Directiva d'Eficiència Energètica

La Directiva d'Eficiència Energètica o Energy Efficiency Directive (en avant, EED) és la principal norma europea per a la consecució dels objectius de reducció del consum energètic assumits per la UE. Afecta a tots els sectors d'activitat econòmica, inclosa l'edificació, que està somesa simultàneament a una atra norma, la Directiva d'eficiència energètica en edificis.

Dins del Paquet Energia i Clima 2020, l'Unió Europea ha assumit un objectiu de reducció del 20% del consum energètic respecte a les proyeccions, per a dit any. Al contrari de lo que ocorre en les metes de fracció d'energia d'orige renovable, i de reducció de les emissions d'efecte hivernàcul, els Estats membres no estan vinculats a un valor de millora de l'eficiència energètica, per lo que les institucions europees tenen que valdre's de diversos mecanismes per a impulsar la consecució de l'objectiu comú.

Antecedents

Directiva 93/76/CEE (SAVE)

La "Directiva 93/76/CEE del Consell, de 13 de setembre de 1993, relativa a la llimitació de les emissions de diòxit de carbono per mig de la millora de l'eficàcia energètica (SAVE)", consistix en una llista d'accions que els Estats membres deurien mamprendre per a millorar l'eficiència energètica en edificis i, en això, reduir les seues emissions de gasos d'efecte hivernàcul. El propi text reconeix en els seus considerandos que el Tractat no conferix poders per a legislar en este camp, en lo que, llevat el deure informació bianual a la Comissió, no establix verdaderes obligacions. No obstant en interessant vore com menciona:

• la certificació energètica d'edificis
• la facturació dels despeses de calefacció, climatisació i aigua calenta sanitària en funció del consum real
• la finançació per tercers de les inversions en eficiència energètica en el sector públic
• l'aïllament tèrmic dels edificis nous
• l'inspecció periòdica de calderes
• i les auditories energètiques en empreses d'elevat consum d'energia.

Directives 2006/32/CE de servicis energètics i Directiva 2004/8/CE de cogeneración

"La Directiva 2006/32/CE del Parlament Europeu i del Consell de 5 d'abril de 2006 sobre l'eficiència de l'us final de l'energia i els servicis energètics i per la que es deroga la Directiva 93/76/CEE del Consell", coneguda general com "Energy Services Directive" o "ESD", i la "Directiva 2004/8/CE del Parlament Europeu i el Consell d'11 de febrer de 2004 relativa al foment de la cogeneración sobre la base de la demanda de calor útil en el mercat interior de l'energia i per la que es modifica la Directiva 92/42/CE" són les dos normes reemplaçades per la Directiva de 2012 d'Eficiència Energètica

La Directiva 2012/27/UE relativa a l'eficiència energètica

La norma en vigor és la Directiva 2012/27/UE en una chicoteta modificació per mig de la Directiva 2013/12/UE per a adaptar-la a l'Adheriment de Croàcia a l'Unió Europea. Posteriorment el Reglament 2018/1999 elimina part de l'articulat.

A la seua volta, la Comissió Europea va publicar en 2013 una guia interpretativa per als Estats membres

Espanya i Portugal varen votar en contra de la seua aprovació en el Consell Europeu d'octubre de 2012; Finlàndia es va abstindre. Dits Estats realisen els seus comentaris en un document específic

Estratègia a llarc determini per a la renovació d'edificis

L'artícul 4 original requeria als Estats membres la redacció d'una estratègia que arreplegara informació sobre l'estat del parc edificat actual; possibles intervencions rendables de renovació en funció del tipo d'edifici i la zona climàtica en la que es trobe; polítiques per a impulsar la realisació d'eixes inversions; un horisó futur que servixca de referència al mercat; i un càlcul del potencial d'aforros i atres beneficis. La Directiva 2018/844 ho retalla en gran mida en maig de 2018 i és completament eliminat uns mesos despuix per l'artícul 54 Reglament 2018/1999.

Esta exigència es trasllada a la Directiva d'eficiència energètica en edificis en l'artícul 2 bis introduït per la Directiva 2018/844 i modificat pel Reglament 2018/1999. Els objectius i fites d'esta Estratègia deuen reflectir-se, en aplicació del Reglament 2018/1999 en els Plans Nacionals Integrats d'Energia i Clima, segons el seu artícul 4.b.3

Obligació de rehabilitació d'edificis de les Administracions Nacionals

Segons l'artícul 5, a partir de l'1 de giner de 2014 deu renovar-se el 3% de la superfície acondicionada propietat i ocupada per govern central en el seu territori, considerant immobles majors de 500 m² (250 m² a partir del 9 de juliol de 2015) que no alcancen els paràmetros mínims establits per la Directiva d'eficiència energètica en edificis. La renovació consistirà, a lo manco, en dur-los fins al nivell d'exigència establit per esta última norma, i que en Espanya es materialisa principalment en el Còdic Tècnic de l'Edificació i el Reglament d'Instalacions Tècniques dels Edificis.

Açò obligava als Estats membres a elaborar, abans de final de 2013, una llista d'edificis que complixquen en els criteris senyalats, i incloure la seua superfície i senyes de rendiment energètic. El Document de Treball de la CE SWD/2013/0445, al que farem referència després, senyala la llabor alvançada en este sentit pel compliment dels requisits de certificació energètica d'edificis públics establit per la Directiva d'eficiència energètica en edificis.

