Repartidor de costs
Un repartidor de costs de calefacció (rcc), distribuïdor, asignador de despeses a voltes denominat repartidor de calor o calorímetro, és un dispositiu instalat en cada uns dels radiadors de cada vivenda dels edificis en instalació de calefacció centralisada en circuits verticals o en columnes que permeten el càlcul de la potència calorífica transferida pel radiador i per tant el repartiment de despeses en calefacció.[1][2][3][4][5][6][5][7][8][9]
Els repartidors de costs no són un instrument de mida directe de cost econòmic o consum de calor (contador de calor), sino un aparat que registra passos o unitats de contes inespecíficas (uc-ucas) relacionades en les diferències de temperatures (ambient i radiador) durant el periodo de temps establit (diari, semanal o mensual). Eixos passos o unitats deuen multiplicar-se per un factor individual o número k -que té en conte les senyes tècniques del model de radiador: potència del radiador, transferència de calor, tamany, número d'elements- en senyes reals del consum de calor individualisada de cada radiador lo que permet calcular el consum de cada vivenda aixina com del total de vivendes en els sistemes de calefacció centralisada o comunitària lo que nos ajuda a fer un us més eficient de la calefacció, i per tant un aforro en la factura.[10]
En l'objecte de disminuir el consum i reduir les emissions de diòxit de carbono(CO2), la Directiva d'Eficiència Energètica de 2012 obliga, en Europa, a l'instalació de dispositius que permeten la distribució de costs en instalacions de producció de calor centralisades.[11] En Espanya, la publicació del Real Decret 736/2020, de 4 d'agost, pel que es regula la contabilización de consum individuals en instalacions tèrmiques d'edificis fa efectiva la transposició de la norma europea establint l'obligatorietat d'instalació dels equips de mides quan siga tècnicament viable i econòmicament rendable.[12]
Composició i funcionament del repartits de costs de doble sensor
[editar | editar còdic]Tipos i mecanismes dels repartidors de costs de calefacció
[editar | editar còdic]Els nous repartidoresde costs de calefacció més estesos en els últims anys són els electrònics, en un o dos termosensores electrònics i un microcontrolador que permeten calcular les unitats de consum de calor del radiador per les temperatures del radiador i l'aire en l'habitació. Inicialment els repartidors de costs eren evaporativos i capilars, a on un líquit calibrat especial en un tubo capilar registra la potència calorífica total del radiador. L'aparició dels repartidors electrònics està expulsant del mercat als evaporativos ya que són menys fiables a temperatures baixes i necessiten un major manteniment i seguiment.
Els repartidors de costs de calefacció electrònics solen tindre una part atrassera, generalment de metal, que està em contacte en el radiador (conducció de la calor per conductivitat tèrmica) i que permet establir la temperatura del radiador, i una part davantera, unida a la part atrassera en bloc, que sol ser de plàstic i conté un dispositiu de detecció de la temperatura ambiente externa de l'estància o habitació.[3]
El repartidor posseïx ademés una memòria que almagasena periòdicament les unitats o passos contabilisats, una unitat de conexió inalàmbrica de radi -per a transmetre eixa informació al centre de senyes del sistema-, i una pila de botó de llarga duració que permet al repartidor funcionar durant uns 10 anys sense necessitar, en principi, cap atre manteniment. Als 10 anys es considera que l'aparat ha aplegat a la seua vida útil. Els repartidors deuen complir la norma UNE 834.[13]
Funcionament i medició del repartidor de costs
[editar | editar còdic]La diferència de temperatura entre el radiador (conectat per la part atrassera del repartidor) i el sensor de temperatura ambiente (ubicat en la part davantera) és registrada constantment conformant una integral que permet conéixer la cantitat de calor transferida i per tant el consum per unitat de temps. Eixes senyes es completaran en el factor individual de cada radiador per a conéixer el seu consum. El repartidor solament medix quan hi ha una diferència de temperatura entre el radiador i la temperatura ambiente (normalment de 4 °C) i quan el radiador està per damunt dels 29 °C. També medix si la temperatura ambiente és major de 40 °C per lo que en zones a on es puguen alcançar dites temperatures en estius cal tindre-ho en conte.[10]
Liquidació o facturació de despeses de calefacció
[editar | editar còdic]Els consum contabilisats de tots els radiadors de cada vivenda es reflectixen en la liquidació de despeses de calefacció.
Els repartidors de costs deuen ser idèntics en cada instalació i deuen estar homologats. Els repartidors electrònics poden programar-se per a incorporar les senyes de cada radiador evitant aixina fer conversió posteriors de factor individual.
Els repartidors permeten que cada veí conega el consum exacte de calefacció de la seua vivenda. Per ad açò es deu conéixer la despesa total (combustible, electricitat i manteniment) i calcular que percentage d'eixes despeses es repartix per quota de participació (superfície de la vivenda) i que partix es repartix com a variable o consum.
Térmens fix i variable
[editar | editar còdic]- El terme o part fixa és el cost repartit entre els veïns d'aquelles despeses que es consideren fixos al sistema de calefacció centralisat. Este terme sol estar entre un 25 i un 50% del total de despeses de calefacció (combustible, electricitat, manteniment), depenent de les zones geogràfiques -més càlides, en el percentage més baix, o més fredes, en el percentage més alt-. Este repartiment és realisat per coeficient (superfície de cada vivenda). En Espanya el Real Decret 736/2020, pel que es regula la contabilización de consum individuals en instalacions tèrmiques d'edificis establix el terme fix entre el 25 i el 40%.
- El terme o part variable és el cost de la calefacció consumida per tots els veïns, que és a la seua volta la suma del consum de cada u dels radiadors instalats en cada vivenda. Se sol assignar entre un 50% i un 75% del cost total. En la liquidació o rebut deu aparéixer el consum de cada radiador de la vivenda. En Espanya el RD 736/2020 establix el terme variable entre el 60 i el 75%.
A partir de la despesa total i de la divisió entre fix i variable, es coneix el número d'unitats de calor consumides (ucas) i el valor de cada una. Posteriorment, es multiplica pel número de ucas de cada radiador que, sumades, nos donaran el consum total de la vivenda i la seua despesa econòmica.[14]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Repartidors de costs de calefacció, IDAE, Espanya». Archivat des d'el original, el 17 de novembre de 2017. Consultat el 17 de novembre de 2017.
- ↑ «Natural Heat» (en espanyol). Consultat el 16 de novembre de 2017.
- ↑ 3,0 3,1 Repartidors de costs, Biozosma
- ↑ Techem - Repartidors de costs
- ↑ 5,0 5,1 Repartidors de costs, Gomez Contadors
- ↑ «Repartidors de Costs | Metrigest».
- ↑ «ISTA Repartidors de costs i contadors de calefacció». Archivat des d'el original, el 5 d'agost de 2018. Consultat el 17 de setembre de 2020.
- ↑ Normativa Repartidors de costs de calefaccion
- ↑ «Presupost Repartidors de costs de calefaccion».
- ↑ 10,0 10,1 «Guia completa sobre Repartidors de Costs | Metrigest».
- ↑ Directiva d'Eficiència Energètica (2012/27/UE)
- ↑ Real Decret 736/2020, de 4 d'agost, pel que es regula la contabilización de consum individuals en instalacions tèrmiques d'edificis.
- ↑ Aenor, Norma 834 de 2014, anula anterior 1996, 1994. Deu ser llegida junt en 2014/AC:2015
- ↑ Càlcul de costs en repartidors.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Repartidor de costes» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.