Anar al contingut

Repertori Americà

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Repertori Americà va ser una revista cultural publicada en Sant Josep, Costa Rica per Joaquín García Monge, de forma interrompuda entre 1919 i 1958. Va significar un important fòrum de discussió per a la intelectualidad llatinoamericana del periodo. El seu editor considerava el periodisme com a promoció d'idees i ideals democràtics per al ben comú. Aixina, Repertori Americà va construir una comunitat internacional que professava l'americanisme. Dins de la seua orientació ideològica es trobava el republicanisme, l'antifascisme i el pacifisme.«i a ella ha d'acodir-se quan es tracta no només de trobar els térmens propis per a una història de la cultura d'Amèrica contemporànea, sino quan es vullga subrallar el coneiximent de les grans figures del nostre continent».[1] Dit en les pròpies paraules de l'editor de la publicació, «les revistes servixen per a que en elles la generació pensante o ilustrada d'un país o d'un continent diga lo que pensa i senta sobre les múltiples incitacions de la vida. Per a això ha d'haver llibertat, tolerància i l'inevitable acció i reacció dels parecer que en les revistes es donen cita».[2]

Inicis de la Revista

Andrés Bell va ser el creador del primer "Repertori" que va inspirar un sigle despuix el "Repertori Americà"

Els inicis intelectuals de la revista Repertori Americà estan relacionats en l'atre «Repertori» que un sigle abans fundara en Londres Andrés Bell. L'1 de setembre de 1919, apareix el primer número de Repertori Americà, la vida del qual es prolonga per 39 anys fins a maig de 1958, quan fallix el seu editor, havent alcançant el número 1181.

Va ser dirigida per un sol home, Joaquín García Monge, qui havia acumulat una llarga experiència com a editor, en periòdics com La Sembra i Veritat, empreses compartides en atres intelectuals costarricenses com Roberto Brenes Mesén i José María «Billo» Zeledón Brenes.

En la primera década del XX, Brenes Mesén concep l'edició de les séries «Ariel», i «Convivio» les quals varen circular àmpliament en Costa Rica i en l'exterior. Esta experiència li va permetre establir les bases sobre l'edició i distribució dels impresos més allà de la geografia física i intelectual de Costa Rica. Apareix llavors la seua decisió d'homologar i actualisar el model de revista que utilisara décades arrere Andrés Bell.

L'antecedent directe de l'aparició de la revista Repertori Americà està lligat a un viage obligat que deu realisar García Monge com a producte de les accions repressives preses per la dictadura dels Tinoco. Ya en Nova York, pren força l'idea editorial i intenta interessar a alguns amics i intelectuals en la fundació de la seua futura revista.

Els costs de l'edició de Repertori es reduïen estrictament als d'imprenta, ya que els materials per al montage dels seus continguts es conseguien majoritàriament de revistes, periòdics i llibres que se li enviaven a García des dels llocs més remots d'Amèrica i d'Espanya.

Creiximent i desenroll

Gabriela Mistral va colaborar en artículs per a Repertori Americà

En el transcurs del temps i l'ascendent prestigi de la revista entre els intelectuals i escritors, els materials publicats canvien de modo substancial a un major número de colaboracions inèdites que en alguns casos varen deure esperar la tanda corresponent.

A l'inici dels anys vint, l'editor comença a introduir notes soltes baix el títul «Dels llibres que nos apleguen». En eixa mateixa década va crear una columna denominada «Noticiero», en la que incloïa numeroses notes de llibres, autors, revistes, cartes, que li són enviades, i les respostes a molt diverses inquietuts de les seues llectors, amics i escritors del món.

En 1924 apareix la secció «Un estant d'obres triades», en el següent anunci «A preus mòdics i al contat té l'editor del Repertori Americà encàrrec de vendre…», i de seguit apareix la llista de llibres en el seu respectiu preu. baix esta modalitat es varen anunciar per anys centenars de llibres, alguns difícils de conseguir d'un atre modo. Podien anunciar-se llibres baix atres títuls, pero l'idea era la mateixa: posar a disposició del públic llector de Repertori llibres i fullets d'ocasió a preus mòdics.

Durant 1925 i per varis anys va incloure «Índex», que era bàsicament un llistat de llibres recents dedicats a un tema o un país. Eixe mateix any també va aparéixer l'apartat «Bibliografia titular» que era un registre semanal d'extractes i referències dels llibres i fullets que es reben dels autors i de les cases editores. Esta columna canvie de nom en 1935, a «Llibres i Autors», o «Notícia de Llibres i Autors». Molts llibres d'estos eren obsequios dels autors o cases editores per a posar a la venda, part d'eixos ingressos anaven a parar al finançament de la revista.

En finalisar els anys vint, García Monge va dedicar varis números de la revista a donar noms i direccions dels escritors del continent americà per mig d'una secció que va cridar «Senyes d'escritors», puix considerava molt important obtindre i divulgar les senyes del major número d'escritors d'Amèrica, lo que li va valdre l'adjectiu de «Coordinador d'Amèrica», falcat pel mexicà Alfonso Reis. Este interés possiblement va estar en relació en la seua activitat com a editor i en el caràcter continental de la revista.[3]

Referències

  1. ↑ ARIAS, Augusto. Repertori Americà (1940): 87
  2. ↑ GARCÍA MONGE, Joaquín. Repertori Americà (1929): 19, 119.
  3. ↑ OLIVA MEDINA, Mario, op. cit.

Vore també

Joaquín García Monge