la memòria intermediària no estiga buida i la reproducció puga ser contínua.