Replanell eritrea
El replanell eritrea o altiplà eritreo (Plantilla:Lang-tu) és la prolongació septentrional del massiç etíop en el centre d'Eritrea. Esta zona alta, montanyosa, està vorejada pel sur pel riu Mareb. Ha sofrit una forta deforestació des de l'era colonial, a finals de el XIX, en l'erosió del sol associada a la falta de vegetació. En un clima similar al del sur del Sahel, la regió patix sequias recurrents i un fort risc de desertificació.
Geografia
El replanell eritrea està drenada per quatre rius principals en direcció a Sudan, i per varis rius chicotets en direcció a la mar Roja. Els rius Gash (o Mareb) i Setit (o Tekezé) fluïxen cap al Nilo en Sudan, mentres que el riu Barka fluïx estacionalmente fins al mar Roja i el riu Anseba passa per Keren i desemboca en el Barka prop de la frontera en Sudan.
El punt més alt del replanell es troba en el Emba Soira, de 3018 m, en el surest de la regió de Debub, en un dels costats del Gran Valle del Rift que talla Eritrea i va a morir al mar Roja.
Es creu que la cobertura boscosa de les terres altes d'Eritrea ha descendit del 30 a 1 per cent a causa de la deforestació, encara que hi ha opinions en contra, com la de Louise Lätt, en un estudi fotogràfic comparatiu de 2004.[1] Eritrea és un país les altituts del qual oscilen entre 60 m per baix de nivell de mar i una miqueta més de 3000 m. Entre les planures costeres i occidentals, en el centre, es troba el replanell d'Eritrea, coneguda també com a terres altes d'Eritrea. A abdós costats, orient i occident, es distinguixen les zones de menys de 500 m (zona berha), els escarpes entre 500 i 1500 m (zona kolla), el replanell, entre 1500 i 2300 m (zona weyna dega), en una altitut mija de 2000 m, i les zones montanyoses més altes, entre 2500 i més de 3000 m (zona dega). El replanell, entre 1500 i 2300 m ocupa un àrea d'uns 20 000 km² i és la zona més densament poblada, per la bondat del clima. La topografia d'esta zona es caracterisa per planures ondulades en algunes elevació que poden aplegar a 3000 m.
Clima
Com és propi de la zona, hi ha dos estacions, la plujosa, cridada kremti, va de juny a setembre, mentres que la seca va de setembre a juny. La temperatura mija en Asmara, la capital del país, a 2.340 m d'altitut, és d'uns ORDC, i en general oscila entre 10 i ORDC. Les temperatures se suavisen en l'altitut, i les pluges són més abundants en el sur que en el nort, que ya és pràcticament desértico. En Asmara cauen uns 522 mm de precipitació anual, en 325 mm entre juliol i agost, i temperatures mínimes i màximes miges en giner de 6 i ORDC, i entre abril i juny, els mesos més càlits, d'11 i ORDC.[2]
Geologia
La roca sol ser cristalina, en zones de granit i diorita especialment en l'escarpe oriental de Saganeiti i Adi Kayeh, en sediment mesozoicos en Senafe. Els sediment cuaternarios es troben en les vegas dels rius. En els plans de Tselima al sur de Debarwa les roques són séries volcàniques antigues en general molt erosionades, depenent de la localisació i l'orientació. En les valls i depressió, la terra és profunda i favorable per a l'agricultura, de color marró o rojós.[3]
Vegetació
La vegetació es caracterisa per distints tipos d'acacia en un clima semiárido. Entre 1500 i 2000 m, destaca la acacia de copa plana (Acacia tortilis) i Acacia seyal, substituïdes en altura per Acacia etbaica i, per damunt de 2000 m, Acacia abyssinica. També abunda Euphorbia abyssinica en zones del centre i els escarpes. Els cactus varen ser introduïts per les missions catòliques. D'interés econòmic i provablement formant boscs en l'antiguetat, la conífera Juniperus procera en una miqueta de olivera africana. S'han realisat plantacions de eucaliptos, acacias i Schinus molle, més de 10 000 ha.[4]
Referències
- ↑ «Eritrea: Landscape changes in the Eritrean Highlands 1890-2004». Master Thesis. Faculty of Natural Sciences University of Berne. Archivat des d'el original, el 4 de març de 2006. Consultat el 18 d'octubre de 2019.
- ↑ «Climate-Eritrea» (en anglés). Climates to travel. Consultat el 18 d'octubre de 2019.
- ↑ «Eritrea: Landscape changes in the Eritrean Highlands 1890-2004, Geology and soils». Master Thesis. Faculty of Natural Sciences University of Berne. Archivat des d'el original, el 4 de març de 2006. Consultat el 18 d'octubre de 2019.
- ↑ «Eritrea: Landscape changes in the Eritrean Highlands 1890-2004, Vegetation». Master Thesis. Faculty of Natural Sciences University of Berne. Archivat des d'el original, el 4 de març de 2006. Consultat el 18 d'octubre de 2019.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Meseta eritrea» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.