Com a fonts de finançació el títul preliminar 54 fa referència a mecanismes "innovadors" de finançació, i posa per l'eixemple l'us dels ingressos per les subastes nacionals de drets d'emissions d'efecte hivernàcul en el context del Règim de Comerç de Drets d'Emissió de l'Unió Europea

Aixina mateix, la Directiva "anima" als organismes regionals i locals i a organismes de dret públic encarregats de vivenda social a adoptar mides d'aforro energètic, implantar un sistema de gestió energètic, i a que recórreguen als productes oferits per les empreses de servicis energètics. (El títul preliminar 19 cita alguns eixemples d'este tipo de mides)

Excepcions, mecanismes de flexibilitat i alternatives

Els Estats membres poden no aplicar estos requisits a:

• Els edificis llegalment protegits per raons culturals en cas que l'intervenció els afecte negativament (mateixa definició que en el art. 4 de la Directiva d'eficiència energètica en edificis)
• Edificis amprats en fins de Defensa Nacional, llevat estages i oficines.

• Edificis amprats per al cult i atres activitats religioses.

Aixina mateix existixen els següents mecanismes de flexibilitat:

• Els excessos en un any es poden trascolar als anteriors (en els que no s'haja aplegat a complir l'obligació) o següents en fins a 3 anys de diferència.
• Considerar com a renovació la venda o derrocament d'un edifici obligat per a substituir-ho per un nou en els dos anys anteriors.
• Considerar com a renovació demolir, vendre o abandonar un edifici traslladant el seu us, en un aument de l'intensitat d'us, a un atre immoble, en els dos anys anteriors.

Alternativament, i previ avís fins al 31 de decembre de 2013, els Estats membres podien optar per un sistema alternatiu que alcançara els mateixos resultats quantitatius a través d'atres accions, com a rehabilitacions profundes o accions sobre el comportament dels ocupants.

Definicions

La pròpia Directiva, aixina com el Document de Treball de la Comissió Europa en la numeració SWD/2013/0445 aclarixen alguns d'estos conceptes.

• Respecte a el de "Govern Central"

L'artícul 2 de la pròpia Directiva oferix com a definició: Administració central»: tots els òrguens administratius la competència dels quals s'estén a la totalitat del territori d'un Estat membre;

El títul preliminar número 17 aclarix que: [...] L'obligació de renovar la superfície útil dels edificis de l'Administració central deuria aplicar-se als òrguens administratius la competència dels quals s'estenga a la totalitat del territori d'un Estat membre. Quan en un Estat membre determinat no existixca, per a una competència determinada, un orgue administratiu que comprenga la totalitat del territori, esta obligació deuria recaure en aquells òrguens administratius les competències dels quals comprenguen conjuntament la totalitat del territori.[...]

Ya que no són definicions precises, el document de la Comissió Europea que hem citat remet a un text anterior, la Regulació 479/2009/EC com a orientació. Ademés, crida l'atenció sobre l'importància del títul preliminar 17 per a Estats membres en una estructura federal, i per a aquells en que determinades competències (posant l'eixemple de l'educació i la sanitat) es troben transferides.

Canvis en la tramitació

Per a examinar estos elements, nos referirem contínuament a tres documents, que enllacem solament en esta primera cita:

• La proposta de la Comissió Europea, de 22 de juny de 2011
• El borrador preparat pel Consell Europeu i datat el 3 d'octubre de 2011
• Comissió d'Indústria Investigació i Energia del Parlament Europeu de 4 d'octubre de 2011
• L'Opinió de la Comissió de Drets de la Dòna i Igualtat de Gènero del Parlament Europeu
• L'Opinió de la Comissió de Mig ambient, Salut Pública i Seguritat Alimentària

• Les conclusions del Consell Europeu de 7 de novembre de 2011

Comentarem l'evolució dels següents aspectes:

• Aplicació a Governs Centrals. La proposta de la Comissió es referia, en el que en aquell moment era l'artícul 4 Public Bodies, a la totalitat dels edificis propietat d'organismes públics. També apareix aixina en el document de la Comissió d'Indústria Investigació i Energia del Parlament Europeu de 4 d'octubre de 2011, que inclús mostrava interés en estendre l'obligació a tots els organismes de dret públic (segons es veu en les anotacions de l'Esmena 15, en les mires posades en la vivenda pública). L'Opinió del Comité dedicat a l'igualtat de gènero inclou explícitament la vivenda social. La Conclusions del Consell Europeu de 7 de novembre de 2011 ya expressen la preferència dels Governs per centrar l'obligació en les Administracions Centrals, i solament requerir la "incentivament" als nivells inferiors.

• Edificis en propietat/ocupats. La proposta de la Comissió comprenia els edificis propietat de les administracions públiques (en la que coincidix la proposta del Consell Europeu de 3 d'octubre), mentres que la del Parlament Europeu d'octubre de 2011 incloïa tant els edificis en propietat (ocupats o no per l'administració) com els ocupats (siguen propietat o no de l'administració).

• Exencions. L'excepció per a edificis llegalment protegits per raons culturals no apareixia en la proposta de Directiva de la Comissió Europea, pero si en el borrador preparat pel Consell Europeu de juny de 2011, encara que no en la proposta del Parlament Europeu datada al sendemà (els documents d'esmenes a 16 de novembre revelen que la número 527 també solicitava este canvi)