Reporter

Un reporter[1] és un periodiste la principal del qual activitat professional consistix en recopilar, verificar i presentar informació sobre fets o acontenyiments d'actualitat. Generalment, realisa la seua llabor des del lloc a on es produïxen els successos o en contacte directe en les fonts informatives. El seu treball pot desenrollar-se en distints mijos de comunicació, com la prensa escrita, la ràdio, la televisió o els mijos digitals.[2]
El reporter pot eixercitar diverses funcions dins d'una redacció, entre elles la cobertura de notícies, l'elaboració de cròniques, la realisació d'entrevistes o la preparació de reportages. Depenent del mig i del tipo d'informació, pot especialisar-se en àrees com a política, economia, cultura, deports o temes internacionals.[3]
Entre els que es dediquen a esta activitat, és possible distinguir els següents casos :
- El reporter de base, periodiste que està sobre el terreny per a desenrollar una investigació, generant una informació de resum, o fent un reportage. En la prensa escrita, finalment varis reporters poden colaborar en una mateixa investigació, i l'artícul ser finalment escrit per un atre periodiste.
- El gran reporter o reporter-estrela, títul honorífic i estatus administratiu utilisat en alguns mijos de comunicació, per a senyalar a un reporter en experiència i certa notorietat ben guanyada. En freqüència, este periodiste produïx investigacions o reportages en una impronta personal, sobre events o temàtiques que generalment sobrepassen l'interés de l'actualitat immediata.[4] Moltes voltes, esta designació no implica necessàriament treball sobre el terreny en tots els casos, ni implica el desenroll de tasques especialisades.
- El reporter de guerra especialisat en cobrir conflictes armats.[5]
- El periodiste reporter d'images o periodiste-camarógrafo qui acumula les funcions de reporter i de camarógrafo.
Missió

El reporter és un periodiste de camp, que arreplega i verifica informacions sobre el terreny mateix dels acontenyiments, i segons els casos, o ben ell mateixa treballa el material obtingut per a donar-li format de difusió, o be transmet eixe material als seus companyers, a voltes cridats 'periodistes d'escritori<nowiki/>',[6] que seran els qui s'encarreguen dels detalls finals, generant reportage cinematogràfic, vídeo, artícul escrit, registre d'àudio, i/o un atre tipo de format.
Un reportage és, en orige, un document o esbós sobre un determinat tòpic, generalment, en fotografies o prens de vídeo obtingudes sobre el terreny. Segons siga el mig de comunicació que s'utilise; també s'usen les entrevistes radiofòniques o televisives.
El reportage no sempre té per objectiu plantejar una situació global, puix en molts casos es llimita a ilustrar un event o aspecte puntual, respectant l'unitat de temps, espai i problemàtica.
Durant un reportage, el reporter descriu els fets, inserta les observacions i comentaris dels testics, informa de les fonts, i planteja la problemàtica o assunt. Unes de les coses més importants en un reportage és: la claritat, l'agilitat, l'impronta transmesa pel periodiste, i l'ambient i entusiasme que conseguix recrear. Les descripcions i les sensacions subjectives del reporter o dels seus entrevistats no poden aplegar a complementar be l'anàlisis cru dels fets.
Treball del reporter
- El reporter escriurà per a les images, elegirà les millors i despuix elaborarà el text. El off s'adaptarà a eixes images. El text per a televisió es realisa de forma contundent per a captar l'atenció del teleespectador.
- L'estructura del programa es basa en el soroll de la comunicació per mig de la reiteració dels mensages que es pretenen transmetre al teleespectador. L'estructura ha de ser circular, recordant el titular del reportage constantment en atres paraules.
- El teleespectador, en moltes ocasions, és captat a través de l'efecte arrastre del programa anterior i allò que oferix el programa de reporterisme és lo que fa que s'alcance la seua atenció per mig dels escs d'un potent total o d'una image impactant.
- El reportage consta de parts o seqüències com si foren menuts reportages dins d'un major. Este també deu dispondre de moments de distensió en les seqüències. Per a conseguir un bon treball, cal tindre en conte que en televisió és tan important l'image com el sò i, per esta raó, cal deixar espais de temps per a que el teleespectador assimile lo que acaba de vore.
- L'emoció deu estar present en el reportage i deu implicar al teleespectador per mig de l'elecció dels testimonis i despuix, els totals deuen tindre contingut emocionant. Estos totals es convertiran en un reforç de lo que el reporter ha explicat en off o en la seua presència en el vídeo.
- Quan s'ix a gravar, el reporter té un pla establit, un pre-guion, un objectiu o varis. El pla de rodage és imprescindible i necessari. Despuix, a lo llarc de la gravació sorgiran nous escenaris, testimonis i inclús, canvis en el plantejament del reportage. No obstant, l'improvisació vindrà precedida d'un treball exhaustiu de fonts, localisacions, testimonis i varis plans o virages. Sempre que el professional veja que el material gravat no dona més de sí, el resultat no és com lo havia imaginat o hi ha alguna cosa millor que sorgix en el devindre del pla de rodage.
- Cal escriure en la cambra i fer que els personages es moguen en el pla. Cal buscar en l'image i enquadrar en els totals.
- Si alguna cosa no es pot explicar en images, ni en el off; el grafisme es fa fonamental per a explicar conceptes difícils i inclús abstractes.
- Ser original per a pillar desprevenido a la co
mpetencia, sobretot, en temes d'actualitat o que tenen una repercussió en el temps per l'interés que generen. L'originalitat va lligada a la capacitat creativa del professional.
- Al final, lo important és que el reporter comunique ben i que entre l'història correctament. Dones esta forma, el seu treball aplegarà al teleespectador, siga com siga la seua condició social i el seu nivell intelectual. Comunicar be significa aplegar emocionalment al teleespectador.[7]
Curiositat
Des de 1923, el reporter té un patró: Sant Francisco de Sals, que se celebra el 24 de giner.[8]
Vore també
Notes i referències
- ↑
- ↑ Santamaría, Lucía (2010). Periodismo básico, Ariel Comunicación. ISBN 9788434423813.
- ↑ Borrat, Héctor (2006). El nuevo periodista, Gedisa. ISBN 9788497841301.
- ↑ [https://web.archive.org/web/20131111155047/http://www.snj.fr/img/pdf/deffonctions_quotidiens_parisiens.pdf « Li Livret SNJ du journaliste : la défin ition dones fonctions »], per François Boissarie i Jean-Paul Garnier, en el lloc web de el Syndicat national dones journalistes.
- ↑ Reportero de guerra: una profesión cada día más arriesgada
- Archivat el 25 de juny de 2017 archivat en Wayback Machine.
- ↑ "Necesitamos menos reporteros de escritorio que solo googlean"
- ↑ Marín, Carles (2017). «capítulo 2», Reporterismo de Televisión. Guía de buenas prácticas del reportero audiovisual (en castellano), Gedisa. ISBN 9788416572298.
- ↑ San Francisco de Sales: Patrón de los periodistas (24 de enero)
- Archivat el 5 de març de 2016 archivat en Wayback Machine.